Sobre el mètode suïs

[batet]

Elevar vol dir...........
Que si pinto el meu siscents de color vermell i li poso un "cavallino rampante" i li dic Ferrari no deixa de ser un siscents.
Per tant el nostre sistema d'ordenació es un sistema d'ordenaciò válid o no válid però no es un sistema suiss.

El teu Siscents no sera mai un Ferrari, el meu si que es un Ferrari

[rimbombante]

Salut a tothom!

Només un parell de coses. He estat durant molts anys jugador federat d'escacs, i en qualsevol torneig obert on hi hagi un nombre prou elevat de jugadors (10 o més) s'aplica sense cap mena de discussió el sistema suís, en aquest esport o joc és una cosa tan natural com que comenci la partida el conductor de les peces blanques. Suposo que la possibilitat de poder oferir a tots els jugadors del torneig la seva continuïtat ronda a ronda amb aquells que més s'aproximin a la seva puntuació és la forma més coherent de gestionar un torneig. Per tant he estat, sóc i suposo que seré un fervent seguidor del sistema suís.

Finalment, com que semba que m'he guanyar la fama de pere-punyetes, permeteu-me apuntar el següent:

El mot suís va amb accent tancat.
El mot suïssa va amb dièresi a la i.
Els mots Suïssa, suïssos i suïsses van tots amb dièresi.

Tot esperant no haver ofès ningú, salut i manilles!
rimbombante.

[corpetit]

Bona nit.

Home rimbombante (potser pompós en la nostra llengua), de faltes en fem tots, jo el primer i al capdavant. L’important és el que es vol dir, les errades ortogràfiques són fútils si no canvien (o són susceptibles de canviar) el significat d’allò que realment es vol expressar. Només cal mirar la següent oració:

“Finalment, com que semba que m'he guanyar la fama de pere-punyetes, permeteu-me apuntar el següent:”

Sembla que hauria de dir:

“Finalment, com sembla que m'he guanyat la fama de perepunyetes, permeteu-me apuntar el següent:”

També sense cap mena d'ànim ofensiu.

Adéu.

[plana]

Em pregunto: Que coi tindrà que veure el Pompeu amb el sistema suís

Siguem curosos tots plegats en no canviar l'orientació de cada tema. Encaps-alem un tema parlant de reglaments.... i l'acabem parlant de la "regla".... no creieu

adeu


Hi ha un apartat als foros que es diu "varietats"... fem-ho servir

[corpetit]

Bon dia,

Doncs té exactament el mateix a veure que els pollastres.

Aisenyor!

Adéu.

[QjQ]

Per a fer-ho mes entenedor, jo l’únic que li critico al sistema suís es que per el fet de fer jugar als que guanyen amb els que guanyen i els que perden amb els que perden provoca una “distribució normal” massa simètrica. Es a dir d’antuvi sabem que la meitat de la meitat de la meitat de la meitat i així fins el nombre de rondes que fem, acabarà amb 0/5 i l’altre amb 5/0 i al mig tots els resultats possibles amb un nombre sempre predefinit de jugadors en funció dels jugadors assistents i del nombre de rondes.

Sempre hem dit que els escacs i la botifarra no tenen res a veure. Fonamentalment per dues raons:
1.- En els escacs juguen només dos jugadors i la sort no te res a veure-hi.
2.- Els escacs tenen un sistema molt elaborat, però que molt elaborat.................. on classifica als jugadors en funció bàsicament als seus resultats anteriors, denominat Elo en honor al seu inventor, els que en vulgueu saber mes aneu al link del meu post anterior.

Que no es poden fer lligues, al menys en dues hores, es obvi. Que no se’n puguin fer o que en un futur es disposi a Butinet de les eines per a fer-ne n’és una altre. Només s’haurien de fer Campionats tancats, als inscrits a la lliga, amb un nombre màxim de jugadors per lliga, per a fer-ho raonable en la seva durada i amb un reglament específic.

Que el sistema de rondes per dirimir un Campionat es el més pràctic, també sembla que hi estiguem tots d’acord. El post esta centrat en el sistema de sorteig de les rondes.

Per a 64 jugadors a 5 rondes, sabent que haurem d’aplicar la regla dels desempats i que d’antuvi “ Todo el mundo es bueno” es a dir que no sabem ni penso que sapiguem mai qui es millor que l’altre.
Provocar per sistema que 2 faran 5/0, 10 faran 4/1, 20 faran 3/2 i 20 faran 2/3, 10 faran 1/4 , i 2 faran 0/5. A mi no m’agrada, si no es matisat, com diu el Deep per el coeficient R per un mínim de campionats de l’estadística o per la capacitat de fer-nos un Elo propi.

Jo proposo trobar un sistema que incrementi l’emoció durant tot el Campionat. No considero factors que no em corresponen, de valorar la justícia d’un o altre procediment, però a mi m’agradaria mes un resultat on 32 facin 5/0 i 32 0/5 i on es dirimís qui guanya i qui perd per els punts en contra que ha acumulat, no tant per la diferencia favor/contra, penso que encara que ho limitem a 120 el contro o recontro desesperat dels contraris et pot regalar molts punts per a mi immerescuts.

[YruNe]

Estic amb el QjQ...
basicament es això la meva resposta, però... penso que ja que la botifarra és un joc de sort, doncs que sigui aixi un campionat també

[DeepButi]

... ja que la botifarra és un joc de sort, doncs que sigui aixi un campionat també

No puc discrepar més.

La botifarra és un joc on la sort juga un paper, però no és un "joc de sort". Ni parlar-ne.

Els bons jugadors guanyen moltes més partides que els mals jugadors. Sense discusió possible!

[Jordi]

La butifarra es un joc de sort , i un joc de coneixement , i un joc de que aquell dia no vinguis emprenyat de la feina , que la teva parella no et parli mentres jugues i que els fills no pregutin si estas al butinet ( hauria d'estar prohibit) , els que no tenim parella ni fills ( que sapiguem ) tenim doncs menys variables.

Ja ho he dit moltes vegades si nomes es sort perque juguem? volem millorar i ens esforcem en pensar les jugades ( alguns mes que altres ) deu ser que el coneixement influeix en el resultat.

Per resumir-ho crec que ara en dire atzavell ( que prove de atzar+nivell) i a partir d'aquest factor no avaluable directament una parella guanya i una perd , es cert que aquest factor no es mante constant en un campionat i per tant pots guanyar la primera partida perque tenieu molt bon atzavell i aquest es pot reduir en la segona i portar-vos a la derrota , pero al final del campionat qui ha tingut millor atzavell hauria de guanyar el campionat , crec que partint d'aquesta base es podria discutir un sistema de campionat el mes correcte possible.

(Per cert l'atzavell tambe inclou el ui me descontat de un triunfo , i el coi no havia sortit ja la manilla? )

[plana]

etem d'acord!!! (que ja es dir).... encara li podriem afeixir "intuatzavell", que es intuició+atzar+nivell... sense contar l'estat d'ànim, encara que ja as dit lo de la parella, fills, (en el meu càs, conexió)... etc etc etc,

[QjQ]

No ens entenem no.

A vore que els Campionats es facin amb rondes, estem d’acord oi?
Que el nombre de rondes sigui suficient per satisfer a tots, tb oi?
Que aquestes siguin 4/5 rondes i 8/12 dats tb oi?
On discrepem...........? En la manera de fer el sorteig.

Alguns podríem estar d’acord en que s’utilitzés la classificació estadística dels campionats anteriors i es fessin empara llaments del tipus ( primer contra segon, primer contra últim, etc. etc.). Utilitzant un mínim de campionats realitzats i els camps R o CQ/C

Altres el sistema suís amb aleatorietat a la primera ronda i desprès els que han guanyat amb els que han guanyat i els que han perdut amb els que han perdut. ( el que es fa ara)

I altres voldríem aleatorietat sempre.

Al final sempre acabaríem fent 4/5 rondes de 8/12 dats.

Si hem dieu que hem mulli..... jo faria el primer, es a dir utilitzant l’estadística dels campionats a la primera ronda faria jugar el que tingues el millor CQ/C en el 60% dels campionats fets fins el moment amb el que el tingues pitjor. Desprès seguiria com ara però emparellant a dins de cada grup ( guanyadors/perdedors) per el mateix sistema, el que tingués el millor CQ/C amb el pitjor, evitant es clar repetir enfrontaments.

Crec sincerament que amb això donaríem sentit a una impressió “subjectiva” de que els bons jugadors es veuen a la llarga. I ara com ara l’únic que tenim que ens dona una visió a la llarga es l’estadística dels campionats.

Entenc que el sistema proposat afavoreix als jugadors amb bons CQ/C, com tot i poden haver variants.......................

[plana]

Com que la sort es efímera... i el saber constant, crec que es faci com es faci, a la llarga sempre estaran al capdevant els "millors".

[Carles]

QjQ, si entendre t'entenem ...... de fet, jo t'he entès sempre :-p

El problema és que no ho compartim !!

[YruNe]

nooooo QjQ aixoooo nooooo!!! retiro k estava am ell...
Jo vull k sempre sigui atzar!! sempre sort!! ks aixo d jguar am els k van primers a lestadistica? es com l metode suis akest xo ampliat!! no no no

[Jordi]

No ens entenem no.

Estic amb el carles compendre si , compartir no

A vore que els Campionats es facin amb rondes, estem d’acord oi?
Que el nombre de rondes sigui suficient per satisfer a tots, tb oi?
Que aquestes siguin 4/5 rondes i 8/12 dats tb oi?
On discrepem...........? En la manera de fer el sorteig.

Ok

Alguns podríem estar d’acord en que s’utilitzés la classificació estadística dels campionats anteriors i es fessin empara llaments del tipus ( primer contra segon, primer contra últim, etc. etc.). Utilitzant un mínim de campionats realitzats i els camps R o CQ/C

primer d tot m'ha calgut anar a les classificacions per saber que era CQ/C pero bueno ok a un sistema de classificacio a priori de les parelles , pel que he vist pero CQ/C es individual ,em sembla correcte fer la mitja ( qualsevol mitja) dels jugadors per a valorar la parella , he vist dins de un grup de gent a emparellar fer primer contra segon , primer contra meitat mes un, primer contra darrer o al atzar dins el grup , tot i que tinc les meves preferencies crec que es secundari i serveix qualsevol

Al final sempre acabaríem fent 4/5 rondes de 8/12 dats.

si clar

Si hem dieu que hem mulli..... jo faria el primer, es a dir utilitzant l’estadística dels campionats a la primera ronda faria jugar el que tingues el millor CQ/C en el 60% dels campionats fets fins el moment amb el que el tingues pitjor. Desprès seguiria com ara però emparellant a dins de cada grup ( guanyadors/perdedors) per el mateix sistema, el que tingués el millor CQ/C amb el pitjor, evitant es clar repetir enfrontaments.

el quid de la questio quans dius dins de cada grup no se com fas aquest grups dins dels quals emparelles jo els faria entre els que tenen els mateixos punts al acabar cada ronda si tu faries el mateix si vols li diem sistema austric ara algun suis ens demandara pel copyright

Crec sincerament que amb això donaríem sentit a una impressió “subjectiva” de que els bons jugadors es veuen a la llarga. I ara com ara l’únic que tenim que ens dona una visió a la llarga es l’estadística dels campionats.

Entenc que el sistema proposat afavoreix als jugadors amb bons CQ/C, com tot i poden haver variants.......................

Coi doncs al final no si ens entenem pero si es aixi inclus coincidim