Bona tarda,
Sembla ser que ha trumfat el de la dreta. És a dir, posant-nos a la pell de Sud, és Est qui ha cantat basto.
Si és així, em decantaria per sortir de rei d’espasa, pels motius exposats. En resum, agafem o no agafem l’as, el company mai no ens tornarà la sortida i tocarà un altre coll, el que sigui (sempre i quan així estigui pactat, és clar).
Si sortim a pal llarg, especialment si no es tracta d’un pal excessivament llarg com el que ens ocupa, si no esperem que ens fallin de peu i l’estratègia de la partida ens ho demani, la sortida a pal llarg sense tenir-ne les majors i havent trumfat el de la dreta, és força perillosa.
Penso que és així, una vegada més, per les posicions dels jugadors. Tema transcendental, summament important i que pocs jugadors en fan cas o, més cas del que crec que convindria.
Si sortim de cavall de copa havent trumfat el de la dreta, tot i tindre la manilla el company Nord, es pot donar que Est en tingui semifallo, i Oest tingui l’as i el rei, o bé tan sols l’as. Si és així, doble anada en el primer cas i una sola anada en el segon.
Si hagués trumfat el de l’esquerra (Oest), si el company ens torna la sortida, el que ha cantat mai no se’n podria anar si tingués semifallo, és obvi que hauria de fallar. També sembla clar que, si l’as o el rei els té Est i la manilla Nord, en perdrà algun i, si bé que possible, difícilment podrà concedir dues descartades al seu company si, a posteriori, pot plegar.
Ja sabem que totes les anades dels contraris són perilloses, però especialment les del trumfador. Per descomptat que podem fer les sortides que vulguem i com vulguem però penso que hem de procurar concedir als contraris com menys descartades, i com més tard, millor. Si després no tenim més remei ja que no ens quedi cap més coll per obrir i hem de tocar la copa, doncs llavors sí, fem-ho de cavall, però si es dóna el cas, ja haurem salvat les principals peces dels altres colls i el descart del trumfador, si bé que perjudicial, no prendrà mai tanta intensitat ni efectivitat.
Així doncs, si sortim de pal llarg sense tenir alguna grossa, quasi sempre serà millor que el trumfador el tinguem a l’esquerra i, si el tenim a la dreta, fem-ho d’alguna carta que no convidi a la tornada, com seria de rei.
És evident que, en circumstàncies com les que es comenten, no sabrem mai si obrem adequadament o no, en aquest joc hi ha un alt component d’atzar, no només per les cartes que et veus sinó per com estan distribuïdes les mateixes. En principi, no hi haurà mai una sortida millor que l’altra perquè a la primera sortida, no tenim manera legal de saber què guarda el company i els altres jugadors. Així doncs, per molt que raonem, de res o de poc ens pot servir per a properes partides, ja que les cartes poden estar total i diferentment col·locades. Per exemple, de poc ens servirà sortir de rei d’espasa si l’as el té Oest i ens lamentarem pel fet de no haver sortit de cavall de copa en comprovar que manilla i rei els tenia el company i l’as el tenia Est. És possible que, a la propera partida, amb les mateixes cartes, passi exactament a l’inrevés, sortim de cavall de copa i ho perdem tot. Podem seguir unes pautes, com les que es pretenen donar, però aquestes, mai no seran concloents, ni molt menys. A posteriori, una vegada li aixequem la cua, és molt fàcil determinar si és mascle o femella.
De vegades, no tindrem altre remei que fer cas omís al que aquí es diu, simplement per no tindre cap sortida amb cara i ulls però, en abstracte, en aquesta situació, jo sortiria primer de rei d'espasa.
Ja no em tornen a quadrar els comptes d’en DeepButi, serà que “restants” també deu tenir una altra interpretació que tampoc sé veure.
Massa llarg, Adéu.
De què sortir?
raonament:
Sont delegats i el meu company no contra. Ens espera una partida en principi perduda, on l'important sera fer el maxim numero de punts intentant no perdre els que tenim.
Surtir de rei considero que es sortir a la babalà. Pot sortir collonudament be, pero sera perque tenia que ser aixi, no per cap altre rao. Info que donem al company? d'espases no tinc res, si tinc alguna cosa es al oro o a la copa,ves provan; i als contraris? que d'espases no tinc res.
Si suts de pal llarg, evidentment pot sortir catastrofic, pero al menys tenim la posibilitat de fer alguna cosa amb aquest pal. Info que donem: Potser tinc el as de copes, o aguanto la copa o tinc semi de copa (el company segons el que tingui pot deduir alguna cosa); i als contraris? cap info.
Me continua agradan mes aquesta opció.
Sont delegats i el meu company no contra. Ens espera una partida en principi perduda, on l'important sera fer el maxim numero de punts intentant no perdre els que tenim.
Surtir de rei considero que es sortir a la babalà. Pot sortir collonudament be, pero sera perque tenia que ser aixi, no per cap altre rao. Info que donem al company? d'espases no tinc res, si tinc alguna cosa es al oro o a la copa,ves provan; i als contraris? que d'espases no tinc res.
Si suts de pal llarg, evidentment pot sortir catastrofic, pero al menys tenim la posibilitat de fer alguna cosa amb aquest pal. Info que donem: Potser tinc el as de copes, o aguanto la copa o tinc semi de copa (el company segons el que tingui pot deduir alguna cosa); i als contraris? cap info.
Me continua agradan mes aquesta opció.
SORTIDES.
Bona nit,
A veure si m’explico millor. Amb el joc que tenim, si m’encaro de rei d’espasa:
- El company sap que no hi tinc res a l’espasa, que no hi busco res.
- El company, en principi, tenint en compte que el trumfo és basto, probablement tocarà algun dels dos colls restants:
- Ja sabem que els percentatges no seran com els que comentaré perquè no sabem les cartes que poden tindre els demés. En principi, si nosaltres tenim 4 copes, i en queden, per tant, 8, repartirem la possibilitat de tindre la manilla de copes en parts iguals entre els altres 3 jugadors (1/3), tot i que, almenys el que canta, el seu coll més llarg hauria de ser trumfo.
- Bé doncs, si sortim de rei d’espasa, el company tindria un 50 % de possibilitats de tocar oro o copa. Però això no és ben bé així, perquè hi cap, com hem dit, més d'un 33 % de possibilitats que guardi la manilla de copa. Així doncs, no es tracta d’un 50 %, sinó que hi haurà moltes més possibilitats que ens toqui l’oro que no pas la copa, perquè a l’oro segur que no tindrà la manilla perquè, evidentment, la tenim nosaltres.
Si surto de cavall de copa:
- El company anirà mig enganyat, tant si plega de manilla com si no. Si no ha sortit l’as, pot pensar que hem sortit de cavall a defensar l’as, per tant, tindrà com a possible prioritat, la tornada a la copa.
- Dels dos pals restants: espases i ors, estarem exactament igual que abans (la sortida de rei) amb les copes i els oros. És a dir, pot guardar també la manilla d’espasa, per la qual cosa és més probable que toqui l’oro.
- És cert que serà més probable que toqui l’oro però això, sempre i quan tingui alguna cosa a defensar a l’oro, ja que si no hi té res, ens tornaria la sortida a la copa. Aquí hi ha la diferència, si el company no té on anar, aquest ens tornarà a la copa, la qual, haurà estat una falsa sortida.
- És a dir, el company tindrà més colls a tocar (un dels quals condicionat per la nostra sortida: la copa) i més possibilitats, per tant, que no ens encerti el nostre millor coll: l’oro.
- Això no passarà a la sortida de rei d’espasa, on li negarem que ens la torni i llavors ens anirà a algun dels altres dos colls: ors o copa (com hem dit, amb més possibilitats que sigui oro); en canvi, si sortim de cavall de copa, el company, si ens ha de tornar la sortida (quan sigui) i no té res dels dos colls restants (oro i espasa), o bé té la manilla d’espasa (i res a l'oro), de ben segur que ens tornarà la sortida de copa. (En tots els casos hem partit del fet que el pal de copes no està decidit, evidentment pot tindre l’as de copa Nord i quedar-li ferm en segona ronda, perdre’l en primera, posar-lo Est o Oest i plegar basa o qualsevulla altra circumstància).
- Ja no parlem del que he comentat en l’anterior escrit del fet de sortir d’un coll en què no tenim ni la manilla ni l’as i que agafi basa el contrari no trumfador i pugui atorgar un o dos descarts al seu company.
És a dir, anant de rei d’espasa, hi ha, en principi, menys possibilitats de descartada per part dels contraris (ja sabem que no és tan senzill, que manquen molts més condicionants) si és el cas que el company guardi la manilla d’espasa o bé pugui aturar l’arrastrada dels contraris i pugui fer una sortida.
