El dissabte passat, mentre participava en un campionat de butifarra, vaig cometre un greu error que em podia costar el premi, la reputació i fins i tot la vida, si el meu company hagués portat la sobre la pistola (per sort, aquell dia se la va descuidar a casa).
Aquest error té relació amb la coneguda norma que diu que no s'ha de passar la manilla, quan ets el segon jugador a tirar, si el teu company ha fet trumfos directes (si bé la situació no era exactament aquesta).
No obstant aquest conegut principi, el famós mètode Turró diu que s'ha de passar, quan tens el rei i és la primera sortida del contrari (amb fonament amb què amb tota probabilitat, el jugador de la teva esquerra surt d'aquell pal per defensar-se l'as).
Però és clar, si el de la teva dreta té l'as i el teu company semifallo, la cara de tonto que s'et queda és històrica.
Després de profunda reflexió sobre la qüestió, sopesant els pros i els contres, he arribat a una única conclusió definitiva: si la jugada surt bé, ets un geni; si surt malament, ets un patata irremeiable. (Conclusió que es pot aplicar a moltes altres jugades).
Doctors de l'Esglèsia, il·lustreu-me!
P.D. Potser això havia d'anar a tàctiques elementals, no?