Coi 1717, haver començat per aquí home!
Jo no em preocuparia gaire per jugades així. No conec ningú (ni tan sols en Jordi

) capaç de calcular entre carta i carta la integral definida entre e i pi quadrat de (x/2 + ln x) on x és el nombre de cartes del pal, que és, més o menys, el que necessites per saber quina tirar

.
Les jugades esotèriques són molt poc útils i dubto que t'afectin gens ni mica.
Per mi les jugades han de tenir una certa lògica i ser relativament simples per poder recordar-les i integrar-les en un cert sistema de joc. Si no els hi puc "posar nom", malament.
Per exemple, a la jugada que explica en fritz jo n'hi dic "tranquil que ja vinc".
Si em faig primer Manilla (o As) del pal que em demana el company i després segueixo amb fermes li estic dient "tranquil que ja vinc".
Però si em faig primer les fermes i després li surto del seu pal com que
no li he dit "tranquil que ja vinc", és que no hi puc anar, per tant, si és Manilla (o As) és que el tinc sol i ell decidirà si li cal donar-me l'As (o agafar de Manilla); si és una altra carta, sabrà que no tinc la que a ell li falta.
No sé si es veu per on vaig ... les jugades han d'autoexplicar-se, per descontat quan saps la interpretació correcta, d'una manera força simple.
Clar que no totes són tan evidents, però pensa-hi un moment ... la jugada de'n fritz, a "pal sec" no diu gaire res, costa d'entendre ... en quant li poses nom i la raones, es torna força més clara.
Aquelles per les que no pots fer algun raonament similar, malament. Perquè quan sigui el moment no les recordaràs. Vem quedar que sortiem de 3 amb tres Manilles? O que el 3 volia dir que en tenia quatre del pal que no s'ha tocat? O potser era que 3 i 3 fan 6 i he de sortir de 6 de trumfo? Socorssssssss!
Apa, tingueu manilles.