Es "vidente" que volia dir B1. B2 és impossible.
I morfi, SI NO MATA no porta confussió... que bé que jugava el B1, i qui eren A1 i A2?
LLIURES
...
abril74 l’ha editat per darrera vegada el dia: 26 ago. 2008, 22:26, en total s’ha editat 1 vegada.
jajajaja Alp, tambe podria ser 
amic fritz,
comets un error conceptual. Apliques a les partides lliures el mateix tipus d'anàlisi que a les obligades i això et perd. Les deduccions en les obligades es fan pel caràcter de legalitat/ilegalitat de les jugades, mentre que en les lliures això no ho pots fer.
Una parella determinada jugarà carta parell (o imparell és igual) per indicar que vol aquell pal. Una altra ho farà amb carta alta (o baixa). Una tercera amb valors creixents (o decreixents).
Si no saps quin criteri utilitzes les deduccions que pots fer són exactament: CAP.
Una altra cosa serà que intueixis què tenen per com juguen, que això demostrarà quan bon jugador siguis. Pero deduccions en el mateix sentit que a una obligada cap ni una.
Fa pocs dies veia jo jugar un amic lliure, gran jugador i en una taula de bons jugadors. Una de veritat, no pas una virtual.
Nord surt, Oest mata de manilla. Sud que tenia una figura, 8, 5 i 3 va donar ... doncs sí, noi, ho has endevinat: el 5.
Què li estava indicant al seu company? No ho sabràs mai fins que no hagis jugat amb ell moltes vegades.
No simplifiquis. Enganyar (en el bon sentit de la paraula: fer creure als contraris una cosa errònia en el propi benefici) és només una de les possibilitats de la lliure. N'hi ha moltes més i és el què en fa un joc interessant. Interessant i diferent de la obligada. Que t'agradi o no és una altra qüestió.
Fem-ne una.
PS. És evident que la manilla la té B1. Tinc un amic que això ho fa sistemàticament: en contes de donar un descart fa fallar al company. No comença pas per "r" el nick d'aquest famós B1?
comets un error conceptual. Apliques a les partides lliures el mateix tipus d'anàlisi que a les obligades i això et perd. Les deduccions en les obligades es fan pel caràcter de legalitat/ilegalitat de les jugades, mentre que en les lliures això no ho pots fer.
Una parella determinada jugarà carta parell (o imparell és igual) per indicar que vol aquell pal. Una altra ho farà amb carta alta (o baixa). Una tercera amb valors creixents (o decreixents).
Si no saps quin criteri utilitzes les deduccions que pots fer són exactament: CAP.
Una altra cosa serà que intueixis què tenen per com juguen, que això demostrarà quan bon jugador siguis. Pero deduccions en el mateix sentit que a una obligada cap ni una.
Fa pocs dies veia jo jugar un amic lliure, gran jugador i en una taula de bons jugadors. Una de veritat, no pas una virtual.
Nord surt, Oest mata de manilla. Sud que tenia una figura, 8, 5 i 3 va donar ... doncs sí, noi, ho has endevinat: el 5.
Què li estava indicant al seu company? No ho sabràs mai fins que no hagis jugat amb ell moltes vegades.
No simplifiquis. Enganyar (en el bon sentit de la paraula: fer creure als contraris una cosa errònia en el propi benefici) és només una de les possibilitats de la lliure. N'hi ha moltes més i és el què en fa un joc interessant. Interessant i diferent de la obligada. Que t'agradi o no és una altra qüestió.
Fem-ne una.
PS. És evident que la manilla la té B1. Tinc un amic que això ho fa sistemàticament: en contes de donar un descart fa fallar al company. No comença pas per "r" el nick d'aquest famós B1?
Ni tant sols se si B1 te nick pero fer fallar per sistema al company es una jugada que nomes es pot calificar de " impressionant" , en lloc de donarli un descart.Et dire que el resultat de fer fallar al company per part de B1 va ser que la parella A va fer la tira de punts que no tenia de fer mai de la vida.
De fet jo particularment si tingues un company que em fes fallar per sistema demanaria el divorci
De fet jo particularment si tingues un company que em fes fallar per sistema demanaria el divorci
Estimat lli,
És lògic que només m'ho miri desde el punt de vista d'un obligat, desde quin si no? El que té collons és que m'has dit més coses tú de la lliure en quatre ratlles que tots els lliures en no sé quans centenars de posts que he llegit als foros.
Estic d'acord amb tu en què son jocs diferents, la lliure i la obligada, i no és pas que no m'agradi (que no m'agrada) és que no la entenc, i no la entenc perquè no hi he jugat prou i sobretot pel que sembla no hi he jugat prou amb bons jugadors. Tampoc és que els jugadors lliures hi ajudin gaire, em té amoinat el mutisme que guarden en vers la seva manera de jugar, suposo que el ventall de possibilitats és tant gran que no hi ha prou espai en tot el butinet per explicar-ho, en fí, a mi m'agrada tant aquest joc que la curiositat m'ha empès a probar-ho, i que penso continuar, no et pensis!
I no volia fer pas cap anàlisi, ja sabem tots qui és l'especialista en aquestes coses, només explicava una cosa que és evident, altre cosa és que els bons jugadors lliures mai donin pistes sobre les cartes que pugui tenir el company, peró els casos exposats en els darrers posts són reals.
Em fa gràcia aixó del terme enganyar, sempre que jugo amb companys lliures, i juguem obligat, un li diu a l'altre: Eps, no els podem ENGANYAR!
Va, fem-la
És lògic que només m'ho miri desde el punt de vista d'un obligat, desde quin si no? El que té collons és que m'has dit més coses tú de la lliure en quatre ratlles que tots els lliures en no sé quans centenars de posts que he llegit als foros.
Estic d'acord amb tu en què son jocs diferents, la lliure i la obligada, i no és pas que no m'agradi (que no m'agrada) és que no la entenc, i no la entenc perquè no hi he jugat prou i sobretot pel que sembla no hi he jugat prou amb bons jugadors. Tampoc és que els jugadors lliures hi ajudin gaire, em té amoinat el mutisme que guarden en vers la seva manera de jugar, suposo que el ventall de possibilitats és tant gran que no hi ha prou espai en tot el butinet per explicar-ho, en fí, a mi m'agrada tant aquest joc que la curiositat m'ha empès a probar-ho, i que penso continuar, no et pensis!
I no volia fer pas cap anàlisi, ja sabem tots qui és l'especialista en aquestes coses, només explicava una cosa que és evident, altre cosa és que els bons jugadors lliures mai donin pistes sobre les cartes que pugui tenir el company, peró els casos exposats en els darrers posts són reals.
Em fa gràcia aixó del terme enganyar, sempre que jugo amb companys lliures, i juguem obligat, un li diu a l'altre: Eps, no els podem ENGANYAR!
Va, fem-la
Fritz,anem a pams, el fet de jugar lliure,no es re mes q obrir una nova
posibilitat,q en un moment donat del joc els obligats no teniu, q vull dirte
amb aixo,dons q un bon jugador lliure majoritariament juga com un obligat,pero en un moment del joc te la posibilitat de fer una jugada fora de norma q li permet passar a obtenir una certa ventatja en el joc, et posare un exemple.jo faig trunfos rectes, tinc 6 trunfos de 9,as;4cartes de as petita i as rei de un mateix coll.Surten de nou del collq jo tinc as,rei
i el compi del q surt de nou dona el vuit,segur q si jo poso el rei perdere
l'as,ara be si jo dono l'as i guardo el rei,com a minim fare dubtar al q
ha sortit,si dubta te numeros d'equivocarse, si ho fa qualsevol altre jugada es beneficiosa per mi, llavors aixo es juga lliure i no juga a enganyar. i com aquet exemple molts d'altres.
Si els contraris es posen arrastra i jo tinc tres trunfos de cavall i el meu company nomes un jo puc donarel cavall a la segona , aquet seria unaltre exemple
posibilitat,q en un moment donat del joc els obligats no teniu, q vull dirte
amb aixo,dons q un bon jugador lliure majoritariament juga com un obligat,pero en un moment del joc te la posibilitat de fer una jugada fora de norma q li permet passar a obtenir una certa ventatja en el joc, et posare un exemple.jo faig trunfos rectes, tinc 6 trunfos de 9,as;4cartes de as petita i as rei de un mateix coll.Surten de nou del collq jo tinc as,rei
i el compi del q surt de nou dona el vuit,segur q si jo poso el rei perdere
l'as,ara be si jo dono l'as i guardo el rei,com a minim fare dubtar al q
ha sortit,si dubta te numeros d'equivocarse, si ho fa qualsevol altre jugada es beneficiosa per mi, llavors aixo es juga lliure i no juga a enganyar. i com aquet exemple molts d'altres.
Si els contraris es posen arrastra i jo tinc tres trunfos de cavall i el meu company nomes un jo puc donarel cavall a la segona , aquet seria unaltre exemple
Fritz, amic, celebro el teu esforç per respectanse i no tancarte en banda com molts d'altres, rep una fota abraçada,quan vulguis seguirem parlan de les variacions dels lliures pq no oblidis com diu la morfeo, nomes dues maneres de jugar
Salut i manilles( perdoneu abans nom'havia despedit,semblo de madrid,q marxen amb la cua entre cames)
Salut i manilles( perdoneu abans nom'havia despedit,semblo de madrid,q marxen amb la cua entre cames)
-
txemapenta
- Botifarra
- Entrades: 131
- Membre des de: 14 abr. 2004, 17:11
bon xaval el fritz, encara que una mica jovenet, jeje. No pretendre ensenyarte a jugar a la butifarra perque ets el puto amo, pero només faré un petit comentari sobre el sistema lliure, yo si al contrari li dono la gran es per frenarlo, si te pebrots que continui, si no sil meu company em dona un descart potse conseguire que un pal de 2 es converteixi a un pal de semifallo.Al meu company no tinc per que enganyarlo perque (si em coneix, que al fin i al cap es lo primordial en aquet joc,quimica amb el company) sap que jugan amb mi al meu company, fasi o no fasi trumfo (i si nom queda mes remei) nol fare fallar mai , a fer fallar als contraris.
Al fin i al cap el sistema lliure, potser una continuació de la manera de jugar del jugador, els que tirem SEMPRE de pal llarg yans va prou bé...
en fin...reconeixo que amb tot, es una mica complicat explicar en paraules una manera de jugar que en el nostre cas ha set de tota la vida i que en el cas dels jugadors orientals es relativament nova.....Es més fasil ensenyarte a fer uns bons cargols a la llauna. .......
Al fin i al cap el sistema lliure, potser una continuació de la manera de jugar del jugador, els que tirem SEMPRE de pal llarg yans va prou bé...
en fin...reconeixo que amb tot, es una mica complicat explicar en paraules una manera de jugar que en el nostre cas ha set de tota la vida i que en el cas dels jugadors orientals es relativament nova.....Es més fasil ensenyarte a fer uns bons cargols a la llauna. .......
Bones,
Mita'l en txemapenta, el meu lliure favorit. No opinaré més sobre les jugades lliures perquè segons sembla desde el punt de vista d'un obligat no hi tinc res a fer, peró jo no perdo la esperança i continuo practicant, i agafo apunts i tot, no et pensis...
Osti txema, ja en sé de cuinar cargols a la llauna, peró no els puc sofrir, ecssssss!
Així que només dónes carta alta per aturar el joc del contrari? mmmmmmmmm val val, m'ho apunto.
Mita'l en txemapenta, el meu lliure favorit. No opinaré més sobre les jugades lliures perquè segons sembla desde el punt de vista d'un obligat no hi tinc res a fer, peró jo no perdo la esperança i continuo practicant, i agafo apunts i tot, no et pensis...
Osti txema, ja en sé de cuinar cargols a la llauna, peró no els puc sofrir, ecssssss!
Així que només dónes carta alta per aturar el joc del contrari? mmmmmmmmm val val, m'ho apunto.
...
abril74 l’ha editat per darrera vegada el dia: 26 ago. 2008, 22:27, en total s’ha editat 1 vegada.
abril74 ha escrit:... vaig decidirme a verificar-ho.. i siiii he de confessar que he fet trampes en totes les partides obligades en les que he entrat i mai mai mai m'han denunciat un renúncio
Segons les normes del joc, no és correcte tirar aquesta carta. Estàs segur de voler tirar-la? siiiiiiiiii endavant!!! I cap problema... tots muts
Quina pena
. Fas trampes i te'n sents orgullós? Som diferents.
D'aquí a justificar qualsevol delicte mentre no t'enxampin hi ha un pas.
No sé l'equivalent català: En la mesa y en el juego se demuestra el caballero.
Si mai jugo obligat ja sé algú amb qui no compartiré taula.
Rectifico. Ja sé algú amb qui no compartiré taula, ni obligada ni lliure. Al meu poble de qui fa trampes en diuen un trampós. Obligat o lliure.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant