La seva és una resposta a la meva frase provocadora i exagerada de "La sortida de Manilla amb Manilla-Rei és probablement la pitjor jugada de la botifarra".
Voluntàriament provocadora i exagerada m'atreveixo a dir
, precisament per suscitar el debat.
A veure si consegueixo explicarme que no és fàcil perquè és més un tema de concepte que de jugada en sí.
Primer un anàlisi simple de la jugada, no pretenc pas ser exhaustiu ni convèncer cap expert, només és per ajudar en l'explicació.
Com en els problemes de bridge, suposarem sempre que nosaltres estem a Sud.
Si l'As és a Oest: jugada dolenta. Perdem la possibilitat d'agafar l'As o com a mínim de la figura que Oest gastarà per defensarlo. Perdem també la possibilitat d'abarrotar (que farem o no en funció de ple d'altres coses, només dic que perdem la possibilitat).
Si l'As és a Est: jugada dolenta. Cap perfectament la possibilitat que Est el defensi i en aquest cas abarrotarem sempre. Sempre? Sí, sempre. Encara que sapiguem que Oest té semi. La diferència entre Manilla i Rei són només dos punts, si no abarrotem, l'As donarà un descart; si ho fem Oest s'haurà de gastar un trumfo. Entre un descart o gastar un trumfo hi ha segur més de dos punts de diferència. I encara quedarà l'As en perill per la tercera basa.
Si l'As és a Nord (el company) i no hi ha semifallo: jugada neutre. Ni bona ni dolenta, en qualsevol cas passen dues basses, tant si ens la fem de cara com si defensa l'As el company.
Si l'As és a Nord i hi ha semifallo: jugada bona. Es salven 4 punts que d'altra manera perdem.
Resumint, un 66% de casos dolents, un ... no sé, el què volgueu ... un 15% neutres i un 18% bons (o 10% neutres i 24% bons, és igual).
Per descontat, tot això cal matitzar-ho, si en portem 6 no és el mateix que si en portem 4. Si han fet directes o ha contrat el company etc etc ... només estic parlant així en genèric.
Per el contrari si no ens encarem la Manilla, tal com he intentat explicar altres vegades, dominem el pal. Tenim opcions d'abarrotar o no segons com vagi, agafarem alguna figura si els contraris defensen l'As ... en definitiva, som mestres d'un pal i els contraris veuen limitades les seves accions.
Ara si us plau, poseu-vos en el lloc de la gent que comença, dels que n'han aprés al ButiNET i que dia sí dia també algú els fot pels morros el refrany de marres "De Manilla no sortiràs si no tens Rei o As".
Què pensen?
Doncs que sortir de Manilla amb Manilla-Rei és una bona jugada recomanada pels experts i la sabiduria popular. Que és una bona jugada sense condicionants. I la posen en el seu "llibre de sortides". I cada vegada que ténen Manilla-Rei surten de Manilla tot cofois perquè estan fent una bona jugada.
Doncs no. No és una bona jugada. És una jugada que a vegades cal fer. Que si no tenim res més per fer i la resta són dolentes es pot considerar. Però és una jugada que ha d'estar avall en la llista de prioritats. És una jugada que està per darrera d'altres.
Veieu per on vaig?
Entre explicar a algú
* Fes-te una Manilla de cara. Jugues amb una probabilitat del 20% de que sigui una bona jugada, totalment a l'atzar i sense consideracions tàctiques de cap classe.
o explicar-li
* Tens el domini, exercita'l i no el regalis mentre puguis mantenir-lo.
crec que hi ha una diferència qualitativa important. En un cas expliques un concepte de joc i en l'altre no aportes res a la comprensió de la botifarra.
Algo així ... no sé si s'entén.
Per descontat que no és la pitjor jugada de la botifarra
, només estic intentant posar-la al seu lloc: poc prioritaria.
Apa, tingueu manilles.
