Quan jo n'era petit, - la mare m'en regalava;
i ara que m'hai fet grandet, - m'hai dat a la vida mala:
cul de taverna i cafè, - festejant-ne noies maques,
pagâ'ls aIguns mocadors , - begudes i coques blanques.
La bossa ja diu que no; - quin pito tocarem ara?
Anirem pels camins rals - i robar la gent que passa
ja en veu venî un gran noiet - amb una capa de panyo.
-Atura-t'en, lo noiet - que t'en vui robar la capa.
-No ho farás, no, Toca-son, - ni tu ni tres més ni quatre.
Ja es treu lo fusell del coll - i li n'apreta descarga;
de quatre bales que en don, - al cor les hi ha encertades
Una cançó que cantava l'avi... ves per on, he pensat en tu!
