droig ho sento però no entenc cap dels punts que esmentes
.
Tornem als inicis:
Redactat original ha escrit:El primer jugador a jugar la basa: pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta és el que anomenarem pal de sortida.
Per la resta de jugadors les normes són les següents:
a. És obligatori servir del pal de sortida.
b. És obligatori guanyar als contraris.
c. Si no es guanya, cal jugar:
i. Si està guanyant el company: una carta amb valor (10, 11, 12, 1 o 9) o la més baixa del pal que es jugui.
.. Si estan guanyant els contraris: la més baixa del pal que es jugui. Excepció: el segon jugador de la basa, si no pot servir, pot jugar una carta amb valor (amb l'esperança que guanyi el seu company).
Jo modificaria (pas a pas)
Modificació 1 ha escrit:El primer jugador a jugar la basa: pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta és el que anomenarem pal de sortida.
Per la resta de jugadors les normes són les següents:
a. És obligatori servir del pal de sortida.
b. És obligatori guanyar als contraris.
c. Si no es guanya, cal jugar:
i. Si està guanyant el company: una carta amb valor (10, 11, 12, 1 o 9) o la més baixa del pal que es jugui.
.. Si estan guanyant els contraris: la més baixa del pal que es jugui. Excepció: el segon jugador de la basa, si no pot servir, pot jugar una carta amb valor.
Eliminaria (amb l'esperança ...) perquè això no és una norma, això és una opinió o un consell o com n'hi vulguis dir però no afegeix res al criteri de què es pot jugar i què no legalment.
Modificació 2 ha escrit:El primer jugador a jugar la basa: pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta és el que anomenarem pal de sortida.
Per la resta de jugadors les normes són les següents:
a. És obligatori servir del pal de sortida.
b. És obligatori, com a parella, guanyar als contraris.
c. Si no es guanya, cal jugar:
i. Si està guanyant el company: una carta amb valor (10, 11, 12, 1 o 9) o la més baixa del pal que es jugui.
.. Si estan guanyant els contraris: la més baixa del pal que es jugui. Excepció: el segon jugador de la basa, si no pot servir, pot jugar una carta amb valor.
Això clarifica que si el teu company està guanyant ja es compleix la "obligatorietat" del punt 2.
Modificació 3 ha escrit:El primer jugador a jugar la basa: pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta és el que anomenarem pal de sortida.
Per la resta de jugadors les normes són les següents:
a. És obligatori servir del pal de sortida.
b. És obligatori, com a parella, guanyar als contraris.
c. Si amb la carta que es juga no es guanya les que hi ha fins aquell moment, cal jugar:
.... i. Si està guanyant el company: una carta amb valor (10, 11, 12, 1 o 9) o la més baixa del pal que es jugui.
.... ii. Si estan guanyant els contraris: la més baixa del pal que es jugui. Excepció: el segon jugador de la basa, si no pot servir, pot jugar una carta amb valor.
Això clarifica en quins casos cal contemplar la norma c.
Fins aquí el que jo deia. Ara intento contestar la resta.
Les normes són absolutament complertes, si les apliques de manera rígida (per això són normes) sempre saps quines cartes són legals i quines no. Recordem que abans s'ha explicat que una basa la guanya la carta més alta de trumfo o, si no n'hi ha cap, la més alta del pal de sortida.
Et toca jugar i apliques les normes, per ordre i de manera absoluta:
1. És obligatori servir.
Tinc cartes del pal? Si? Doncs ja està clar, totes les del pal compleixen el punt 1 i les que no són del pal com que no el compleixen són ilegals.
No tinc cartes del pal: com que és una obligació que no puc complir, totes són vàlides (respecte a la norma 1).
2. És obligatori, com a parella, guanyar als contraris.
Està guanyant el meu company?
SI: totes les cartes que fins ara eren vàlides segueixen sent vàlides. Ja hem acabat amb la norma 2.
NO: de les cartes que la norma 1 ha deixat com vàlides ... en tinc algunes que poden guanyar el què hi ha en aquest moment a la taula?
..... SI: aquestes són vàlides, les altres són ilegals.
..... NO: no puc complir la obligatorietat, totes les que eren vàlides fins ara segueixen sent-ho.
No cal parlar de fallar ... si en tens del pal no pots fallar perquè la norma 1 ja t'ho impedeix. Si no en tens i has de matar i tens trumfo nomes et quedaran vàlids els trumfos que matin. Etc. Qualsevol cas que se t'ocorreixi queda cobert.
Ara per CADA carta que et queda vàlida has d'aplicar la norma 3
3. Amb aquesta carta mataré?
SI. Carta vàlida (no aplica la norma 3)
NO:
.... Està guanyant el company?
......... 3.1 SI: és una carta amb valor=>vàlida. és la més petita del pal=>vàlida ... les altres ilegals
......... 3.2 NO: sóc el 2on jugador i ADEMÉS no serveixo?
................ NO: és la més petita del pal=>vàlida. les altres ilegals
................ SI: és una carta amb valor=>vàlida. és la més petita del pal=>vàlida. les altres ilegals
I s'ha acabat. T'asseguro que no cal parlar de fallar ni de descarts per posar NORMES. Tu diga'm quines cartes hi ha a la taula, quines cartes tens a la ma i jo t'aplicaré les normes i et diré quines són legals i quines ilegals. Sempre.
Una altra cosa radicalment diferent és jugar bé, jugar lògicament, aprofitar els descarts, ENSENYAR a jugar! Però les normes no són per ensenyar a jugar a ningú, són per fixar què és legal i què és ilegal. RES MÉS. No confonguem normes amb criteris per jugar de manera sensata. Només són per jugar de manera legal.
I t'asseguro que aquestes són complertes. Per descontat hi ha alguns conceptes implícits (per exemple: què vol dir "servir"?), però si segueixes les normes sempre sabras si una carta és legal o no.
Hi deu haver altres maneres de redactar-ho, segur ... i potser alguna més ben escrita. Però són complertes, no trobaras cap distribució on jo no et pugui dir seguint el redactat què és legal i què no.
Són clares? A mi m'ho semblen ... però per descontat cal una certa mentalitat diguem-ne "científica" per seguir-les.
Són curtes
En fi ... que no entenc on veus el problema. Torno a insistir: diga'm quines cartes tens i et diré quines són legals.