Sistema de Competició i Reglament

[abril74]

...

[QjQ]

Amb tot els esperit de col.laboració. I ja es dir que un Obligat comenti un reglament d'un campionat LLiure.
Aqui tens unes idees alternatives.

.- La competició és pel sistema SUIS a 5 partides de 12 mans o bé al límit de 121 “tantos” si s’hi arriba abans de fer les 12 mans.
En tot cas la puntuació màxima a comptabilitzar serà de 121 “tantos”.
També es limita el temps a un màxim de 45 minuts per partida.

De fet s’ha demostrat que el sistema suís es el que millor s’adapta a les trobades, campionats de botifarra. Per tant res a dir.
En tot cas posar en qüestió el per que del màxim de punts: Dos casos extrems una botifarra “recontrada” al primer dat o en el últim. En el primer cas hi haurien 288 punts en disputa, dels que es comptabilitzarien 121 i en el segon si arribem 120 a 120, suposem el últim dat, nomes hi hauria la possibilitat de comptabilitzar un sol punt, es just.........?. Oi tan mes quan dius que la classificació es desfà en cas d’empat amb el diferencial dels punts a favor i en contra. Hauria de ser indiferent si l’oportunitat d’una jugada d’aquest tipus es dona al primer dat o en el 12.

.- 2.- La classificació es farà a raó de 1 punt per partida guanyada. En cas d’empat entre dues o més parelles restarà millor classificada la que hagi obtingut millor diferència entre “tantos” favorables i “tantos” en contra.

3.- L’empat en una partida entre dues parelles es resoldrà donant ½ punt a cada una de les dues parelles implicades.

Per que permetre els empats, situació força atípica a la botifarra, dues formes de solucionar-ho faciletes:
1.- Fer dos dats mes, un per parella. Si el temps total de partida ho permet ( els 45’)
2.- Desfer el empat en funció de donar un punt a la parella que hagi fet mes punts en un dels 12 dats, si no es suficient en la suma dels dos dats de mes punts, si no ho es en tres, etc. etc.

4.- Es sortejarà entre els quatre jugadors i de mutu acord, qui farà la primera donada (oros, copes, espases i bastos).

Deus voler dir que a cada Jugador s’assignarà un pal. ( Oros, copes, espassa i basto). Un dels jugadors tallarà la baralla de cartes i el pal de la carta que aparegui definirà el jugador que surt en primer lloc o be que escull pal.

5.- Un cop repartides les cartes només podrà mirar-les el jugador que les ha repartit. La resta caldrà que esperin que aquest declari el “trumfo” triat o be que ho passi al company.
No es podrà mirar cap de les bases una vegada plegades les cartes, per la qual cosa el jugador encarregat de plegar-les esperarà la conformitat de la resta dels jugadors per fer-ho.

Crec que alleugera el temps de joc si els rivals se les poden mirar i nomes es el company del que fa trumfo el que les ha de mantenir tancades.

6.- Un cop iniciada cada mà, les úniques paraules permeses seran les indispensables pel curs de la partida, tal com: Coll del “trumfo” triat, botifarra, passo, delego, per a tu, bé, “contro”, “recontro”, etc. El “recontro” serà el màxim permès en tots els casos.

Aquí sobre el “etc.”
Si el que es vol es definir un vocabulari per a tothom, fem que tothom digui el mateix i sempre, es a dir:
Trumfo: Oros, copes, espassa i basto, o botifarra
Delego
Contro, recontro
I res mes
Un altre punt, sembla que si el “contro” es la resposta a l’avantatge de cantar “trumfo” el “ Sant Vicenç” sigui la resposta al “recontro”. Doncs per que prohibir el Sant Vicenç?.

7.- Només és admesa conversa durant el recompte de “tantos” i entre el repartiment de cartes, però de cap manera serà permès ni gestos, ni paraules amb cartes a la mà i amb jugada pendent.

