He d'admetre la meva frustració com una part essencial de les vacances. Sóc un home fadrí, i, perquè no dir-ho, solitari. Per això mateix m' he acostumat a consolar-me participant del joc del butinet (ara treballo fora de Catalunya i no tinc cap més opció). Reconec que em relaxa les tardes de freda solitud quan no tinc ni ganes de llegir ni d'anar al cinema. Però tot d'una el problema se m'ha agreujat. Aquest estiu, justament per passar la canícula, m'he trobat a Senomaty, a casa d'un cosí llunyà,... no em queixo de l'origen geogràfic, jo mateix vaig néixer a menys de 40 metres de la seva casa... i, en canvi, ara em sento un autèntic desplaçat. Aquí ningú no roba ni pirateja programes informàtics, tots usen una cosa que es diu suse o knoppix. Alto!, em sembla fantàstic, o me'n semblava, més aviat, perquè això, precisament m'impedeix de jugar al butinet. He descobert que el butinet només està al servei d'un món privat, mai públic, obert als qui vivim en el país de Gates i, fora d'allà, no hi ha res. Al servei de l'amo de sempre... això sí, si vols comprar camisetes pots fer-ho des de qualsevol sistema operatiu. Hauria pensat en l'extrema pobresa de recursos del meu cosí com a excusa, però ara veig que era jo mateix qui tenia la més absoluta ignorància dels centenars de milions que Catalunya ha invertit perquè li deixessin fer algunes traduccions de les coses... Bé, haig de dir que per fi he vist la llum: contra la butifarra des de Windows us recomano un backgammon mirant la cara torrada d'un company pakistanès. No m'he atrevit d'ensenyar-los a jugar a la buti real, perquè sé que quan me'n torni, si algun dia estan sols a casa i els apeteix jugar, hauran de passar per l'adreçador de Microsoft i això ja em sembla massa misèria pseudoinformàtica.
Hant'a Hrabal (català nascut a Moràvia)