Així doncs, si es dóna alguna d’aquestes circumstàncies, el company sempre anirà, a priori, més ben guiat si sortim de rei d’espasa que si ho fem de cavall de copa, atenent al joc que tenim nosaltres.
És obvi i evident que tot dependrà de com estiguin posades les cartes i que una sortida, en principi, dolenta o no tan bona es pot transformar en boníssima i a l’inrevés, una de bona o no tan dolenta pot acabar sent la pitjor de les possibles. És incontrolable, no hi podem fer res, és la botifarra.
Adéu.
A veure si m’explico millor. Amb el joc que tenim, si m’encaro de rei d’espasa:
- El company sap que no hi tinc res a l’espasa, que no hi busco res.
- El company, en principi, tenint en compte que el trumfo és basto, probablement tocarà algun dels dos colls restants:
- Ja sabem que els percentatges no seran com els que comentaré perquè no sabem les cartes que poden tindre els demés. En principi, si nosaltres tenim 4 copes, i en queden, per tant, 8, repartirem la possibilitat de tindre la manilla de copes en parts iguals entre els altres 3 jugadors (1/3), tot i que, almenys el que canta, el seu coll més llarg hauria de ser trumfo.
- Bé doncs, si sortim de rei d’espasa, el company tindria un 50 % de possibilitats de tocar oro o copa. Però això no és ben bé així, perquè hi cap, com hem dit, més d'un 33 % de possibilitats que guardi la manilla de copa. Així doncs, no es tracta d’un 50 %, sinó que hi haurà moltes més possibilitats que ens toqui l’oro que no pas la copa, perquè a l’oro segur que no tindrà la manilla perquè, evidentment, la tenim nosaltres.
Si surto de cavall de copa:
- El company anirà mig enganyat, tant si plega de manilla com si no. Si no ha sortit l’as, pot pensar que hem sortit de cavall a defensar l’as, per tant, tindrà com a possible prioritat, la tornada a la copa.
- Dels dos pals restants: espases i ors, estarem exactament igual que abans (la sortida de rei) amb les copes i els oros. És a dir, pot guardar també la manilla d’espasa, per la qual cosa és més probable que toqui l’oro.
- És cert que serà més probable que toqui l’oro però això, sempre i quan tingui alguna cosa a defensar a l’oro, ja que si no hi té res, ens tornaria la sortida a la copa. Aquí hi ha la diferència, si el company no té on anar, aquest ens tornarà a la copa, la qual, haurà estat una falsa sortida.
- És a dir, el company tindrà més colls a tocar (un dels quals condicionat per la nostra sortida: la copa) i més possibilitats, per tant, que no ens encerti el nostre millor coll: l’oro.
- Això no passarà a la sortida de rei d’espasa, on li negarem que ens la torni i llavors ens anirà a algun dels altres dos colls: ors o copa (com hem dit, amb més possibilitats que sigui oro); en canvi, si sortim de cavall de copa, el company, si ens ha de tornar la sortida (quan sigui) i no té res dels dos colls restants (oro i espasa), o bé té la manilla d’espasa (i res a l'oro), de ben segur que ens tornarà la sortida de copa. (En tots els casos hem partit del fet que el pal de copes no està decidit, evidentment pot tindre l’as de copa Nord i quedar-li ferm en segona ronda, perdre’l en primera, posar-lo Est o Oest i plegar basa o qualsevulla altra circumstància).
- Ja no parlem del que he comentat en l’anterior escrit del fet de sortir d’un coll en què no tenim ni la manilla ni l’as i que agafi basa el contrari no trumfador i pugui atorgar un o dos descarts al seu company.
És a dir, anant de rei d’espasa, hi ha, en principi, menys possibilitats de descartada per part dels contraris (ja sabem que no és tan senzill, que manquen molts més condicionants) si és el cas que el company guardi la manilla d’espasa o bé pugui aturar l’arrastrada dels contraris i pugui fer una sortida.
Així doncs, si es dóna alguna d’aquestes circumstàncies, el company sempre anirà, a priori, més ben guiat si sortim de rei d’espasa que si ho fem de cavall de copa, atenent al joc que tenim nosaltres.
És obvi i evident que tot dependrà de com estiguin posades les cartes i que una sortida, en principi, dolenta o no tan bona es pot transformar en boníssima i a l’inrevés, una de bona o no tan dolenta pot acabar sent la pitjor de les possibles. És incontrolable, no hi podem fer res, és la botifarra.
