Carles ha escrit: Però veig altes complicacions: qui convida ?
Carles ha escrit:- Si convien els contraris, buscaran algú d'elo baix ..... i si van perdent, no convidaran
Carles ha escrit:- Si convida el company, buscarà algú d'elo alt .... i si va perdent, no convidarà.
Carles ha escrit:O sigui, estem parlant que la utilitat es quan cau algú ..... i si alguns no volen esperar a una persona que ha caigut, tampoc esperaran que entri un substitut
Carles ha escrit:No ho veig clar
Angeles ha escrit:Lo ideal seria que fos el company del caigut qui pogués agafar els poders de convidar altre jugador. Si això no fos possible, el creador de la partida preguntarà al jugador desemparellat: A qui vols que convidi? Ell mirarà els jugadors lliures, triarà i li dirà al creador que el convidi.
Angeles ha escrit:Els contraris mai poden convidar sense permis del creador. Preguntaran segur. Aquí la gent és molt el.legant. si els contraris no estan d'acord en buscar substitut el jugador sol.litari també ho haurà d'acceptar i tancar partida.
Angeles ha escrit:Carles ha escrit:No ho veig clar
Llàstiam no saber explicar-me amb més convicció.
Carles ha escrit: També es podria fer:
Jugador A cau, es canviar pel jugador E.
Si la partida la guanya la parella A/E-B, el jugador E puja rànquing, el jugador A no es mou.
Si la parella A/E-B perd, el jugador A baixa rànquing, el jugador E no es mou.
Que us sembla ?????
Que el programa doni una opció no vol dir haver d'utiltizar-la sempre. Que no hi ha ningú en aquell moment, doncs es tanca la partida.josep1945 ha escrit:I si en aquell moment no hi ha ningú disponible ?
És com als campionats. Aguantes aquell dat i marxes. Tampoc hi ha per tant, no és la teva parella, és el teu adversari.josep1945 ha escrit:I si algun dels jugadors presents no vol jugar amb el possible substitut ?
josep1945 ha escrit:Repeteixo, substituir es falsejar. Es millor que puguin tancar per consens els presents
QjQ ha escrit:El joc de la botifarra es un joc de parella.
On una parella repte a un altra a jugar una partida.
Es 2 contra dos. El company suma amb els seus encerts i resta amb el seus desencerts. I això al llarg de tots els dats que duri, des de el primer fins el ultim.
Pensar que es poden fer substitucions es admetre que podriem jugar tres contra dos, els de tres amb vuit cartes cadascú. Oi que ho veurieu estrany?.
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 16 visitants