Bon dia,
13.2.1.- Els renuncis.
13.2.1.1.- Renuncis abans no es comença a jugar la següent basa.
Hem vist, per sobre, els renuncis dintre de la basa, una vegada iniciada, un pic ja s’està jugant. Per distingir-ho, vindria a ser el 13.2.1.1.1 (obvieu aquesta numeració, si algú la veu, que no en faci cas, només són això, números).
13.2.1.1.2.- Ara parlaré del “renunci” de la sortida.
Bé, continuaré parlant dels renuncis i, concretament, d’aquells que es produeixen dintre d’una mateixa basa. No es tracta de cap distinció pensada ni estructurada, simplement per diferenciar-los una mica, per comoditat, per tal de no repetir-me i que em sigui més fàcil distingir-los.
Una altra situació de partida que es “podria” considerar renunci seria la ja exposada fa un temps però que, sembla ser, com tantes altres coses, s’ha passat per alt.
Considerarem renunci quan un jugador, per equivocació, o no, surti quan no li toqui? De fet, passa moltes vegades i, si no ho considerem renunci, podria ser un clar i notori senyal, el més explícit possible del seu joc.
13.2.1.1.2.1.- Seria quan un jugador s’avança i surt quan, en realitat, li toca fer-ho al seu company.
Qui decidirà si és o no renunci? la parella perjudicada?
Si s’ha de rectificar la jugada, hi haurà alguna prohibició de sortida per part del seu company?
Per exemple, si, quan no em pertoca (toca sortir a Nord i ho fa Sud), surto de manilla de basto de cara, llavors, el company tindrà prohibit sortir de bastos? Qui ho decidirà? La parella contrària? El jugador de la dreta del que ha sortit indegudament? El de l’esquerra? Quan durarà aquesta prohibició?
Seguint el mateix exemple i suposant que prohibim sortir al basto, m’he trobat en alguna ocasió algun “jugador” que, fotent-se’n, arrastra de manilla d’un altre pal i després surt de cavall de basto. És clar, no li falta temps per a dir que ell ha jugat correctament, que ha respectat la prohibició i que aquesta no pot durar tota la partida. I potser no li manca raó però el seu esperit l’ha destrossat de mig a mig i sense contemplacions.
Per altra banda, conec jugadors que, en aquesta situació, no surten d’aquell coll en tota la partida, encara que sàpiguen perfectament que els pot suposar la pèrdua de força punts. Algú dirà que és elegància en estat pur però és clar, tot són extrems, no hi ha terme mig, si no haguessin vist la manilla haguessin sortit d’aquell coll però com saben que la té el seu company, no ho fan ni que, a posteriori, es demostrés que guarden as i figura i ja s’hagin tocat la resta de colls. El fet que el company ensenyi indegudament la manilla no hauria de suposar un avantatge però tampoc una pega com en aquest últim cas.
A la majoria de poblacions del Baix Camp, quan es dóna aquesta situació, no es considera renunci. Únicament s’adverteix al company de “l’infractor” que no pot sortir d’aquell mateix pal. Si tot i així hi surt, el següent jugador en tirar no juga fins que no es reculli la carta i es surti d’un altre coll.
Sabeu d’algun lloc que es tracti diferent?
- Comarca de La Selva (Girona):
- aportació d’YruNe: El company no pot tocar aquest pal de la sortida indeguda fins que estigui avançada la partida.
- aportació de mariah: El company del que ha sortit quan no tocava no pot tocar aquest coll que s’ha mostrat fins que no hagi entrat (plegat basa) qualsevol altre jugador.
- aportació de DeepButi: restaran vigents una prohibició i una obligació:
- Prohibició per part del que li toca sortir, de tocar aquell coll de la sortida indeguda del seu company.
- Obligació per part del que ha sortit indegudament de realitzar la mateixa sortida quan plegui basa.
Es pot deixar la carta girada per tal que tothom en tingui coneixement i com a recordatori que serà jugada el més aviat que legalment es pugui.
- aportació de Jordi: Els rivals podran escollir entre prohibir o obligar tocar aquell mateix pal mostrat indegudament, a qui li toqui sortir.
En altres llocs, quan es tracta d’un campionat, es pot sancionar com un renunci. Ho trobo exagerat ja que, la majoria de vegades, són descuits sense mala fe. En d’altres, únicament s’apunta al full de partida com a falta lleu i no es sanciona fins a la tercera falta lleu.
És cert que la majoria de vegades són jugades sense importància, però també és cert que distreuen del joc, obrint-se un diàleg enmig de la partida, encallant-la. En aquest sentit, també és cert que el jugador que la practica mostra, encara que minso, cert “desinterès” (en el sentit de distracció) per la partida. Desinterès que si és puntual, no té cap mena d’importància, a tots ens passa, ara, si succeeix cada dos per tres, no deixa de ser molest. D’aquí que, la seva reiteració, sí que podria ser sancionada o tinguda en compte.
Adéu.