Bóra-lí.
Primer em pensava que jugàveu amb baralla francesa, però després he observat que Nord tenia 12 cartes. Alguna pregunta que em passa pel cap és: qui jugava amb 11?. Bromes a part, realment els contraris tenen 3 copes i 3 bastos o en guarden algun altre?
A banda d’aquest petit “despiste”, segur que Est-Oest només es fan 8 tantos si es canta trumfo?
Això ho comento perquè manquen força dades.
Suposant que l’errada és en els pals d’ors i espases, no sabem la distribució ni acompanyament de la resta de cartes en els diferents jugadors. No sabem, per exemple, qui guarda ni com guarda el rei i el cavall de copa, tampoc l’as i el rei de basto.
Si obre la partida Oest, en principi per defensar-se l’as d’espasa, tampoc sabem la carta que serveix Nord. És a dir, si dius que es fan 8 tantos, significa que Sud posa el cavall d’espasa i Est la manilla. En principi la sota no la pot tindre Oest ja que, el més lògic hagués estat sortir-hi per defensar-se l’as, i llavors serien 9 tantos en aquesta primera basa. Nord tampoc perquè també estaríem parlant de 9 tantos. Si no hi ha alguna altra errada, una de dues, o Oest no juga massa bé o la sota l’ha de tindre Est. Llavors Est pot deduir, depenent de la carta que tiri Nord i tenint en compte les seves, que poques n’hi poden quedar a Nord. Li faltarà el rei, que sabrà que no el té el seu company, però tampoc sabrà quin dels dos adversaris el té. Si, per exemple, Oest surt de 8, Sud cavall, Est manilla i Nord el 7, en principi, encara que tampoc sabem si és obligada, en Nord només podria guardar el rei.
Això a què ve?, doncs que si dius que us falten 20 tantos, els altres només n’han de fer 17 per aturar. En aquest cas, vols dir que s’arriscaran a repetir l’espasa, si en tenen tantes entre els 2 (especialment el que ha de contrasortir que, perfectament en podria tindre 5 de peu)? Vols dir que s’arriscaran a fer una segona ronda d’espasa, depenent de l’espasa que serveixi Nord? No és possible que s’encaressin de manilla d’ors o obrissin l’oro per a defensar-se l’as (tampoc sabem com està posat aquest pal des del punt de vista de cada jugador), amb l’objectiu d’arribar als 17 tantos?. Si ho decideixen així, com el rei d’ors està solet, arriben (encara que ells evidentment no ho saben) amb tota seguretat, i com a mínim, als desitjats 17 tantos. Però vaja, tot pot passar, fins i tot que algú jugui amb 13 cartes.
Salut.
Ja és ben bèstia això de la buti.
Re: i la de casa...
corpetit ha escrit:Bóra-lí.
Primer em pensava que jugàveu amb baralla francesa, però després he observat que Nord tenia 12 cartes. Alguna pregunta que em passa pel cap és: qui jugava amb 11?. Bromes a part, realment els contraris tenen 3 copes i 3 bastos o en guarden algun altre?
A banda d’aquest petit “despiste”, segur que Est-Oest només es fan 8 tantos si es canta trumfo?
Això ho comento perquè manquen força dades.
Suposant que l’errada és en els pals d’ors i espases, no sabem la distribució ni acompanyament de la resta de cartes en els diferents jugadors. No sabem, per exemple, qui guarda ni com guarda el rei i el cavall de copa, tampoc l’as i el rei de basto.