Adéu.
Re: SORTIDES.
corpetit ha escrit:
Si surto de cavall de copa:
- És cert que serà més probable que toqui l’oro però això, sempre i quan tingui alguna cosa a defensar a l’oro, ja que si no hi té res, ens tornaria la sortida a la copa. Aquí hi ha la diferència, si el company no té on anar, aquest ens tornarà a la copa, la qual, haurà estat una falsa sortida.
- És a dir, el company tindrà més colls a tocar (un dels quals condicionat per la nostra sortida: la copa) i més possibilitats, per tant, que no ens encerti el nostre millor coll: l’oro.
Aqui es on, segurament el meu baix nivell de joc, me fa discrepar, potser erroniament, de tu. I m'explico:
Dius que si no te alguna cosa a defensar de l'oro, ens vindra a la copa, i que el nostre millor pal es l'oro.
Evidentment l'oro es el nostre millor pal, pero si el company no te res, es bo que ens vingui ell d'oro? Jo crec que no, a menys que tinguem la sort d'agafar el as sortin de carta blanca. D'altre forma perdem el rei segur (tot i que el mes probable es que el acabarem perdent).Jo crec que l'oro el tenen que tocar ells, no nosaltres (l'unica possibilitat de poder fer el rei), i es per aixo que defenso que el millor es sortir de la copa.
Me pots replicar dien que poden tenir una anada d'espases o de copa i que amb aquesta anada poden marchar de l'as d'oros? Si estan posades aixi , com tu dius no hi a res a fer. Jo me la jugaria
Pensa que en el cas que tu expliques, un cop ens fem la mani d'oros, de que sortirem?
De totes maneres, ja que continuem soposant que el company no te res, tampoc crec que vingui d'aqui la castanya.
1717
SORTIDES.
Bona nit,
No té res a veure amb el nivell, només són maneres de veure-ho. Ja he dit per endavant que res assegura l’èxit ni el fracàs, juguis com juguis, la distribució de les cartes és summament important.
Dit això, tampoc podem entrar en el fet que ens convé que no toquem l’oro perquè en tenim manilla i rei, que més val que el toquin els altres. Això és així perquè hi ha múltiples situacions que poden anar tant a favor com en contra. Per exemple, en contra et podria dir:
I aspectes a favor, tres quarts del mateix, no acabaríem mai, és donar voltes a quelcom incontrolable, no podem saber què passarà ni com estan posades les cartes.
Només diré que el que jo tinc en compte en una partida en què ha trumfat el contrari, ni que sigui un joc passat, si es donen determinades circumstàncies com n’és el cas: que no hagi contrat el company i que nosaltres no anem forts de trumfo, de manera que no estiguem en disposició de traure’ls tots. Si no es dóna alguna d’aquestes circumstàncies, entre altres, jo pressuposo, a priori, que són els contraris qui dominaran el trumfo.
Dit això, el que prioritzo és fer-me les meves com més aviat millor, intentant concedir les mínimes possibilitats al descart per part dels oponents i, especialment, del trumfador. Intentaré no encantar-me, fer sempre les màximes bases possibles abans no entrin els contraris i puguin destrumfar, marcar-se el seu millor coll i, a partir d’aquí, donar-se descarts entre ells.
Altra cosa serà si, tal i com es desenvolupa l’arrastrada, ja veiem que el company pot quedar fort de trumfo i passa a ser ell el dominador de la partida però, a priori, sempre intentaré fer-me les meves, de la manera més eficient. I crec que la millor manera, tal i com he explicat, és sortint de rei d’espasa. Penso que és la manera de guiar-lo millor. Altra cosa és que surti bé, això ja són figues d’una altra panera.
De què sortiré després? Ja ho he dit anteriorment: s'ha de tenir en compte de quina carta surt el company i què tiren els demés pèrò, en principi, de cavall de copa, però el company ja haurà estat guiat per on van els trets i penso que, d’aquesta manera (primer de rei d’espasa), hi ha més possibilitats que els contraris entrin més tard i iniciïn la destrumfada. Que pot passar de tot? Que podem perdre més punts a l’oro perquè no ens surt el contrari de la dreta? Ja ho sabem però també sabem que pot anar molt pitjor i que, en principi, si no som forts de trumfo, serà prioritari fer-nos els nostres tantos (especialment si aixeca la llebre el company) a perdre’ls per no tocar-los. Ara, evidentment, cadascú és lliure de fer el que vulgui, també dependrà d’altres factors no contemplats en aquest exemple.
