En primer lloc, aquí es donaran unes pautes genèriques minimament reglamentades de com funciona el joc de la botifarra. És obvi que aquestes directrius poden sofrir i sofreixen, unes més que altres, diverses modificacions o puntualitzacions segons l’indret on es puguin practicar.
En cas que així sigui, es determinarà i concretarà en un nou reglament específic. Aquests dos reglaments (general i específic) es complementaran entre si, essent l’específic de major rang normatiu que el general.
- 1.- REQUISITS PER A COMENÇAR A JUGAR A LA BOTIFARRA.
2.- OBJECTIU FINAL DEL JOC.
3.- DINÀMICA DEL JOC.
4.- RANG DE LES CARTES.
5.- PUNTUACIÓ.
6.- NORMATIVA DEL JOC.
7.- PREPARATIUS.
8.- LA SUBHASTA.
9.- INICI I DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.
10.- NORMES DE COMPORTAMENT.
- 1.1.- En primer lloc i, a la vegada, el més important de tot, són necessaris 4 jugadors (ni més ni menys).
Aquests jugadors formaran 2 equips per parelles. Els components d’aquestes parelles es podran col•locar tant de forma perpendicular (un davant de l’altre); com en diagonal.
1.2.- Una baralla que, tot i ser anomenada baralla espanyola, es dóna la circumstància que només es distribueix a Catalunya. El tret diferencial és que a gran part de l’estat espanyol la baralla només té 40 cartes, mentre que a Catalunya es distribueix amb 48 cartes. Inclou els vuits i els nous que, com veurem, són dues cartes força importants en aquest apassionant joc.
1.3.- Una taula, 4 cadires, un tapet i paper i bolígraf per apuntar i sumar els punts guanyats per cada parella.
- 2.1.- Tota parella té un objectiu comú. Aquest no és altre que assolir una determinada puntuació que, generalment, són 101 punts, abans que ho faci l’altra parella. Es poden establir molts altres tipus d’objectius, tant separadament com paral•lelament però aquest és el més freqüent.
2.2.- Aquest objectiu s’assoleix sumant totes les actuacions particulars en les diferents partides curtes, també anomenades dats o mans.
- 3.1.- Es repartiran les 48 cartes, de 4 en 4, entre tots els jugadors. En tocaran doncs, 12 a cadascun d’ells, formant un dat.
3.2.- Cada parella haurà de sumar esforços per aconseguir guanyar el màxim nombre de punts possible.
3.3.- S’establiran uns torns, tant per a determinar l’encarregat d’escollir trumfo (pal dominant o que mana), com per a remenar, tallar i repartir les cartes; així com per iniciar el dat.
3.4.- Seguint una determinada normativa que més endavant veurem, les cartes es tiraran d’una en una i de cara amunt. Una vegada hagin llançat 1 carta cadascun dels 4 jugadors, seran recollides per qualsevol membre (però només un dels dos) de la parella vencedora de la basa i es posaran en un piló al seu davant i cara avall, significant una basa. No cal dir, doncs, que cada dat jugat tindrà 12 bases.
- 4.1.- Com és natural en tot tipus de joc, les cartes tenen un rang o jerarquia.
4.2.- Com veurem més endavant, cal tenir present que en aquest joc s’ha d’elegir d’antuvi entre les dues següents opcions:
- 4.2.1.- Escollir el pal dominant o triomf (trumfo), dels 4 pals existents a la baralla (or, copa, espasa o basto).
4.2.2.- Escollir cantar (fer) botifarra (no hi haurà triomf).
4.3.- A partir d’aquí, el rang de les cartes és el següent:
- 4.3.1.- En cas que s’hagi cantat trumfo, aquest pal manarà sobre els altres pals. Així doncs, la més petita de trumfo matarà (guanyarà) a la més alta de qualsevulla altra carta dels demés colls (pals).
4.3.2.- Dintre d’un mateix pal (inclòs el trumfo) o en cas d’haver-se cantat botifarra, manarà la carta més alta d’aquest pal, segons el següent ordre jeràrquic, de major a menor:
- Manilla (9), as (1), rei (12), cavall, (11), sota (10), 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.
- 5.1- Cada dat sencer són 72 tantos (no punts), de manera que només anotarem els que passin de 36, a la parella que superi aquests 36. Si s’empata a aquesta xifra, no cal apuntar res.
Si estem immersos en un campionat, simplement, es farà una ratlla o es sumaran 0 punts a qualsevol d’ambdues parelles (preferentment a la que porti menys anotacions), però mai a les dues a la vegada (només s’anotarà a una parella, a efectes de determinar els dats que s’hagin pogut realitzar en una determinada partida).