Faltaria mes, amb tot el respecte i agafant-ho amb conya, es nota d’on vas treure aquest reglament

8.- No es limitarà el temps que es prengui cada jugador abans de passar joc al company, de dir bé o de jugar carta, sempre que aquest temps sigui dins un límit raonable. I es recomana que en el moment de passar el joc o fer “trumfo” es faci de la forma habitual a la parella i sempre igual, tal com consta a la norma n. 6.

Si consideres l’anotació que et faig a la norma sis, aquesta seria innecessària.

9.- En cas d’errada en el repartiment de les cartes, no es perdrà la donada.

Per tant s’esperarà a mirar les cartes a que tots els jugadors tinguin les 12 i el que dona comprovi que no hi ha error. En cas d’haver-lo es torna a donar i no es perd la ma.

10.- No es podrà retirar cap carta jugada, llevat que sigui un renunci (“burrada”). En aquest cas la carta serà retirada i a la parella infractora se li restaran 10 “tantos”.
De totes maneres i fent un vot a favor de la NOBLESA I BONA FE dels concursants, i sempre previ mutu acord entre les dues parelles que s’enfrontin aquesta norma pot restar ANUL-LADA.
Encara que la parella causant de la falta no podrà iniciar la jugada següent amb carta del coll vist a la infracció.
Ara bé, en cas de que la “burrada” es detecti quan ja s’hagin jugat una o més bases posteriors, no es farà recompte dels punts d’aquella mà i s’abonaran tots els “tantos” en joc a la parella contrària de la que ha comès l’error o la infracció.

Andeveeeee, els reglaments no es fan per apel•lar a la Noblesa i bona fe de la gent, es fan per aplicar-los, per tant o els perden o no els perden els punts.
O sigui, si ho entès be, Hem fet buti, em dono conte de que els rivals han fet un renunci, “pos” no dic res, si ho dic els penalitzeu amb deu punts i si no ho dic i m’espero amb 72 valennnnnnnnnn. Ganes d’embolicar la troca.... O es un error i el corregeixes al instant i quedes a expenses del “Fair-play” dels rivals o es un renunci i et jugues els punts en joc.

11.- La sortida de carta sempre és arrastrada, és a dir, sempre s’ha de servir del mateix coll, i si es pot, carta superior a la més alta de les jugades per el equip contrari.
Es pot carregar si es té carta del coll de sortida però no es pot matar. Si es vol NO s’ha de servir la carta més petita.

Coi i si no es te encara mes

Es pot ENGANYAR, doncs considerem que la “PICARDIA” és també, juntament amb la sort, la memòria, l’estratègia i el saber jugar un dels components o ingredients de tota competició i d’aquest joc tant apassionant que és la BOTIFARRA.

Ah si? O sigui a l’esport es lícit fer trampes? Picardies en dieu vosaltres.
En fi amb el primer paràgraf ni havia prou, no calien declaracions d’intencions, alguns pensem de manera diferent.....................

12.- Per casos no previstos en aquest reglament dictaminarà la seva resolució la direcció del Campionat.

Aquest i el que ve desprès son els mes importants. Com diuen a la Cerdanya CAMPIONAT AMB NORMES DEL POBLE si senyorrrrrrrrrrr i no diuen ni escriuen res mes.
13.- La inscripció al Campionat conté implícita acceptació global de tots els articles del present reglament i del sistema de competició escollit.

Bona sort.[/b][/quote]

[DeepButi]

Comentem, comentem ...

Tantos: contabilitzar com a màxim el mateix que el límit de la partida em sembla, a mi també, absurd. Però posar un màxim em sembla raonable. Si les partides són a 121, es contabilitzen màxim 145. Si són a 101, màxim 121 ... o qualsevol altre cosa similar, però estic a favor d'un màxim.

Empats: 1/2 em sembla perfecte. A les partides "normals" no hi ha empats, però això no és partida "normal" sinó limitada en el temps i/o número de dats, per tant, voto a favor dels empats.

Mirar les cartes: sóc radical. Només es poden mirar quan et toca enraonar, per tant fins que no es delega, ningú. Fins que no es fa trumfo, els contraris tampoc. Quan es fa trumfo, el de la DRETA del que ha cantat, si aquest no contra el seu company. Si contra, el company s'ha d'esperar que els altres recontrin i encara en aquest cas potser parla de nou primer el que ha contrat!
Complicat d'explicar però evident: no mires les cartes si no has d'enraonar. I s'enraona sempre per ordre de joc a partir de l'últim que ha enraonat.

passo, delego, per a tu: Totalment en contra. I perquè no "digue'l-s'hi, ja pots sortir, t'ho passo (diferent de passo), etc etc"
Només "delego".

Sant Vicenç: A casa meva sempre ha existit, per tant en contra de suprimir-lo.

Perdre la ma en cas de donar malament: No la primera vegada, sí la segona consequtiva.

Renunci/burrada: en contra dels 10 tantos. Si l'error es detecta en el moment, es corregeix. En cas contrari 36. Efectivament això es presta a què els no infractors que ho veuen callin i s'esperin a que no sigui corregible ... mala suerte hyppie!
Jo crec que falta regular què passa quan es veu una carta indeguda, ja sigui per renunci, ja sigui perquè un surt quan no li toca.
M'agrada l'opció del bridge: els contraris han de decidir, en el moment en què es veu (no pas més tard) si:
a) obliguen als infractors a sortir d'aquell pal a la primera sortida possible
b) prohibeixen als infractors a sortir d'aquell pal a la primera sortida possible
c) deixen llibertat d'acció

Ah si? O sigui a l’esport es lícit fer trampes? Picardies en dieu vosaltres.

A veure si ho entenc (més que res per fer maranya!): defenses el renunci com a "jugada vàlida" on-line quan es podria evitar ... i consideres la lliure "fer trampes"?
Coi!
Jo defenso la lliure (sent obligat empedreït) com absolutament correcte (tot i que no m'agradi però això és un altre tema).
I en canvi considero el renunci com "un mal menor" en real i incomprensible que es permeti en on-line.


Els punts 12 i 13 diria que són absolutament standard. A tots els campionats de qualsevol cosa hi ha un article on es diu que si alguna cosa no està prevista ... decidirà el Comité.

Apa, tingueu manilles i no us preocupeu de les normes, no crec que cap de nosaltres vegi una Federació o similar ... ja es van veure quants voluntaris disposats a treballar s'oferien en el post del DiaBLiLlo.

[QjQ]

Anem a veure:
Estem d’acord amb:
1.- Paso, delego, per tu…………………..
2.- Sant Vicenç
3.- Equivocar-se al donar
4.- Renunci “burrada”
Si estem d'acord no hi donem mes voltes oi?
A mes a mes estem d'acord amb 4 punts, en desacord en 3 i ni d'acord ni en descaord amb un. Ai caram guanyen els acordsssssssssssssssss.

No estem d’acord:
1.- Tantos.
Puc entendre que en el tipus de campionat nomenat de ”dats pre-donats “ es posin limitacions a la manera normal de comptabilitzar els “tantos”. Però en un campionat normal, encara que el nombre de dats i el temps sigui limitat, no ho entenc. Ens fan un Sant Vicenç al primer dat quant estem a 0 punts i puc comptabilitzar gairebé tots els “tantos” fins al límit que vulguis, m’ho fan, no importa el dat, quan estic a 120 i nomes en puc comptabilitzar un.
De fet en aquest punt no estem pas tant en desacord.
Potser el 50% de punts en joc seria una solució intermèdia? Es a dir partides a 120 es poden comptabilitzar fins a 180...........................

2.- Empats
Fins i tot al futbol “esport rei” hi ha el Gol d’or i al basquet que es compte el temps a la dècima es fan tantes prorrogues com faci falta per a desfer-lo.
Si coincidim en que el empat es un cas estrany a la buti i que el temps de fer dues mans mes , una per parella, no crec que allargui el temps total del Campionat. Es una qüestió mes de principis que tècnics el acceptar o no el empat.

3.- Mirar les cartes.
Meno va, però massa formalista. Encara que m’ha fet gracia el argument de si no tens res a dir no te les mires i esperes que vagin dient els que tenen quelcom a dir.....................

No ho ser, si hi estem o no:
1.- En el comentari final
Aquí ja veig que no m’he explicat. Jo del que em queixava, sense massa fortuna, es el comentari on apareixen dues paraules ENGANYAR i PICARDIA com elements indissociables a la botifarra.

[DeepButi]

Tantos
Coi, quasi estem d'acord. Jo proposava un 20% (bé, un 19.8% 121 s/101).

Empats
Eiiii! no facis trampes que jo de funbor no en sé gaire però fins aquí arribo. El Gol d'Or només existeix a les finals o en eliminatories quan necessites un guanyador. No pas en lligues.
En basket ja patino més, veus? En els partits de lliga es fan pròrrogues? hauria dit que existeix l'empat també.

Mirar les cartes
Aquest és que m'encanta, no puc evitar-ho ... deu ser la meva vena hiper-mega-super-cartesiana

Alguns exemples:

Sud reparteix, mira les cartes i fa trumfo directe.
Est mira les cartes i contra.
Nord mira les cartes i diu "Bé".
Sud recontra.
Est fa Sant Vicenç i surt.
Nord juga.
Oest mira les cartes !!!! (sí, sí, fins que Est no ha sortit ni tant sols cal que les miri. No em digueu que no és perfecte! ).

Sud reparteix, mira les cartes i delega.
Nord mira les cartes i fa trumfo.
Oest mira les cartes i contra.
Sud diu "Bé".
Nord recontra.
Oest fa Sant Vicenç (o diu "Bé").
Est mira les cartes i surt (o fa Sant Vicenç i surt).

Genial, no?

Ja sé que és massa radical, però estem parlant de campionats senyors! Us recordo que hi ha premis de varis milers d'euros. Tot el què eviti possibilitats de trampes, millor, no?.

[DeepButi]

1. Sistema de Campionat.

a) El Campionat es jugarà per sistema suïs a R rondes. Cada ronda es jugarà a D dats, P punts o M minuts, el que succeeixi abans. La puntuació es realitzarà per partides guanyades, diferència de punts i punts totals. La màxima puntuació que es contabilitzarà serà de P’ punts. Els empats contaran com ½ punt. Alternativament: En cas d’empat es jugaran dos dats més si el temps ho permet. Si s’ha exhaurit el temps o persisteix l’empat es preguntarà al QjQ qui és el guanyador. Si el QjQ no està disponible, es farà per la carta més alta
b) El Campionat es jugarà per sistema d’eliminatòries amb partides a D dats, P punts o M minuts, el que succeixi abans.
c) El Campionat, com que l’organitza en GRIJI, es jugarà pel sistema de doble esforcilador lateral amb esferulador superior incorporat.

2. Sistema de joc
Es jugarà en modalitat de botifarra lliure/obligada/obligada amb carrego, segons les següents normes:

a) Botifarra lliure:

a. És obligatori servir del pal de sortida.
b. És obligatori guanyar la basa als contraris.
b) Botifarra obligada:

a. És obligatori servir del pal de sortida.
b. És obligatori guanyar la basa als contraris.
c. En cas de jugar carta que no guanyi la basa, ja sigui perquè no es vol superar al company o perquè no es pot superar als contraris, del pal que es jugui caldrà tirar la més petita. EXCEPCIÓ: el segon jugador de la basa, quan no serveix, pot optar per carregar.
c) Botifarra obligada amb carrego:

a. És obligatori servir del pal de sortida.
b. És obligatori guanyar la basa als contraris.
c. En cas de jugar carta que no guanyi la basa, ja sigui perquè no es vol superar al company o perquè no es pot superar als contraris, del pal que es jugui caldrà tirar la més petita. EXCEPCIÓ: el segon jugador de la basa, quan no serveix, pot optar per carregar. EXCEPCIÓ CARREGO: el segon jugador de la basa, quan serveix, pot optar, amb algunes condicions, per carregar.
Les condicions de l’excepció carrego no estan clarament definides i seran sempre objecte de discusió. En general s’aplicaran les següents regles:

1) Si una parella és del poble i l’altre forània, tindrà sempre raó la del poble. No es considerarà argument vàlid pels nouvinguts “a la taula anterior, una altre parella del poble m’ha dit exactament el contrari”.
2) Si les dues parelles són del poble, l’organització no es fa responsable dels desperfectes en el mobiliari.
3) No es contempla el cas que les dues parelles siguin forasters, ja que estaran tan acollonits que mai sel’s ocorrirà carregar.
4) Si un dels implicats és en DeepButi, l’organització suspendrà el Campionat i el convocarà en una data en que ell no pugui assistir-hi, li regalarà un sopar perquè calli o li farà entrega d’una copa especial a l'“Obligat honorífic”. Qualsevol cosa menys discutir amb ell sobre aquest assumpte!

3. Del repartiment i trumfos.

a) Pel primer dat un jugador qualsevol tallarà la baralla i alçarà una carta. Si és un Oro farà trumfo el jugador de la dreta del que ha tallat, si és Copa el company, si és Espasa el de l’esquerra i si és Basto ell mateix.
b) Remena el jugador de l’esquerra del donador i talla el de la dreta (o al revés segons el costum del poble). El tall ha de ser d’una sola vegada i cap dels dos pilons pot tenir menys de 5 cartes. Per cortesía el piló de dalt es sitúa al mig de la taula allunyat del donador i és aquest qui recull el piló que té més aprop i reconstitueix la baralla posant-lo sobre el que té més lluny. No es permet repartir les cartes agafant els pilons per separat. Es reparteixen les cartes de quatre en quatre, per dalt de la baralla i en sentit de joc (antihorari).
c) Els jugadors no poden mirar les cartes fins que els toca enraonar. S’enraona sempre en sentit de joc. Per exemple: Sud reparteix, mira les cartes i fa trumfo directe. Est mira les cartes i contra. Nord mira les cartes i diu "Bé". Sud recontra. Est fa Sant Vicenç i surt. Nord juga. Oest mira les cartes.
d) Les úniques paraules admeses són els noms dels pals Oros, Copes, Espases, Bastons, Botifarra, Delego, Bé, Contro, Recontro i Sant Vicenç. Queden expressament prohibits els cops a la taula així com altres expressions tipus “digal’s-hi tu”, “t’ho delego”, “t’ho passo”, “ja els hi pots dir”, “ja podeu sortir” i similars. Els contraris podran exigir repetir el dat en cas que s’utilitzin paraules no permeses.
e) En cas d’error al repartir es repetirà el dat.
f) A gustos: Es podrà consultar la darrera basa guanyada per cada equip. Es podrà consultar la darrera basa jugada. No es podrà consultar cap basa ja recollida.

4. Errors i renuncis.

a) En cas de jugar una carta il•legal, si l’error es detecta abans d’haver jugat cap carta de la següent basa es rectificarà la basa (opcional: amb una penalització de 10 punts). Si l’error es detecta posteriorment, la parella infractora perdrà la totalitat dels punts en joc.
b) Tant si s’ha corregit una carta il•legal com si un jugador ha jugat una carta fora de temps (sortint quan li tocava al company o similars), el contrari de la dreta de l’infractor indicarà, en aquell mateix moment, quina ha de ser l’actuació en la primera sortida que facin els infractors a partir d’aquell moment:

i. Obligatòriament del pal de la carta vista,
ii. Obligatòriament de pal diferent al de la carta vista
iii. Lliure sense cap condicionant.

5. Per tota interpretació de les normes anteriors així com situacions no previstes, el Comité pendrà les decissions oportunes que seran inapelables.



Si a algú li interessa ho tinc en format electrònic una mica mono (Word).

[QjQ]

HAS FET UNA NORMA PER L'OBLIGADA AMB CARREGOOOOOOOOOOOOOOO
JUASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
UI EL FRITZ.

[peach]

4) Si un dels implicats és en DeepButi, l’organització suspendrà el Campionat i el convocarà en una data en que ell no pugui assistir, li regalarà un sopar perquè calli o li farà entrega d’una copa especial al “Obligat honorífic”. Qualsevol cosa menys discutir amb ell sobre aquest assumpte!


3. Del repartiment i trumfos.

Si un dels jugadors és la peach se li donaràn quatre manilles a cada mà i 5 triunfos com mínim.... (si cola, cola)

Chicos q complicat tot.... haurem de fer un Master en Regles de Campionats abans d'anar-hi a un...



PS: Fem veure q el post és en blau fosc...

[plana]

CAL UN REGLAMENT PER JUGAR A LA BUTIFARRA???

Viam: el joc de la butifarra, com altres molts jocs, và ser "inventat" per pasar l'estona... naltros l'estem transformant en un joc, que tal com diu en Deep, de vegades s'hi juguen mils d'euros. Voleu dir que no es aquest es el motiu pel qual es tenen de fer reglaments, bases, condicions, normatives... etc.?????

Fà 50 anys el màxim que es jugaba en una partida era un cafè, pero no per aixó l'interès era menor, ans al contrari. Aleshores no teniam ni reglament ni normativa, sols el que deien els 4 jugadors.... i els "pipes" que també tenien "veu i vot".

Nia d'altres jocs que estàn pensats per jugar-hi el que sigui, pero crec que el nostre joc no. A partir d'aqui venen tots els mals. No patiu, sempre que es posin quantitats ( siguin d'euros o de pernils), sempre tindrem els espavilats de torn, que miraran la manera de fer trampes.

[rimbombante]

Salut a tothom!

Contràriament a allò que exposa en plana, sóc un ferm defensor del redactat meticulós i rigorós dels diferents reglaments pels tres tipus de modalitat del joc de la botifarra que hi ha, i que, per altra banda, han estat definits en aquest post. Després, que cadascú els adopti o no, els faci servir o no, serà una opció tan personal com, evidentment, respectable.

En la botifarra, com en qualsevol altre joc, hi podem trobar sobretot distracció tal com ens indica en plana. Ara bé, de la mateixa manera que podem incidir en aquest aspecte lúdic, no obsta que puguem remarcar-ne d’altres. Per què no podem intentar fer de la botifarra un joc tan elevat com els escacs o el bridge? És probable que una ment matemàtica ens pugui demostrar que les combinacions de jugades del nostre joc són limitades, no ho sé, però no per això hem de caure en el desànim i limitar-lo a mer entreteniment. A mi, personalment, m’encantaria que hi hagués una àmplia bibliografia sobre aspectes tècnic, tàctics, històrics, científics del nostre joc. Que a la pàgina de passatemps dels diaris, al costat del problema d’escacs i del de bridge, hi hagués un problema de botifarra. M’agradaria també que hi haguessin clubs, i que es fessin campionats nacionals. En fi, m’agradaria que tinguéssim un joc nostrat digne de ser comparat amb els més excelsos. De ben segur que un primer pas és el redactat d’aquests reglaments, que una vegada consensuats poden ser de gran ajuda per als organitzadors dels tornejos d’arreu. Després, òbviament, que cadascú faci el que vulgui!

Us llegeixo amb interès. Cordialment,

josep (rimbombante)

[DeepButi]

Ostres, m'ha costat però ho he trobat i això que no funciona el "Buscar" . Carleeeees arregla els forums d'una vegada!

A mi m'agradaria que la Botifarra fos considerat un joc important, amb campionats mundials, que s'ensenyés a la Universitat, que s'en publiquessin llibres, estudis, anàlisi ...

rimbombante ... el teu post podria haver-lo escrit jo! Firmo.

[plana]

En la botifarra, com en qualsevol altre joc, hi podem trobar sobretot distracció tal com ens indica en plana. Ara bé, de la mateixa manera que podem incidir en aquest aspecte lúdic, no obsta que puguem remarcar-ne d’altres. Per què no podem intentar fer de la botifarra un joc tan elevat com els escacs o el bridge? És probable que una ment matemàtica ens pugui demostrar que les combinacions de jugades del nostre joc són limitades, no ho sé, però no per això hem de caure en el desànim i limitar-lo a mer entreteniment. A mi, personalment, m’encantaria que hi hagués una àmplia bibliografia sobre aspectes tècnic, tàctics, històrics, científics del nostre joc. Que a la pàgina de passatemps dels diaris, al costat del problema d’escacs i del de bridge, hi hagués un problema de botifarra. M’agradaria també que hi haguessin clubs, i que es fessin campionats nacionals. En fi, m’agradaria que tinguéssim un joc nostrat digne de ser comparat amb els més excelsos.

On es tè de signar rimbo que jo també m'apunto!!!!!. El bridge no el conec tant, pero als campionats Locals, Comarcals, Nacional o Internacionals d'escacs es juguem diners??. Resposta: NO. Poder no m'he expresat prou be, simplement no crec que el joc de la Butifarra estigui pensat per jugarsi diners o premis que costin molts diners.

Em pregunto: jugant-se diners o valuosos premis es dignifica mes el joc???.... Fà mes de 40 anys que jugo campionats i mai he vist una manca d'interès per guanyar, encara que el premi fós una copeta o trofeu sense cap valor material. En canvi si que he vist un desmesurat interès per guanyar de "quansevol manera" al ser més alt el nivell dels premis.

Totalment d'acord amb dignificar i fomentar al màxim el "nostre joc" !!!!!!!!!!!!

Totalment en contra dels premis materials i encara mes en diners!!!!!!!!

[bifarra]

Totalment en contra dels premis materials i encara mes en diners!!!!!!!![/b]

On puc votar a favor??

De totes maneres, encara que estic en contra dels premis materials, penso que la rivalitat hi "pot" ser sempre, amb o sense premis. Del que es tracte, és de tenir un esprit esportiu. Els escacs són considetats un esport, no? Fem, de la botifarra, un esport, també.
Un esprit esportiu, no necessita recompenses materials.

[DeepButi]

plana,
ja veig que la meva referència als premis en metàlic, que era simplement com anècdota, està mal interpretada. Crec que les normes cal tenir-les independentment d'això.

Tenir normes, clarificar els dubtes, evitar els errors ... tot això ajuda a convertir un joc "de bar" en un joc "digne". Sense cap relació amb jugar-s'hi diners o no. I sense que "de bar" tingui connotacions pejoratives.

Com volem organitzar campionats sense normes? Com volem publicar problemes als diaris sense normes? Com volem convocar un concurs mundial de robots de botifarra patrocinat pel departament d'Inteligència Articifial de la UPC sense normes? Com volem publicar llibres sense normes?

Tots els jocs ténen normes! I els que ténen expansió mundial, més. Una norma en aquest contexte no és una cotilla sinó una garantia!!!!

PS. Sí, el blau m'agrada.

[DiaBLiLLo]

El penalitzar una sortida avançada o tirar una carta equivocada (i rectificar inmediatamment) el que em sembla més correcte és que es penalitzi amb 10 punts i es continui jugant la mà ja que errors els pot tenir tothom, però almenys no s'utilitzaria com a "tàctica", ni tampoc es penalitzaria amb la perdua de la mà, això si, podria comportar un capot del contrari menys 10 punts de penalització, ja serien 46, la cual cosa ja estem sobre un altre problema. /Temps de discusió