Si obre la partida Oest, en principi per defensar-se l’as d’espasa, tampoc sabem la carta que serveix Nord. És a dir, si dius que es fan 8 tantos, significa que Sud posa el cavall d’espasa i Est la manilla. En principi la sota no la pot tindre Oest ja que, el més lògic hagués estat sortir-hi per defensar-se l’as, i llavors serien 9 tantos en aquesta primera basa. Nord tampoc perquè també estaríem parlant de 9 tantos. Si no hi ha alguna altra errada, una de dues, o Oest no juga massa bé o la sota l’ha de tindre Est. Llavors Est pot deduir, depenent de la carta que tiri Nord i tenint en compte les seves, que poques n’hi poden quedar a Nord. Li faltarà el rei, que sabrà que no el té el seu company, però tampoc sabrà quin dels dos adversaris el té. Si, per exemple, Oest surt de 8, Sud cavall, Est manilla i Nord el 7, en principi, encara que tampoc sabem si és obligada, en Nord només podria guardar el rei.
Això a què ve?, doncs que si dius que us falten 20 tantos, els altres només n’han de fer 17 per aturar. En aquest cas, vols dir que s’arriscaran a repetir l’espasa, si en tenen tantes entre els 2 (especialment el que ha de contrasortir que, perfectament en podria tindre 5 de peu)? Vols dir que s’arriscaran a fer una segona ronda d’espasa, depenent de l’espasa que serveixi Nord? No és possible que s’encaressin de manilla d’ors o obrissin l’oro per a defensar-se l’as (tampoc sabem com està posat aquest pal des del punt de vista de cada jugador), amb l’objectiu d’arribar als 17 tantos?. Si ho decideixen així, com el rei d’ors està solet, arriben (encara que ells evidentment no ho saben) amb tota seguretat, i com a mínim, als desitjats 17 tantos. Però vaja, tot pot passar, fins i tot que algú jugui amb 13 cartes.
Salut.
Ostres ... no és propi de mi això.
Ai carai, jo hauria jurat que portava 4 bastons de Manilla, però com que sé segur que portava cinc copes de Manilla-As, el Rei d'oro sol i tres espases de Rei-Cavall ... és evident que només puc portar 3 bastons.
Demano disculpes per un error d'aquest calibre.
La partida: Oest surt d'espasa (no la Sota, em sembla recordar que el 7 però no ho juraria) i Sud ha de matar de Cavall. Nord porta semi, la Sota és a Est que no té pas prou dades per saber si Nord falla o no (tal com va anar no calia perquè era botifarra).
Est va obrir l'oro, etc.
Suposant que haguessim fet trumfo copes (ara ja no serveixen els bastos perquè amb 5+3 les coses van radicalment diferent) i que obrin l'oro, faran els 8 de l'espasa + 9 de l'oro + possibles figures de Nord i/o Est a l'oro = entre 17 i 20 (màxim: Sota i Cavall d'oro).
El marcador tal com he dit era de 84, amb 19 no aturen, amb 20 sí, però caldria tal com dic que Est sortis de Sota d'oro i Nord el Cavall. Qualsevol altre posició de Sota/Cavall d'oro i ja no aturen
La copa amb cinc a Sud de Manilla-As i quatre a Nord, cau tota amb dos arrastres (sí, ja sé que "podria" haver estat 3-0, però no hi era).
L'As de basto era a Nord tal com, em sembla, he dit. Si no és així ni dos no en fem a Botifarra!!
.
Apa, tingueu manilles i ja m'hi fixaré més.
2+1=?
Bóra-nàrda.
Quan dius entre parèntesi: “el noble contrari primer”, primer vaig pensar que et referies a la posició en què ho expresses. És a dir, que anàveu guanyant seixanta i escaig a 84. Ja ho diuen ja que la primera impressió és la que compta.
Però més avall, quan dius que us en falten 20 i no 17, canvia la interpretació. Ara em fas pensar que quan dius: “el noble contari primer”, sembla que vagin primers, davant en el marcador i que el resultat, més o menys, és 65 a 84 a favor seu. Sembla que sigui obligadament l’últim dat de la partida (partida a 101 o a determinat nombre de dats) i que necessiteu aquests 20 punts per a guanyar.
Afirmada i confirmada la primera interpretació, particularment i probablement, un cop passat hagués cantat copa. No perquè no tingui joc per fer buti, sinó per marcador. Si les coses van malament i ens contren, per voler-ne guanyar 20, en podem perdre 40 i perdre una partida quasi guanyada. Si el marcador fos al revés, possiblement llavors sí que hagués fet buti
Per la mateixa raó, s’ha de veure si Nord té joc per passar-ho, no per cantar (qüestió força diferent) tenint un semifallo de petita i 5 trumfos d’as i no sabem quines cartes més. Suposem que el seu millor trumfo no és gaire potent i es veu obligat i necessitat de passar-ho.
Salut.
Quan dius entre parèntesi: “el noble contrari primer”, primer vaig pensar que et referies a la posició en què ho expresses. És a dir, que anàveu guanyant seixanta i escaig a 84. Ja ho diuen ja que la primera impressió és la que compta.
Però més avall, quan dius que us en falten 20 i no 17, canvia la interpretació. Ara em fas pensar que quan dius: “el noble contari primer”, sembla que vagin primers, davant en el marcador i que el resultat, més o menys, és 65 a 84 a favor seu. Sembla que sigui obligadament l’últim dat de la partida (partida a 101 o a determinat nombre de dats) i que necessiteu aquests 20 punts per a guanyar.
Afirmada i confirmada la primera interpretació, particularment i probablement, un cop passat hagués cantat copa. No perquè no tingui joc per fer buti, sinó per marcador. Si les coses van malament i ens contren, per voler-ne guanyar 20, en podem perdre 40 i perdre una partida quasi guanyada. Si el marcador fos al revés, possiblement llavors sí que hagués fet buti
Per la mateixa raó, s’ha de veure si Nord té joc per passar-ho, no per cantar (qüestió força diferent) tenint un semifallo de petita i 5 trumfos d’as i no sabem quines cartes més. Suposem que el seu millor trumfo no és gaire potent i es veu obligat i necessitat de passar-ho.
Salut.
Ja veig que ha aparescut algú més precís que jo (i no és fàcil 
).
"El noble contrari primer" vol dir que la puntuació la dono amb els seus punts primer, per tant nosaltres guanyavem de 84 a 65 (aprox).
Quan dic "a trumfo no farem pas els 20 que ens falten" era una frase aproximada ... ens en faltaven 17 ... "més o menys 20".
I no, no era últim dat, campionat on-line sense límit de dats (i ens sobrava temps, sempre ens en sobra, som més aviat ràpids
).
Amb cinc bastons d'As i semifallo ni el meu company ni jo farem directe. Maneres de jugar
.
I tot i així ... seguiré fent buti, sóc més aviat agosarat jo
.
Tingueu manilles.
).
"El noble contrari primer" vol dir que la puntuació la dono amb els seus punts primer, per tant nosaltres guanyavem de 84 a 65 (aprox).
Quan dic "a trumfo no farem pas els 20 que ens falten" era una frase aproximada ... ens en faltaven 17 ... "més o menys 20".
I no, no era últim dat, campionat on-line sense límit de dats (i ens sobrava temps, sempre ens en sobra, som més aviat ràpids
).
Amb cinc bastons d'As i semifallo ni el meu company ni jo farem directe. Maneres de jugar
.
I tot i així ... seguiré fent buti, sóc més aviat agosarat jo
.
Tingueu manilles.
Bóra-lí.
Potser em titllareu de conservador però, tal i com pinta la situació, segons el meu parer la clau per cantar directe o delegar-ho la tenen les figures de basto, que tampoc sabem on estan (només la sota), i no el sol fet de tindre “només” 5 trumfos d’as i un semi. En tot cas, si no els atorgues cap possibilitat de fer-hi basa als contraris i no les té Sud, possiblement les tingui Nord. Tot i així, et puc assegurar que la majoria de vegades, no sempre (hi ha altres variables a tenir en compte i en aquest joc per a mi no existeixen els sempres ni els mais, almenys i per no ser incongruent: quasi mai no existeixen), amb el següent joc jo faré directe:
- 5 trumfos d’as, rei i cavall.
- Un semifallo sense punts (diferent seria tindre’l d’as o de manilla).
- Un 5-4-2-1.
- Guanyant 84 a 65.
- Cap manilla ni cap as en cap dels tres pals restants.
Amb els trumfos esmentats, aviat passarem a dominar-lo i a molt allargar al segon arrastro estarem en disposició de treure’ls tots o quasi tots.
Al semifallo no haurem d’entregar cap tanto i no ens delatarà. Possiblement agafarem l’as o el rei o ens pot servir per descartar-nos de l’altre coll curt si en té les fermes el company i pot entrar abans (en el cas exposat ja sabem que no però evidentment no ho sabem i estem parlant apriorísticament).
És molt diferent un 5-4-2-1 que un 5-3-3-1 ja que si estem de sort i per poc que ens ajudi el company, podem aconseguir amb més facilitat un semi o un directe a algun dels dos colls dèbils.
Anant per sobre en el marcador, necessitarem cantar directe, no perquè portem un gran joc, sinó perquè no és convenient delegar-ho. El que deia abans: no és que hàgim de cantar directe sinó que no hem de passar-ho. Això és així perquè si ho passem, molt possiblement no podrem ajudar al company amb res o amb ben poca cosa, haurà de jugar sol: tot i que domini el trumfo, no tenim cap entrada de primeres per concedir-li descarts i tret del basto, no tenim cap carta important, no aguantem res. Si ho passem i tenint en compte el marcador, hi ha altes possibilitats de contrada i nosaltres probablement no entrarem i no ens farem ni una sola basa, si no és que ens canti algun dels nostres 2 millors colls, és clar. Si cantem directe, el trumfador es farà molt possiblement 4 bases i serà més difícil que ens contrin, precisament per ser un directe n’augmenta l’exigència. El company, per poc que ens pugui ajudar, no perdrem gaires tantos; si té un joc arreglat en guanyarem algun i si té un bon joc (com seria el cas concret), en guanyarem molts.
A part d’observar el que tenim, considero que hem de mirar el que no tenim:
- 4 manilles i 3 asos (no tiraré més avall per no allargar-me i tampoc cal). Estem de sort que el company, d’aquestes 7 cartes en té 3. Si el repartiment de 2-3-2 fos de 2-2-3 o 3-2-2, feina et foto. Si en comptes de dues manilles i un as tingués dos asos i una manilla, tres quarts del mateix. Ja no parlem si els adversaris agafen una combinació més favorable, només analitzo situacions que a mi em semblen amb igualtat de condicions.
- No tenim res en la resta dels pals, tenim dos colls totalment al descobert i no hi tenim cap entrada ni de primeres ni de segones en cap dels tres que no són trumfo. En definitiva, si finalment ho deleguem, molt possiblement el company s’ho haurà de fer tot solet i probablement passarem a ser un espectador de luxe.
Que pesat i avorrit que em noto i em sento, ho tancarem amb un etc.
En l’exemple exposat, per les cartes que es poden identificar, sembla ser que anirà bé tant si cantem directe com si ho passem perquè en els dos casos (si cantem trumfo) encertarem el coll del company però generalment i per experiència ens cantaran més vegades un coll dèbil que un de bo (alguna cosa voldrà dir que tenim 9 cartes entre 2 colls i 3 cartes dels altres 2). Si fos així i amb aquest marcador: ja em begut oli.
No sé, Déu me’n guard, és una manera de jugar.
Salut.
Potser em titllareu de conservador però, tal i com pinta la situació, segons el meu parer la clau per cantar directe o delegar-ho la tenen les figures de basto, que tampoc sabem on estan (només la sota), i no el sol fet de tindre “només” 5 trumfos d’as i un semi. En tot cas, si no els atorgues cap possibilitat de fer-hi basa als contraris i no les té Sud, possiblement les tingui Nord. Tot i així, et puc assegurar que la majoria de vegades, no sempre (hi ha altres variables a tenir en compte i en aquest joc per a mi no existeixen els sempres ni els mais, almenys i per no ser incongruent: quasi mai no existeixen), amb el següent joc jo faré directe:
- 5 trumfos d’as, rei i cavall.
- Un semifallo sense punts (diferent seria tindre’l d’as o de manilla).
- Un 5-4-2-1.
- Guanyant 84 a 65.
- Cap manilla ni cap as en cap dels tres pals restants.
Amb els trumfos esmentats, aviat passarem a dominar-lo i a molt allargar al segon arrastro estarem en disposició de treure’ls tots o quasi tots.
Al semifallo no haurem d’entregar cap tanto i no ens delatarà. Possiblement agafarem l’as o el rei o ens pot servir per descartar-nos de l’altre coll curt si en té les fermes el company i pot entrar abans (en el cas exposat ja sabem que no però evidentment no ho sabem i estem parlant apriorísticament).
És molt diferent un 5-4-2-1 que un 5-3-3-1 ja que si estem de sort i per poc que ens ajudi el company, podem aconseguir amb més facilitat un semi o un directe a algun dels dos colls dèbils.
Anant per sobre en el marcador, necessitarem cantar directe, no perquè portem un gran joc, sinó perquè no és convenient delegar-ho. El que deia abans: no és que hàgim de cantar directe sinó que no hem de passar-ho. Això és així perquè si ho passem, molt possiblement no podrem ajudar al company amb res o amb ben poca cosa, haurà de jugar sol: tot i que domini el trumfo, no tenim cap entrada de primeres per concedir-li descarts i tret del basto, no tenim cap carta important, no aguantem res. Si ho passem i tenint en compte el marcador, hi ha altes possibilitats de contrada i nosaltres probablement no entrarem i no ens farem ni una sola basa, si no és que ens canti algun dels nostres 2 millors colls, és clar. Si cantem directe, el trumfador es farà molt possiblement 4 bases i serà més difícil que ens contrin, precisament per ser un directe n’augmenta l’exigència. El company, per poc que ens pugui ajudar, no perdrem gaires tantos; si té un joc arreglat en guanyarem algun i si té un bon joc (com seria el cas concret), en guanyarem molts.
A part d’observar el que tenim, considero que hem de mirar el que no tenim:
- 4 manilles i 3 asos (no tiraré més avall per no allargar-me i tampoc cal). Estem de sort que el company, d’aquestes 7 cartes en té 3. Si el repartiment de 2-3-2 fos de 2-2-3 o 3-2-2, feina et foto. Si en comptes de dues manilles i un as tingués dos asos i una manilla, tres quarts del mateix. Ja no parlem si els adversaris agafen una combinació més favorable, només analitzo situacions que a mi em semblen amb igualtat de condicions.
- No tenim res en la resta dels pals, tenim dos colls totalment al descobert i no hi tenim cap entrada ni de primeres ni de segones en cap dels tres que no són trumfo. En definitiva, si finalment ho deleguem, molt possiblement el company s’ho haurà de fer tot solet i probablement passarem a ser un espectador de luxe.
Que pesat i avorrit que em noto i em sento, ho tancarem amb un etc.
En l’exemple exposat, per les cartes que es poden identificar, sembla ser que anirà bé tant si cantem directe com si ho passem perquè en els dos casos (si cantem trumfo) encertarem el coll del company però generalment i per experiència ens cantaran més vegades un coll dèbil que un de bo (alguna cosa voldrà dir que tenim 9 cartes entre 2 colls i 3 cartes dels altres 2). Si fos així i amb aquest marcador: ja em begut oli.
No sé, Déu me’n guard, és una manera de jugar.
Salut.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 14 visitants