5.2.- Es sumaran tots els tantos aconseguits en cada basa per cada parella que l’hagi guanyada.
5.3.- Els tantos s’aconsegueixen de la següent manera:
- 5.3.1.- sumant les cartes de condició o de valor (anomenades pedres) assolides en cada basa guanyada.
Les úniques cartes que valen algun tanto, de major a menor, són les següents:
Manilla (9): 5 tantos.
As (1): 4 tantos.
Rei (12): 3 tantos.
Cavall (11): 2 tantos.
Sota (10): 1 tanto.
La resta de cartes (del 2 al 8 ), no tenen cap valor a efectes de tantos.
5.3.2.- sumant un tanto addicional, per cada basa conquerida.
5.5.- Una vegada finalitzat el dat, es farà la conversió dels tantos en punts i s’anotaran en un paper al costat de la parella que ha guanyat aquest dat.
- 6.1.- Els jugadors no poden tirar les cartes que vulguin sinó que tenen l’obligació de seguir una sèrie de normes al peu de la lletra.
6.2.- Aquestes normes varien en funció de la modalitat o variant de botifarra que es juga en cada emplaçament geogràfic.
6.3.- La normativa aplicable en la modalitat de joc anomenada lliure o occidental és la següent:
- 6.3.1.- El jugador que enceta la partida o la basa pot tirar la carta que vulgui.
6.3.2.- La resta de jugadors hauran de seguir, per ordre de prioritat, les següent normes o obligacions:
- 6.3.2.1.- Si la base que s’està jugant la va guanyant el seu company (parella):
- 6.3.2.1.1.- Haurà de jugar una carta del mateix pal del que ha iniciat la basa, qualsevulla. No tindrà cap obligació de superar-la.
6.3.2.1.2.- Si no té cap carta del mateix pal de sortida, podrà tirar-ne qualsevulla.
- 6.3.2.2.- Si la basa que s’està jugant la va guanyant la parella contrària, per estricte ordre de preferència, haurà de jugar:
- 6.3.2.2.1.- Una carta del mateix pal de sortida i superior en rang a la més alta que hi hagi damunt la taula.
6.3.2.2.2.- Una carta del mateix pal de sortida inferior a la més alta que hi hagi damunt la taula.
6.3.2.2.3.- Una carta de trumfo que guanyi, en aquells moments, la basa.
6.3.2.2.4.- La carta que vulgui.
6.4.- En cas que algun jugador no respecti les normes que corresponen a la modalitat preestablerta de joc incorrerà en l’anomenat “renúncio”.
- 6.4.1.- Si aquest renunci és advertit per la parella perjudicada, s’imposarà una determinada sanció a la parella infractora.
Hi ha diversos sistemes, maneres o modes per decidir qui remenarà, escapçarà i repartirà les cartes i, fins i tot, trobem diferents tipus de sorteigs. Aquí n’exposarem una manera a tall d’exemple, quedant supeditat aquest apartat, més que cap altre dels aquí exposats, a possibles modificacions o especificacions en el reglament específic de cada indret o emplaçament en qüestió.
- 7.1.- SORTEIG.
- 7.1.1.- Es realitzarà un sorteig inicial per a determinar quin jugador serà el primer en remenar les cartes.
7.1.2.- Una de les maneres més freqüent és atorgant (adjudicant) d’antuvi un pal a cada jugador i girant una carta de la baralla. Aquell pal que coincideixi amb el jugador que el tenia assignat, serà qui repartirà les cartes i tindrà la primera paraula pel que fa a l’elecció de trumfo (o botifarra).
- 7.2.1.- Remenarà el jugador de l’esquerra que ha de repartir.
- 7.3.1.- Tallarà el jugador de la dreta que ha de repartir.
- 7.4.1.- En primer lloc, repartirà el jugador que ha guanyat el sorteig inicial.
7.4.2.- Posteriorment, repartirà el jugador de la dreta que ha repartit en l’últim dat, llevat que, excepcionalment i pel fet de cometre alguna infracció, aquesta parella sigui sancionada en passar la mà (passar el torn d’elegir trumfo).
7.4.3.- Com ja s’ha indicat en el punt 3.1, es repartiran de 4 en 4, començant pel jugador de la dreta i en sentit contrari a les agulles del rellotge (el mateix sentit que prendrà el joc), fins esgotar-les totes.
8.1.- ELECCIÓ DEL TRUMFO.
- 8.1.1.- El jugador que ha repartit les cartes, un cop ho hagi fet es mirarà les seves 12 cartes que li corresponen i serà l’encarregat d’escollir triomf. Aquest jugador tindrà dues opcions:
- 8.1.1.1.- Cantar trumfo o botifarra.
Aquesta decisió (així com totes les que s’hagin de comunicar verbalment) ha de manifestar-se de forma clara i entenedora per a la resta de jugadors, tot pronunciant únicament qualsevol dels següents mots:
“Ors, copes, espases, bastos o botifarra”.
8.1.1.2.- Delegar (passar) el joc al seu company i que decideixi aquest últim seguint els mateixos criteris del punt anterior.
Aquesta decisió es manifestarà pronunciant el mot: “delego”.
- 8.2.1- Si la parella encarregada de trumfar (dir trumfo o botifarra), decideix cantar trumfo, els tantos obtinguts per la parella vencedora del dat i que s’apuntaran, seran simples (cada tanto serà un punt que pujarà al marcador, es multiplicarà per 1).
8.2.2- Si la parella encarregada de trumfar decideix cantar botifarra, els tantos obtinguts per la parella vencedora del dat es multiplicaran per 2.
8.2.3- Aquesta primera elecció de la parella que ha trumfat serà el valor original que prendrà cada tanto guanyador (x 1 o x 2).
8.2.4- Independentment de la decisió que adopti aquesta parella trumfadora, qualsevol dels membres de la parella contrària tindrà dret a rèplica (si considera que la seva parella serà la guanyadora d’aquell dat), tot pronunciant el mot: “contro”.
En aquest cas, el valor original de cada tanto es multiplicarà x 2 per tal de determinar els punts que s’han d’apuntar al marcador.
8.2.5- La parella que ha trumfat tindrà dret, si així ho desitja, a replicar, tot pronunciant el mot: “recontro”.
En aquest cas, el valor original de cada tanto es multiplicarà x 4 per tal de determinar els punts que s’han d’apuntar al marcador.
8.2.6- Finalment, la parella que ha contrat tindrà dret, si així ho desitja, a replicar de nou, tot pronunciant el mot: “santvicenç “ o “Sant Vicenç”.
En aquest cas, el valor original de cada tanto es multiplicarà x 8 per tal de determinar els punts que s’han d’apuntar al marcador.
8.2.7- Si, en canvi, no es vol exercir el dret de rèplica, el jugador haurà de pronunciar el mot: “bé”.
8.2.8- La subhasta només pot finalitzar de dues maneres. La primera i més normal serà pronunciant un doble bé per part de qualsevol parella. La segona pronunciant el mot “santvicenç” per part de qualsevol jugador de la parella que no ha estat l’encarregada de posar trumfo.
- 9.1.- Finalitzada la subhasta començarà el joc. El primer jugador en sortir serà el que està situat a la dreta del jugador que ha repartit les cartes.
9.2.- El sentit del joc serà el contrari a les agulles del rellotge (antihorari).
9.3.- Una vegada hagin tirat els 4 jugadors, es recollirà la basa per la parella vencedora i, el jugador que l’ha guanyada, serà l’encarregat de fer la següent sortida. Així es farà successivament fins a finalitzar tota la donada o dat.
9.4.- Cal tenir present que, de qualsevol dels 2 pilons de cartes de les bases guanyades per qualsevulla parella, tot jugador només tindrà dret a consultar l’última basa jugada (la de dalt del munt).
- 10.1.- Al joc de la botifarra cal tenir presents una sèrie de normes de “comportament”, algunes de les quals, tot seguit anomenarem:
- 10.1.1.- Està prohibit parlar, bufar, gemegar o fer cap tipus de senyal susceptible d’indicar algun tipus de situació del joc.
10.1.2.- Està taxativament prohibit ensenyar les cartes i, per descomptat, realitzar qualsevol tipus de senyal no legal a la parella. Entenent per legal, aquell senyal realitzat amb les pròpies cartes o, més exactament, amb la simbologia que representen aquestes cartes enmig del context de la partida i en referència a la forma de jugar de cada parella.
10.1.3.- No es permeten fer retencions (pauses en el temps) tant a l’hora de llençar una carta com a l’hora d’escollir trumfo.
10.1.4.- Un cop la carta ha quedat dipositada damunt la taula, no és permès recollir-la. Només es permetrà fer-ho si el fet de llançar aquesta carta pot significar un renunci i, a més, la parella perjudicada ho accepta.
10.1.5.- És d’obligat compliment qualsevulla altra norma de comportament establerta per un reglament específic (ja sigui de torneig, campionat, lliga...).