Normes

[_Simón]

REGLAMENT GENÈRIC

En primer lloc, aquí es donaran unes pautes genèriques minimament reglamentades de com funciona el joc de la botifarra. És obvi que aquestes directrius poden sofrir i sofreixen, unes més que altres, diverses modificacions o puntualitzacions segons l’indret on es puguin practicar.

En cas que així sigui, es determinarà i concretarà en un nou reglament específic. Aquests dos reglaments (general i específic) es complementaran entre si, essent l’específic de major rang normatiu que el general.

1.- REQUISITS PER A COMENÇAR A JUGAR A LA BOTIFARRA.
2.- OBJECTIU FINAL DEL JOC.
3.- DINÀMICA DEL JOC.
4.- RANG DE LES CARTES.
5.- PUNTUACIÓ.
6.- NORMATIVA DEL JOC.
7.- PREPARATIUS.
8.- LA SUBHASTA.
9.- INICI I DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.
10.- NORMES DE COMPORTAMENT.

1.- REQUISITS PER A COMENÇAR A JUGAR A LA BOTIFARRA.

1.1.- En primer lloc i, a la vegada, el més important de tot, són necessaris 4 jugadors (ni més ni menys).
Aquests jugadors formaran 2 equips per parelles. Els components d’aquestes parelles es podran col•locar tant de forma perpendicular (un davant de l’altre); com en diagonal.

1.2.- Una baralla que, tot i ser anomenada baralla espanyola, es dóna la circumstància que només es distribueix a Catalunya. El tret diferencial és que a gran part de l’estat espanyol la baralla només té 40 cartes, mentre que a Catalunya es distribueix amb 48 cartes. Inclou els vuits i els nous que, com veurem, són dues cartes força importants en aquest apassionant joc.

1.3.- Una taula, 4 cadires, un tapet i paper i bolígraf per apuntar i sumar els punts guanyats per cada parella.

2.- OBJECTIU FINAL DEL JOC.

2.1.- Tota parella té un objectiu comú. Aquest no és altre que assolir una determinada puntuació que, generalment, són 101 punts, abans que ho faci l’altra parella. Es poden establir molts altres tipus d’objectius, tant separadament com paral•lelament però aquest és el més freqüent.

2.2.- Aquest objectiu s’assoleix sumant totes les actuacions particulars en les diferents partides curtes, també anomenades dats o mans.

3.- DINÀMICA DEL JOC.

3.1.- Es repartiran les 48 cartes, de 4 en 4, entre tots els jugadors. En tocaran doncs, 12 a cadascun d’ells, formant un dat.

3.2.- Cada parella haurà de sumar esforços per aconseguir guanyar el màxim nombre de punts possible.

3.3.- S’establiran uns torns, tant per a determinar l’encarregat d’escollir trumfo (pal dominant o que mana), com per a remenar, tallar i repartir les cartes; així com per iniciar el dat.

3.4.- Seguint una determinada normativa que més endavant veurem, les cartes es tiraran d’una en una i de cara amunt. Una vegada hagin llançat 1 carta cadascun dels 4 jugadors, seran recollides per qualsevol membre (però només un dels dos) de la parella vencedora de la basa i es posaran en un piló al seu davant i cara avall, significant una basa. No cal dir, doncs, que cada dat jugat tindrà 12 bases.

4.- RANG DE LES CARTES.

4.1.- Com és natural en tot tipus de joc, les cartes tenen un rang o jerarquia.

4.2.- Com veurem més endavant, cal tenir present que en aquest joc s’ha d’elegir d’antuvi entre les dues següents opcions:


4.2.1.- Escollir el pal dominant o triomf (trumfo), dels 4 pals existents a la baralla (or, copa, espasa o basto).

4.2.2.- Escollir cantar (fer) botifarra (no hi haurà triomf).

4.3.- A partir d’aquí, el rang de les cartes és el següent:


4.3.1.- En cas que s’hagi cantat trumfo, aquest pal manarà sobre els altres pals. Així doncs, la més petita de trumfo matarà (guanyarà) a la més alta de qualsevulla altra carta dels demés colls (pals).

4.3.2.- Dintre d’un mateix pal (inclòs el trumfo) o en cas d’haver-se cantat botifarra, manarà la carta més alta d’aquest pal, segons el següent ordre jeràrquic, de major a menor:

- Manilla (9), as (1), rei (12), cavall, (11), sota (10), 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.

5.- PUNTUACIÓ.

5.1- Cada dat sencer són 72 tantos (no punts), de manera que només anotarem els que passin de 36, a la parella que superi aquests 36. Si s’empata a aquesta xifra, no cal apuntar res.

Si estem immersos en un campionat, simplement, es farà una ratlla o es sumaran 0 punts a qualsevol d’ambdues parelles (preferentment a la que porti menys anotacions), però mai a les dues a la vegada (només s’anotarà a una parella, a efectes de determinar els dats que s’hagin pogut realitzar en una determinada partida).

5.2.- Es sumaran tots els tantos aconseguits en cada basa per cada parella que l’hagi guanyada.

5.3.- Els tantos s’aconsegueixen de la següent manera:


5.3.1.- sumant les cartes de condició o de valor (anomenades pedres) assolides en cada basa guanyada.

Les úniques cartes que valen algun tanto, de major a menor, són les següents:

Manilla (9): 5 tantos.
As (1): 4 tantos.
Rei (12): 3 tantos.
Cavall (11): 2 tantos.
Sota (10): 1 tanto.

La resta de cartes (del 2 al 8 ), no tenen cap valor a efectes de tantos.

5.3.2.- sumant un tanto addicional, per cada basa conquerida.
5.4.- Així doncs, el primer objectiu dintre de cada dat serà aconseguir quantes més bases, i quants més tantos portin aquestes bases, millor.

5.5.- Una vegada finalitzat el dat, es farà la conversió dels tantos en punts i s’anotaran en un paper al costat de la parella que ha guanyat aquest dat.

6.- NORMATIVA DEL JOC.

6.1.- Els jugadors no poden tirar les cartes que vulguin sinó que tenen l’obligació de seguir una sèrie de normes al peu de la lletra.

6.2.- Aquestes normes varien en funció de la modalitat o variant de botifarra que es juga en cada emplaçament geogràfic.

6.3.- La normativa aplicable en la modalitat de joc anomenada lliure o occidental és la següent:


6.3.1.- El jugador que enceta la partida o la basa pot tirar la carta que vulgui.

6.3.2.- La resta de jugadors hauran de seguir, per ordre de prioritat, les següent normes o obligacions:


6.3.2.1.- Si la base que s’està jugant la va guanyant el seu company (parella):


6.3.2.1.1.- Haurà de jugar una carta del mateix pal del que ha iniciat la basa, qualsevulla. No tindrà cap obligació de superar-la.

6.3.2.1.2.- Si no té cap carta del mateix pal de sortida, podrà tirar-ne qualsevulla.


6.3.2.2.- Si la basa que s’està jugant la va guanyant la parella contrària, per estricte ordre de preferència, haurà de jugar:


6.3.2.2.1.- Una carta del mateix pal de sortida i superior en rang a la més alta que hi hagi damunt la taula.

6.3.2.2.2.- Una carta del mateix pal de sortida inferior a la més alta que hi hagi damunt la taula.

6.3.2.2.3.- Una carta de trumfo que guanyi, en aquells moments, la basa.

6.3.2.2.4.- La carta que vulgui.

6.4.- En cas que algun jugador no respecti les normes que corresponen a la modalitat preestablerta de joc incorrerà en l’anomenat “renúncio”.


6.4.1.- Si aquest renunci és advertit per la parella perjudicada, s’imposarà una determinada sanció a la parella infractora.

7.- PREPARATIUS.

Hi ha diversos sistemes, maneres o modes per decidir qui remenarà, escapçarà i repartirà les cartes i, fins i tot, trobem diferents tipus de sorteigs. Aquí n’exposarem una manera a tall d’exemple, quedant supeditat aquest apartat, més que cap altre dels aquí exposats, a possibles modificacions o especificacions en el reglament específic de cada indret o emplaçament en qüestió.

7.1.- SORTEIG.


7.1.1.- Es realitzarà un sorteig inicial per a determinar quin jugador serà el primer en remenar les cartes.

7.1.2.- Una de les maneres més freqüent és atorgant (adjudicant) d’antuvi un pal a cada jugador i girant una carta de la baralla. Aquell pal que coincideixi amb el jugador que el tenia assignat, serà qui repartirà les cartes i tindrà la primera paraula pel que fa a l’elecció de trumfo (o botifarra).
7.2.- REMENAR.


7.2.1.- Remenarà el jugador de l’esquerra que ha de repartir.
7.3.- TALLAR O ESCAPÇAR.


7.3.1.- Tallarà el jugador de la dreta que ha de repartir.
7.4.- REPARTIR.


7.4.1.- En primer lloc, repartirà el jugador que ha guanyat el sorteig inicial.

7.4.2.- Posteriorment, repartirà el jugador de la dreta que ha repartit en l’últim dat, llevat que, excepcionalment i pel fet de cometre alguna infracció, aquesta parella sigui sancionada en passar la mà (passar el torn d’elegir trumfo).

7.4.3.- Com ja s’ha indicat en el punt 3.1, es repartiran de 4 en 4, començant pel jugador de la dreta i en sentit contrari a les agulles del rellotge (el mateix sentit que prendrà el joc), fins esgotar-les totes.

8.- LA SUBHASTA.

8.1.- ELECCIÓ DEL TRUMFO.

8.1.1.- El jugador que ha repartit les cartes, un cop ho hagi fet es mirarà les seves 12 cartes que li corresponen i serà l’encarregat d’escollir triomf. Aquest jugador tindrà dues opcions:


8.1.1.1.- Cantar trumfo o botifarra.

Aquesta decisió (així com totes les que s’hagin de comunicar verbalment) ha de manifestar-se de forma clara i entenedora per a la resta de jugadors, tot pronunciant únicament qualsevol dels següents mots:

“Ors, copes, espases, bastos o botifarra”.

8.1.1.2.- Delegar (passar) el joc al seu company i que decideixi aquest últim seguint els mateixos criteris del punt anterior.

Aquesta decisió es manifestarà pronunciant el mot: “delego”.
8.1.2.- A partir d’aquí i segons un ordre preestablert de torn de paraula segons els costums locals, tindran dret a pujar a la subhasta els diferents jugadors, replicant les eleccions preses pels membres de l’altra parella, de la forma que veurem al següent punt.

8.2.- DETERMINACIÓ DEL VALOR QUE ES DONARÀ A CADA TANTO ASSOLIT.

8.2.1- Si la parella encarregada de trumfar (dir trumfo o botifarra), decideix cantar trumfo, els tantos obtinguts per la parella vencedora del dat i que s’apuntaran, seran simples (cada tanto serà un punt que pujarà al marcador, es multiplicarà per 1).

8.2.2- Si la parella encarregada de trumfar decideix cantar botifarra, els tantos obtinguts per la parella vencedora del dat es multiplicaran per 2.

8.2.3- Aquesta primera elecció de la parella que ha trumfat serà el valor original que prendrà cada tanto guanyador (x 1 o x 2).

8.2.4- Independentment de la decisió que adopti aquesta parella trumfadora, qualsevol dels membres de la parella contrària tindrà dret a rèplica (si considera que la seva parella serà la guanyadora d’aquell dat), tot pronunciant el mot: “contro”.

En aquest cas, el valor original de cada tanto es multiplicarà x 2 per tal de determinar els punts que s’han d’apuntar al marcador.

8.2.5- La parella que ha trumfat tindrà dret, si així ho desitja, a replicar, tot pronunciant el mot: “recontro”.

En aquest cas, el valor original de cada tanto es multiplicarà x 4 per tal de determinar els punts que s’han d’apuntar al marcador.

8.2.6- Finalment, la parella que ha contrat tindrà dret, si així ho desitja, a replicar de nou, tot pronunciant el mot: “santvicenç “ o “Sant Vicenç”.

En aquest cas, el valor original de cada tanto es multiplicarà x 8 per tal de determinar els punts que s’han d’apuntar al marcador.

8.2.7- Si, en canvi, no es vol exercir el dret de rèplica, el jugador haurà de pronunciar el mot: “bé”.

8.2.8- La subhasta només pot finalitzar de dues maneres. La primera i més normal serà pronunciant un doble bé per part de qualsevol parella. La segona pronunciant el mot “santvicenç” per part de qualsevol jugador de la parella que no ha estat l’encarregada de posar trumfo.

9.- INICI I DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.

9.1.- Finalitzada la subhasta començarà el joc. El primer jugador en sortir serà el que està situat a la dreta del jugador que ha repartit les cartes.

9.2.- El sentit del joc serà el contrari a les agulles del rellotge (antihorari).

9.3.- Una vegada hagin tirat els 4 jugadors, es recollirà la basa per la parella vencedora i, el jugador que l’ha guanyada, serà l’encarregat de fer la següent sortida. Així es farà successivament fins a finalitzar tota la donada o dat.

9.4.- Cal tenir present que, de qualsevol dels 2 pilons de cartes de les bases guanyades per qualsevulla parella, tot jugador només tindrà dret a consultar l’última basa jugada (la de dalt del munt).

10.- NORMES DE COMPORTAMENT.

10.1.- Al joc de la botifarra cal tenir presents una sèrie de normes de “comportament”, algunes de les quals, tot seguit anomenarem:


10.1.1.- Està prohibit parlar, bufar, gemegar o fer cap tipus de senyal susceptible d’indicar algun tipus de situació del joc.

10.1.2.- Està taxativament prohibit ensenyar les cartes i, per descomptat, realitzar qualsevol tipus de senyal no legal a la parella. Entenent per legal, aquell senyal realitzat amb les pròpies cartes o, més exactament, amb la simbologia que representen aquestes cartes enmig del context de la partida i en referència a la forma de jugar de cada parella.

10.1.3.- No es permeten fer retencions (pauses en el temps) tant a l’hora de llençar una carta com a l’hora d’escollir trumfo.

10.1.4.- Un cop la carta ha quedat dipositada damunt la taula, no és permès recollir-la. Només es permetrà fer-ho si el fet de llançar aquesta carta pot significar un renunci i, a més, la parella perjudicada ho accepta.

10.1.5.- És d’obligat compliment qualsevulla altra norma de comportament establerta per un reglament específic (ja sigui de torneig, campionat, lliga...).
10.2.- L’incompliment d’aquestes normes pot significar l’aplicació d’una sanció a la parella infractora.

[QjQ]

I d'aquest impressionant dispendi d'esforç, que vols que en fem?

[_Simón]

REGLAMENT ESPECÍFIC

PREÀMBUL.

S’ha articulat aquest reglament de manera no convencional, sense seguir la prelació numèrica habitual en tota norma, amb l’únic objectiu de situar-nos i moure’ns millor pels dos textos normatius que, com hem dit, es complementen entre si.

Així doncs, els articles no estan buits de contingut perquè manqui la seva confecció, sinó que són els articles ja complementats en el reglament general i que no cal tornar a reproduir.

Cal tenir clar i present que, en cas de discrepància, les normes del reglament específic prevaldran sobre les del general.

Per no fer-ho feixuc i, a mode de síntesi, donarem 4 pautes d’obligat compliment pel que fa a aquest reglament específic (tot suposant que el general és conegut pels jugadors), i la resta seran de lliure disposició per part dels participants de cada partida en concret.

Pautes d’actuació d’obligat coneixement i compliment dels jugadors del campionat:

PUNT 6 d’aquest reglament específic i detallat més avall, normativa del joc.
PUNT 11.3, recollir les cartes.
PUNT 12, sistema de campionat.
PUNT 13, determinació del guanyador d’una partida i màxima puntuació.
PUNT 14, classificació final.
PUNT 15, complementació del paper de la partida. En el propi full s’indicarà clarament com fer-ho.

Pautes de lliure disposició.

Tota la resta d’articulat serà de lliure disposició i aplicació per part de les parelles participants de cada taula. És a dir, abans de començar i per trencar una mica el gel, es posaran d’acord de com jugaran aquella partida en concret de la manera que els sigui més còmoda i els vingui més de gust. Es pretén per aquesta organització agilitzar tant com sigui possible el desenvolupament de la partida, considerant-la més una activitat d’entreteniment i esbarjo que no pas una competició, tot i que això, de ben segur, pugui comportar algun greuge comparatiu. Greuge que, en ser conegut d’antuvi, deixa de ser-ho o perd molta de la seva intensitat.

Si les parelles no es posen d’acord pel que fa a la manera de procedir (sorteig, remenar, subhasta...), llavors es seguirien les regles detallades en aquest reglament específic i s’apuntaria aquest extrem al full de partida.

Si no s’apunta res al full, es jugarà segons s’hagi establert d’antuvi per ambdues parelles.

Si decideixen acollir-se a la totalitat de les normes específiques, tampoc seran d’aplicació els PUNTS 11.1 i 11.2. Aquests dos punts només s’aplicaran si alguna de les dues parelles així ho demana expressament a algun membre de l’organització o bé aquest organitzador així ho decideix una vegada hagi estat requerida la seva presència també per qualsevol parella. L’organitzador farà constar aquest extrem al full de partida.

Aclariments.

PUNT 16, infraccions i sancions.

No cal saber totes les infraccions i sancions, simplement s’ha de jugar com sempre, de bona fe i el més “legal” i elegant possible. Fins i tot són normes de lliure disposició de les parts. Així doncs, tal i com diu el segon paràgraf d’aquest punt 16, “ Cal tenir present que totes aquestes infraccions i les corresponents sancions només seran d’aplicació si algun membre de la parella perjudicada ho denuncia a l’organització, la qual serà la que les farà efectives, si en té suficients garanties i indicis de la seva comissió”.

És a dir, només l’organització té competència per a sancionar.

PUNT 17, l’organització del campionat.

Tampoc cal aprendre’s aquest punt. Només cal tenir en compte que l’organització podrà prendre qualsevol tipus de mesura per al bon funcionament del campionat, emparant-se en aquest reglament i/o en el seu propi criteri.

Per a una més ràpida detecció, es ressalten en vermell les normes d’obligat compliment i coneixement.

1.- REQUISITS PER A COMENÇAR A JUGAR A LA BOTIFARRA.
2.- OBJECTIU FINAL DEL JOC.
3.- DINÀMICA DEL JOC.
4.- RANG DE LES CARTES.
5.- PUNTUACIÓ.
6.- NORMATIVA DEL JOC.
7.- PREPARATIUS.
8.- LA SUBHASTA.
9.- INICI I DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.
10.- NORMES DE COMPORTAMENT.
11.- TIRAR I RECOLLIR LES CARTES.
12.- SISTEMA DE CAMPIONAT.
13.- DETERMINACIÓ DEL GUANYADOR D’UNA PARTIDA I MÀXIMA PUNTUACIÓ.
14.- CLASSIFICACIÓ FINAL.
15.- CONFECCIÓ DEL PAPER DE LA PARTIDA.
16.- INFRACCIONS I SANCIONS.
17.- L’ORGANITZACIÓ DEL CAMPIONAT.

1.- REQUISITS PER A COMENÇAR A JUGAR A LA BOTIFARRA.

1.4.- L’organització repartirà un bolígraf i un paper adequat per a l’ocasió (veure el punt 15).

6.- NORMATIVA DEL JOC.

6.5.- El sistema o modalitat de joc emprat en aquest campionat és l’anomenat lliure o occidental.

7.- PREPARATIUS.

7.1.- SORTEIG.

7.1.1.- Es realitzarà un sorteig inicial per a determinar els jugadors encarregats de remenar i posar trumfo.

7.1.2.- Aquest sorteig consistirà en atorgar (adjudicar) d’antuvi un pal a cada jugador i girar un carta de la baralla. Aquell pal que coincideixi amb el jugador que el tenia assignat, serà l’encarregat d’escollir trumfo o botifarra.

7.2.- REMENAR.

7.2.1.- Remenarà el jugador de l’esquerra del que ha de cantar trumfo.

7.2.2.- No és permès de donar el copet (que el jugador que hagi de trumfar acabi de remenar les cartes).

7.3.- TALLAR O ESCAPÇAR.

7.3.1.- Tallarà el jugador de la dreta que ha de trumfar (el company del que remena i reparteix).

7.3.2.- Només es pot fer un sol tall en dos munts i cap dels dos pot contenir menys de 4 cartes. Si no s’acomplís aquesta norma, es tornaria a remenar de nou.

7.3.3.- És de cortesia tallar cap al centre de la taula, mai cap a qui hagi de donar les cartes. En aquest cas doncs, el tallador ho farà cap a ell mateix.

7.4.- REPARTIR.

7.4.1.- En primer lloc, també repartirà el jugador de l’esquerra del que ha guanyat el sorteig inicial.

7.4.4.- No es permetrà repartir les cartes en dues o més tandes. El seu incompliment significarà una falta lleu cada cop que es faci.

7.4.5.- Si el que reparteix les cartes comet una errada s’obrarà de la següent manera:


7.4.5.1.- En cap cas s’intentarà refer la donada (per molt fàcil que sigui) sinó que es remenarà, tallarà i repartirà un altre cop.

7.4.5.2.- El primer cop que un jugador s’equivoqui, per causes que li siguin imputables, es penalitzarà a la parella en no poder cantar botifarra.

7.4.5.3.- El segon cop consecutiu que un mateix jugador s’equivoqui, per causes que li siguin imputables, se’l sancionarà amb una falta lleu.

7.4.5.4.- El tercer cop consecutiu que un mateix jugador s’equivoqui, per causes que li siguin imputables, se’l sancionarà en passar la mà i aquell dat comptarà com a no jugat. És a dir, aquell mateix dat el trumfarà la parella contrària.

8.- LA SUBHASTA.

8.1.- ELECCIÓ DEL TRUMFO.


8.1.1.- Mentre s’estan repartint les cartes, els únics que se les podran mirar seran el que ha tallat (jugador de la dreta del que ha de trumfar) i el propi trumfador, o sigui, el jugador de la dreta del que està repartint en aquells moments. Aquest trumfador, haurà de pronunciar-se sobre les següents opcions...
8.3.- TORN DE PARAULA.


8.3.1.- En la subhasta, cada jugador es pronunciarà segons les dues següents normes:


a) En primer lloc, per torn. Aquest torn anirà per parelles.

b) En segon lloc, dintre de cada torn ho farà el jugador de la dreta de qui ha parlat per últim cop (sentit antihorari).
8.3.2.- El torn.


8.3.2.1.- En primer lloc, tindrà el torn de paraula el jugador de la dreta del que ha repartit les cartes.

8.3.2.2.- Aquest jugador de la dreta del repartidor, podrà cantar directe o delegar el joc (sense canviar el torn de paraula).

8.3.2.3.- Quan qualsevol dels dos jugadors que tingui el primer torn de paraula canti trumfo o botifarra, es passarà el torn a l’altra parella.

8.3.2.4.- A partir d’aquí, cada cop que un jugador liciti en la subhasta (digui quelcom diferent a “bé”), es passarà el torn a la parella contrària.

8.3.2.5.- Com ja hem esmentat més amunt i per a que quedi clar, la parella que adquireixi un nou torn, seguirà el punt 8.3.1.b per a pronunciar-se.
8.4.- MIRAR LES CARTES.


8.4.1.- Com ja s’ha comentat en el punt 8.1.1, mentre s’estan repartint les cartes, els únics que se les podran i hauran de mirar seran el trumfador i el tallador.

8.4.2.- El primer de cada parella que li toqui parlar, disposarà de 5 segons per a pronunciar-se.


8.4.2.1.- El temps del trumfador inicial començarà a comptar una vegada repartides totes les cartes.

8.4.2.2.- El temps dels que no trumfen començarà a comptar una vegada hagi cantat trumfo o botifarra el de la seva esquerra.
8.4.3.- Quan es pronunciï el trumfador (delegui o canti directe), la resta de jugadors (company i repartidor) ja podran mirar-se les cartes.

9.- INICI I DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.

9.1.- Finalitzada la subhasta començarà el joc. El primer jugador en sortir serà el tallador, el company del que ha remenat i repartit les cartes.

11.- TIRAR I RECOLLIR LES CARTES.

11.1.- Tot jugador ha de deixar cada carta que tira en el lloc habilitat del tapet per fer-ho. La deixarà de cara, centrada, de manera perpendicular davant seu i mirant, sempre que sigui possible, cap a ell.

11.2.- El jugador de cada parella encarregat de recollir les cartes començarà sempre pel jugador que ha guanyat el sorteig inicial i les anirà recollint d’una en una seguint el sentit del joc (antihorari). Un cop girada la basa, la primera carta recollida quedarà al capdavall d’aquesta basa.

11.3.- Encara que es tingui l’absoluta certesa que totes les bases que resten per jugar siguin d’una mateixa mà, no es permet estendre les cartes sinó que s’han de jugar, una a una, les 12 cartes fins al final de la partida i plegar les 12 bases corresponents. Si es desatén aquesta norma, l’infractor podrà ser sancionat amb una falta greu.

12.- SISTEMA DE CAMPIONAT.

12.1.- El sistema de campionat serà el suís.

12.2.- Es faran un total de 5 partides o rondes.

12.3.- La partida es donarà per acabada quan esdevingui qualsevulla de les següents condicions:


12.3.1.- Alguna de les dues parelles arribi a 101 punts.

12.3.2.- S’hagin jugat 12 dats sencers.

12.3.3.- Per exhauriment del temps.


12.3.3.1.- En tot cas, el temps no pot ser inferior a 50 minuts des del moment en què s’establí l’aparellament en qüestió.

12.3.3.2.- L’organització, vetllant pel bon funcionament del campionat i mitjançant previ avís, decidirà i comunicarà als jugadors fins quan es pot allargar la partida en qüestió. Mentre no es pronunciï sobre aquest fet, la partida continuarà.

13.- DETERMINACIÓ DEL GUANYADOR D’UNA PARTIDA I MÀXIMA PUNTUACIÓ.

13.1.- La parella vencedora de la partida serà aquella que vagi per davant en el marcador una vegada acabada la partida (article 11.3).

13.2.- El guanyador del sorteig inicial obtindrà 1 punt addicional en cas d’empat final a punts, de manera que no hi haurà empats. Abans d’iniciar la partida, s’anotarà al full de partida qui ha guanyat el sorteig.

13.3.- La parella que no es presenti en el termini de 15 minuts després d’haver-se fet el sorteig dels enfrontaments perdrà la partida. L’altra parella en serà la vencedora per un total de 51 punts a 0.

13.4.- La màxima puntuació de la parella guanyadora de la partida, per molts que en pugui aconseguir, serà de 136 punts.

14.- CLASSIFICACIÓ FINAL.

Per ordre d’importància, la posició o classificació d’una determinada parella al final del campionat es regirà pels següents criteris:

14.1.- Per major nombre de partides guanyades.

14.2.- Per major diferència a favor dels punts aconseguits al llarg del campionat (punts a favor – punts en contra).

També comptaran els punts addicionals d’haver guanyat el sorteig inicial sempre que desferen l’empat d’una partida (article 13.2).

14.3.- Per menor nombre de faltes comeses al llarg del campionat (joc més nét).

14.4.- Per major nombre de punts a favor al llarg de tot el campionat.

14.5.- Pel número més baix adjudicat a la parella (és a dir, per estricte ordre d’inscripció al campionat).

15.- CONFECCIÓ DEL PAPER DE LA PARTIDA.

15.1.- Aquest paper tindrà la mida DIN A5 i constarà d’una sèrie de requadres per tal d’apuntar les incidències de la partida que es considerin importants.

15.2.- Els dos primers terços superiors estaran dividits verticalment en dues parts.


15.2.1.- A dalt de tot i al centre, cal posar el número de ronda.

15.2.2.- A la part superior s’hi hauran d’apuntar els noms de guerra de les parelles participants, així com els seus números d’inscripció.

15.2.3.- Immediatament a sota d’aquesta última hi constaran dues caselles (una a cada banda) que recolliran quina ha estat la parella guanyadora del sorteig inicial. Es marcarà, única i exclusivament, la casella de la parella guanyadora.

15.2.4.- A sota de l’anterior i a l’esquerra, hi constaran 12 números de forma vertical que correspondran als dats.

15.2.5.- A la dreta dels números esmentats es posaran els resultats de cada dat. A cada casella de cada parella, tant si ha puntuat en aquell dat com si no ho ha fet, es posarà el següent:


15.2.5.1.- A l’esquerra, els punts aconseguits en aquell dat.

15.2.5.2.- A la dreta, els punts totals fins llavors. És a dir, la suma dels punts aconseguits en aquell dat més la totalitat dels anteriors.

15.2.5.3.- La parella que no guanyi cap punt s’apuntarà un “0” i la suma corresponent (els mateixos que tenia abans).

15.2.5.4.- Si es fan taules (putes), cada parella apuntarà un “0” a la seva casella i la suma corresponent.
15.2.6.- A la dreta del tot s’apuntarà el resultat de la subhasta segons els següents criteris:


- “B” voldrà dir que s’ha cantat botifarra.

- Si s’ha cantat trumfo i ningú ha replicat, no es posarà res (en blanc) o bé una ratlla horitzontal.

- “C” si la partida ha estat contrada.

- “R” si ha estat recontrada.

- “S” si ha estat santvicentada.

- Així mateix, si la botifarra ha estat contrada, recontrada o santvicentada, es posarà respectivament “BC, BR o BS”.
15.2.7.- A sota del dat que fa 12 hi haurà un espai per a signar la finalització de la partida.


15.2.7.1.- La partida haurà d’estar signada per un jugador de cada parella per tal que tingui validesa.

15.2.7.2.- Si alguna parella es nega a signar, es podrà cridar a un jutge o organitzador per tal de desbloquejar la situació.

15.2.7.3.- Si continua aquesta negativa, l’organitzador es veurà obligat a sancionar amb una falta greu a la parella en qüestió.

15.2.7.4.- La parella vencedora de la partida portarà el full de partida a la taula organitzadora.
15.2.8.- A sota i al centre es posarà l’hora de començament i fi de la partida (en hores i minuts).
15.3.- El terç inferior constarà de les següents propietats:


15.3.1.- A la seva part superior hi haurà dues caselles que fan referència a l’acceptació expressa d’amdues parelles que li siguin aplicats els articles 7, 8 i 9 d’aquest reglament específic.


15.3.1.1.- Aquesta acceptació expressa es regirá per les següents condicions:


15.3.1.1.1.- Ambdues parelles participants s’hauran de posar d’acord sobre la casella a marcar i el criteri a seguir.

15.3.1.1.2.- Si no es posen d’acord, seran de total aplicació els articles esmentats i es marcarà la casella del Sí.

15.3.1.1.3.- Si alguna parella no vol marcar la casella en qüestió, l’altra podrà requerir la presència d’un organitzador, el qual la marcarà ell mateix, apuntant una falta lleu a la parella que s’hagi negat a marcar l’esmentada casella.

15.3.1.1.4.- Si es marca la casella del No, o bé no se’n marca cap, s’entendrà que renuncien a les normes esmentades.
15.3.2.- Immediatament a sota de l’anterior hi haurà dues caselles que fan referència a l’acceptació expressa d’ambdues parelles que li siguin aplicats els apartats 1 i 2 de l’article 11 d’aquest reglament específic.

Es seguiran les mateixes condicions establertes en el punt 15.3.1.1, excepte que únicament podrà marcar aquesta casella algun membre de l’organització.

15.3.3.- A sota de les caselles d’acceptació o renúncia de les normes detallades, es poden observar una sèrie de requadres a emplenar, en cas que una parella hagi comès alguna infracció.


15.3.3.1.- Aquests requadres només podran ser emplenats per algun membre de l’organització, a petició d’alguna parella.

15.3.3.2.- Les marques realitzades en aquests requadres al llarg de tot el campionat serviran de referència a l’organització a l’hora de la presa de decisions vers una determinada parella.
15.4.- Al darrere (revers) del full, qualsevol organitzador, amb la signatura corresponent, podrà incloure qualsevol tipus d’observació que cregui convenient fer notar.

16.- INFRACCIONS I SANCIONS.

No cal dir que l’estatus ideal i desitjat en tot joc és la no comissió de cap infracció, per insignificant que aquesta sigui. Nogensmenys, pel bon funcionament del joc i del campionat, es fa necessària la regulació d’aquestes infraccions així com l’aplicació de les respectives sancions.

Cal tenir present que totes aquestes infraccions i les corresponents sancions només seran d’aplicació si algun membre de la parella perjudicada ho denuncia a l’organització, la qual serà la que les farà efectives, si en té suficients garanties i indicis de la seva comissió.

16.1.- TIPUS D’INFRACCIONS.

Les infraccions es divideixen en molt greus, greus i lleus.


16.1.1.- Tindran la consideració d’infracció molt greu les següents accions o actituds:


16.1.1.1.- Insultar o desqualificar a qualsevol persona present.

16.1.1.2.- Realitzar qualsevol conducta tipificada als apartats 1, 2 i 3 de l’article 10.1 del reglament general.

16.1.1.3.- El fet d’incórrer en 5 faltes greus durant tot el campionat.

16.1.1.4.- 3 infraccions greus en una mateixa partida.
16.1.2.- Tindran la consideració d’infracció greu les següents accions o actituds:


16.1.2.1.- El fet d’incórrer per tercer cop en una mateixa partida en una falta lleu.

16.1.2.2.- El fet de cometre un renunci o “renúncio”.


16.1.2.2.1.- Es considerarà renunci el fet que la parella perjudicada es cerciori i denunciï que l’altra parella ha llançat una carta considerada il•legal, en alguna basa anterior.

16.1.2.2.2.- Si algun jugador es cerciora d’aquesta circumstància, ho podrà denunciar enmig de la partida però aquesta es deixarà acabar, es continuarà jugant amb normalitat i, un cop jugades totes les cartes, demanarà la presència d’un organitzador i es revisaran les bases de la partida.

16.1.2.2.3.- Si es fa efectiu el renunci, l’organitzador es veurà obligat a sancionar a la parella infractora segons l’article 16.2.2, es donarà el dat per jugat i acabat i se n’iniciarà un de nou.

16.1.2.2.4.- Si és algun membre de la pròpia parella infractora el que s’adona d’aquesta circumstància i així ho manifesta, es traslladarà a la parella perjudicada la decisió que aquest fet es sancioni com a renunci o, en cas contrari, tan sols com a falta lleu.

Si la parella perjudicada decideix sancionar a la parella infractora amb una falta lleu, també haurà de decidir si continuar el dat, repetir-lo o passar la mà posant 0 a 0 al marcador (tenint-se el dat per jugat).
16.1.2.3.- Estendre les cartes (article 8.5.3).

16.1.2.4.- No manifestar clarament, abans de pronunciar-se en la subhasta, la circumstància de no tindre les 12 cartes exactes. La sanció serà aplicada al jugador que guarda entre mans un número de cartes diferents a 12.
16.1.3.- Tindran la consideració d’infracció lleu les següents accions o actituds:


16.1.3.1.- Totes les infraccions contemplades en aquests reglaments i que no estiguin tipificades de greus o molt greus.

16.1.3.2.- Repartir les cartes en dues o més tandes (article 7.4.4).

16.1.3.3.- El segon cop consecutiu que un jugador s’equivoqui repartint les cartes, per causes que li siguin imputables.

16.1.3.4.- Quan, segons l’article 16.1.2.2.4, la parella perjudicada decideix no considerar-la renunci. Aquesta mateixa parella perjudicada decidirà si els contraris poden, o no, tocar aquell pal.

16.1.3.5.- Quan un jugador tira una carta que, per torn, no li correspon. La parella perjudicada decidirà si els contraris poden tocar aquell pal.

16.1.3.6.- Si un jugador canta trumfo quan li correspon fer-ho a la parella contrària.

16.1.3.7.- Si canta trumfo el company del qui li correspon, abans que el joc li sigui delegat. En aquest cas, a més, es passarà la mà, sense apuntar res al marcador (s’iniciarà de nou aquell mateix dat però cantant l’altra parella).
16.2.- SANCIONS.

L’organització, depenent de les causes i circumstàncies que motivin la sanció aplicable podrà, excepcionalment, atenuar-la. En tot cas, mai no la podrà agreujar.


16.2.1.- La infracció molt greu serà sancionada amb l’expulsió del campionat de la parella infractora.

16.2.2.- La infracció greu serà sancionada amb la pèrdua de tots els punts en joc (ja siguin 36, 72 o 144), donant-se aquell dat per jugat i acabat.

16.2.3.- La infracció lleu, simplement serà apuntada al full de la partida i, quan s’indiqui, serà complementada amb alguna altra sanció menor.

17.- L’ORGANITZACIÓ DEL CAMPIONAT.

17.1.- Els membres de l’organització portaran un tarja acreditativa o distintiu a l’efecte.

17.2.- Qualsevol membre de l’organització podrà adoptar la decisió que cregui convenient sense necessitat de consultar-ho amb ningú més.

17.3.- Qualsevulla indeterminació, llacuna, dubte o circumstància no prevista per aquests 2 reglaments serà aclarida i/o solucionada per l’organització, segons els seus propis criteris d’actuació.

17.4.- Tota decisió presa per l’organització haurà de ser acceptada pels participants afectats, essent vinculant i inapel•lable.

17.5.- En cas que algun participant no vulgui assumir qualsevol tipus de decisió presa per l’organització, aquesta adoptarà les mesures necessàries per a portar-la a terme, i es podrà arribar a l’extrem d’haver d’eliminar a la parella afectada. Esperem que, pel bé de tots, això no succeeixi.

17.6.- Al revers del full, qualsevol organitzador, amb la signatura corresponent, podrà incloure qualsevol tipus d’observació que cregui convenient fer notar.

17.7.- En qualsevol moment, tota parella podrà sol•licitar la presència d’un organitzador en la realització d’una partida. Aquest, sempre que li sigui possible, hi assistirà per tal de donar qualsevol tipus de suport o ajuda.

17.8.- Qualsevol membre de l’organització tindrà la potestat de sancionar a una parella, sempre i quan aquesta parella hagi estat denunciada per la seva contrincant en el decurs d’una partida, de la comissió d’algun tipus d’infracció.

[QjQ]

Si m'ho imagino, no obro la boca

[DeepButi]

... eliminar a la parella afectada. ...

Això m'ha encantat. Crec que falta desglossar-ho una mica:

192.132.34.72 Si la parella afectada és mixta s'emprarà la càmara de gas.

178.145.11.376 En cas contrari, afusellament provisional mentre s'estudia el recurs al Constitucional.

La resta em sembla correcte , potser una mica massa ... com ho diria ... sintètic?

__________________

Recordo un campionat a un poble del Ripollès on a cada taula hi havia un full -per cert clavat amb una xinxeta, ja se sap que són una manguis els butifarraires- on hi havia una única ratlla:

"No es pot carregar cara al company."

Ningú necessitava saber res més. Clar que aquesta variant no està contemplada, però ja entenc que en unes normes tant resumides no es pot abastar tot!

[QjQ]

I es podria resumir:
No val carregar o Carregar no

[batet]

Aixó es com el futbol, 22 jugadors i cap ha llegit mai el reglament.

[QjQ]

Es que si el llegim, i pitjor encara provem d'aplicar-lo, ens passaríem més temps jutjant l'aplicació de la norma que jugant a la botifarra.

Sobretot m'encanta la de que no es pot bufar ni gemegar, etc. etc.
Respirar se suposa que si que es podia fer, al menys per el que llegim dels assistents, podem comprovar que van sobreviure, o sigui van respirar.........

[droig]

Bona feina _Simón.

Té alguna finalitat?

Gràcies de nou,

Droig

[_Simón]

Ja sabem que, per més que ens hi esforcem, és impossible recollir-ho i preveure-ho tot en un reglament de botifarra, no era aquesta, ni molt menys, la finalitat pretesa; però sí, algunes altres finalitats cercava. Entre elles:

1.- Utilitzar aquest reglament pel campionat de botifarra de Vilaplana 2011.
Si observem el preàmbul del reglament específic, encara que potser pugui semblar tot el contrari, s’intentava que la gent jugués el més còmode possible però que, en cas de discrepància entre les parelles, estigués, dintre del possible, contemplat, almenys que tinguéssim quelcom on agafar-nos. I que estigués plasmat per escrit i d’antuvi. D’aquí que, a banda d’aquí mateix, es podien mirar ambdós reglaments “in situ”, en el mateix campionat.

2.- Emprar aquests mateixos reglaments o, almenys el cos principal, per a possibles posteriors edicions del campionat de Vilaplana.

3.- Fer-ho “públic” per tal que, qui vulgui, pugui reciclar i/o agafar el que més li vingui en gana i interessi dels mateixos, si és que es pot aprofitar alguna cosa.

Tot i així i a mode d’anècdota, per les seves queixes (per dir-ho suaument), hi va haver una parella que no va entendre el primer paràgraf del punt 14.2. La propera, intentaré, si és possible, posar-ho més clar.

Així mateix, hi va haver una altra parella que no va acceptar el punt 12.3.3.2. Va amenaçar en abandonar el campionat si no es feien els 12 dats quan, a manca de 3 dats sencers per jugar-se, era l’única taula en joc de tot el campionat i se’ls va demanar que la propera (dat 10) fos l’última mà. Potser perquè anaven perdent, es negaren en rodó a donar per acabada la partida en finalitzar el proper dat. Aquella ronda es va demorar quasi 20 minuts més del compte, tot esperant la resta de jugadors que acabés aquesta taula. Curiosament, aquesta mateixa parella va marxar sense fer l’última partida, al•legant que se’ls feia massa tard.

[droig]

Jajaja! Curiós tot plegat...