Moltes vegades, si els adversaris han trumfat directe i s’han jugat dues bases de dos colls diferents i el trumfador no ha fallat, m’encaro de manilla d’aquest tercer coll en discòrdia encara que la tingui sola. Ja sé que no agafaré cap tanto, només els que em carregui el company, però ho considero millor a donar opció al contrari que se’n descarti de l’única carta que pugui tenir. Si fallen la manilla, mala sort, però no els penso concedir la més mínima oportunitat: la manilla a terra. Si resulta que han cantat directe sense cap semifallo, allà ells amb els directes que posen.
Adéu.
No té res a veure amb el nivell, només són maneres de veure-ho. Ja he dit per endavant que res assegura l’èxit ni el fracàs, juguis com juguis, la distribució de les cartes és summament important.
Dit això, tampoc podem entrar en el fet que ens convé que no toquem l’oro perquè en tenim manilla i rei, que més val que el toquin els altres. Això és així perquè hi ha múltiples situacions que poden anar tant a favor com en contra. Per exemple, en contra et podria dir:
- - Que no toquem l’oro, se’n puguin anar els contraris i ens fallin.
- Que surti el contrari que no té l’as, barrotem amb el rei i el perdem.
- Que a sobre de perdre el rei, l’altre tingui l’as sol i ens fallin la manilla.
- Que barrotem i ens hagin sortit de semifallo, ja tingui l’as el company o l’altre contrari.
I aspectes a favor, tres quarts del mateix, no acabaríem mai, és donar voltes a quelcom incontrolable, no podem saber què passarà ni com estan posades les cartes.
Només diré que el que jo tinc en compte en una partida en què ha trumfat el contrari, ni que sigui un joc passat, si es donen determinades circumstàncies com n’és el cas: que no hagi contrat el company i que nosaltres no anem forts de trumfo, de manera que no estiguem en disposició de traure’ls tots. Si no es dóna alguna d’aquestes circumstàncies, entre altres, jo pressuposo, a priori, que són els contraris qui dominaran el trumfo.
Dit això, el que prioritzo és fer-me les meves com més aviat millor, intentant concedir les mínimes possibilitats al descart per part dels oponents i, especialment, del trumfador. Intentaré no encantar-me, fer sempre les màximes bases possibles abans no entrin els contraris i puguin destrumfar, marcar-se el seu millor coll i, a partir d’aquí, donar-se descarts entre ells.
Altra cosa serà si, tal i com es desenvolupa l’arrastrada, ja veiem que el company pot quedar fort de trumfo i passa a ser ell el dominador de la partida però, a priori, sempre intentaré fer-me les meves, de la manera més eficient. I crec que la millor manera, tal i com he explicat, és sortint de rei d’espasa. Penso que és la manera de guiar-lo millor. Altra cosa és que surti bé, això ja són figues d’una altra panera.
De què sortiré després? Ja ho he dit anteriorment: s'ha de tenir en compte de quina carta surt el company i què tiren els demés pèrò, en principi, de cavall de copa, però el company ja haurà estat guiat per on van els trets i penso que, d’aquesta manera (primer de rei d’espasa), hi ha més possibilitats que els contraris entrin més tard i iniciïn la destrumfada. Que pot passar de tot? Que podem perdre més punts a l’oro perquè no ens surt el contrari de la dreta? Ja ho sabem però també sabem que pot anar molt pitjor i que, en principi, si no som forts de trumfo, serà prioritari fer-nos els nostres tantos (especialment si aixeca la llebre el company) a perdre’ls per no tocar-los. Ara, evidentment, cadascú és lliure de fer el que vulgui, també dependrà d’altres factors no contemplats en aquest exemple.
Moltes vegades, si els adversaris han trumfat directe i s’han jugat dues bases de dos colls diferents i el trumfador no ha fallat, m’encaro de manilla d’aquest tercer coll en discòrdia encara que la tingui sola. Ja sé que no agafaré cap tanto, només els que em carregui el company, però ho considero millor a donar opció al contrari que se’n descarti de l’única carta que pugui tenir. Si fallen la manilla, mala sort, però no els penso concedir la més mínima oportunitat: la manilla a terra. Si resulta que han cantat directe sense cap semifallo, allà ells amb els directes que posen.
Adéu.
Torna a “Normes del joc i tàctiques de primer nivell.”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants