Bona tarda,
Penso que el que un dels conceptes que es qüestiona aquí no és el fet de fer o deixar de fer trampa (circumstància que rebutgem jo i la majoria) sinó el fet de fer pública una conversa sense el consentiment explícit o autorització dels seus interlocutors. Per aquest motiu, em faig una sèrie de preguntes, possiblement sense resposta.
Pel fet que una conversa sigui privada, és meva? Puc fer-la pública? Puc editar-la en un fòrum o en qualsevol altre mitjà de comunicació? Puc comentar-la i criticar-la amb la boca plena i sense aturador? Si es pot fer tot això, on està el límit?
És a dir, puc fer públics els meus privats on algú em fa alguna confessió, sigui amorosa, un secret, un acte delictiu, etcètera?
Puc fer-ne els comentaris que consideri adients i pertinents?
Tots sabem que es poden reportar les converses, que hi estem tots "exposats" i que així està estipulat, però, en algun lloc es diu que les podem, o no, reproduir o esbombar als quatre vents?
Com que no ho diu enlloc, se suposa que sí que es pot fer però, en qualsevol cas, seria ètic? Què seria més o menys ètic, fer trampa o publicar una conversa privada on es posa de manifest que algú fa trampa?
I les converses del xat general, podem?
Per exemple i sense anar més lluny, no fa ni 10 dies que un dels que s’ha manifestat en aquest mateix bloc va mantindre, segons el meu parer, una conversa clarament racista al xat general. Podria publicar-la i comentar la jugada? Podria matxacar-lo i permetre que tothom en fes llenya dels seus actes, hagin estat emesos en to sorneguer o no, però manifestament racistes? Com les manifestacions d'aquesta persona, segur que, en d'altres aspectes en trobaríeu de meves igualment reprovables però... seria ètic reproduir-les?
Només són preguntes, si us plau, que ningú em jutgi per asseverar quelcom que en cap moment he dit. Adéu.