Aquesta noia, l'Imma Merino, no deixa mai de sorprendrem.
article
I quanta raó té... Ais mira! m'he emocionat i tot. Quins records, tantes hores al bar del poble. Futbolín, billar (pronuncieu billard), la màquina de "marcianitus" i la de "boles".
Menció a part mereixen les moltes taules de joc. La Botifarra i el Canari sobretot, peró també hi havia alguna taula fent el mau-mau. No sé si va ser una bona escola de joc, en tot cas va ser la única. Quan ja començaves a tenir pèls als ous, i si en faltava un, els "grans" et convidaven a seure de mentres. Era gratificant i educatiu que un senyor amb la faria a la boca t'esbronqués per una jugada mal feta, aquell agradable baf de cafè i copa i aquelles dents groguejades pels excessos... bons mestres, si senyor!
És cert que aquests locals poc a poc van tancant. Els que resten peró, sort en tenen dels culs de taverna.