Potser hauriem de deixar la politica de banda... Si més no, a estones!
Besaetes!

primavera ha escrit:(*) Quiet = paraula desconeguda per a un menor de 16 anys![]()
Angoixats per l'estatus
M'ha agradat molt el documental de TVCi "Angoixats per l'estatus" del filòsof britànic Alain De Botton, en el qual intenta descobrir per què som com som. Un programa per fer pensar, per comprendre una mica les nostres pròpies dèries.
Ens diu Alain De Botton que abans, el futur de les persones depenia de la classe social on l'havia toca nèixer. Avui, la societat actual és igualitària i tothom té les mateixies oportunitats. El futur, en bona part depèn de nosaltres mateixos. I això que és positiu té també una part negativa: ens crea angoixa en pensar constantment que podríem fer més. No ens conformem amb el que tenim i ens turmentem constantment per voler ser com els que es troben en uns esglaons més amunt, ens compararem amb els altres, volem tenir més diners que el veí, no ens conformem amb el que tenim, no ens resignem. I això no ens fa més feliços. Per saber com estem d'autoestima, existeix la següent fórmula:
Èxits
Espectatives
Autoestima
Dit d'una altra manera, per augmentar la nostra autoestima o bé tenim més èxits o bé disminuim les nostres espectatives. Més que res, per evitar humiliacions.
La societat moderna ha aconseguit que l'èxit depengui dels guanys econòmics que un és capaç d'aconseguir: la conseqüència és una gran quantitat de perdedors, de fracassats, de frustrats... Poc a poc ens instal·lem en la meritocràcia: creure que els de dalt es mereixen està allà i per tant, també els de baix s'ho mereixen.
Quan a un ric se li pregunta perquè és ric i diu que ha tingut bona sort, pensem que és modest. En canvi si un pobre diu que ha tingut mala sort, sospitem que amaga alguna cosa...
De vegades, veure la vida com una broma pesada té també els seus avantatges
Codi: Selecciona’ls tots
Decàleg de la vida
Deu màximes una mica estrafolàries i simpàtiques per ajudar a comprendre que la vida és molt més senzilla del que sembla:
Si encara no has trobat la persona ideal... Passa-ho bé amb la que tens a mà.
Si un dia la vida et dóna l'esquena... Toca-li el cul!
Els psiquiàtres diuen que un de cada quatre persones té alguna deficiència... Si es troba amb tres amics i no nota res estrany, llavors qui està malament és vostè!
El que és dur no és aguantar el pes de les banyes... Si no mantenir la vaca!
Per aconseguir un objectiu és necessari somiar... No perdi el temps i dormi!
Si un dia la seva dona o home li va ser infidel i vostè pensa en tirar-se pel balcó... Recordi: vostè té banyes i no ales!
El sexe és com jugar a les cartes... Si no té un bon company és millor tenir una bona mà!
Les dones perdudes... Són les més buscades!
Si un dia vostè sent un gran buit... Mengi, és fam!
Quin semblança hi ha entre una dona embarassada, un tarta cremada i una cervesa congelada... Que si s'hagués tret abans, no hauria pass
Codi: Selecciona’ls tots
Teoria del caos
El final depèn del principi o dit d'una altra manera, tota causa té el seu efecte. És un pensament contrari a la teoria de què és l'atzar qui mana en aquest nostre univers i que hi ha gent que ve al món amb un pa sota el braç i qui, en canvi, ja des de la incubadora és un perdedor. De vegades i segons el dia, en sóc partidari d'aquesta segona teoria...
Doncs bé, segons determinats matemàtics i físics, existeix un complicat conjunt d'equacions que regulen la nostra vida, que en ocasions sembla embogir perquè un petit i insignificant fet pot canviar dramàticament un sistema a llarg termini. Un aleteig d'una papallona a Nova York provoca una tempesta a Pekin: és la teoria del caos o de les catàstrofes.
Qualsevol ésser humà que toca de peus a terra experimenta a diari aquesta teoria, que generalment sol anomenar "mala sort", però que en realitat les coses no canvien: són successos que no responen a les funcions matemàtiques normals. Per exemple, el dia que trepitgem una merda, pensem "per què em passa això?" i de seguida deduim que ha estat producte de la mala sort...
Qui conviu habitualment amb la mala sort té el seu propi profeta: el senyor Murphy (i la mare que el va parir). Aquest personatge fictici va ser inventat per l’escriptor Arthur Bloch i ha esdevingut una espècie de “Bíblia del desgraciat” amb el seu principal lema de:
“Si alguna cosa pot anar malament, anirà malament”
Aquells que creuen en la mala sort saben que quan cau una llesca de pa, quedarà en el terra, sens dubte, pel costat de la mantega. I si per causalitat no és així, serà perquè no ens hem adonat que la hem untat pel costat equivocat. No obstant això, quan arriba un moment en què tot va malament es pot induir un cert optimisme perquè podem pensar que a partir d’ara ja no podrà anar pitjor. És a dir, si la situació ja no és susceptible d’empitjorar, és que només pot evolucionar a millor. La qüestió és tenir clar si ja ens trobem o no en el fons del pou...
Però en realitat, les matemàtiques amb la teoria del caos o amb el simple càlcul de probabilitats, tracta de tranquil·litzar-nos explicant-nos que la mala sort no és accidental, si no la conseqüència lògica del món físic en el qual vivim
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants