EntradaAutor: plana » 11 nov. 2008, 00:17
11 de novembre
Montserrat Roig i Fransitorra: Barcelona, 13 de juny de 1946 - Barcelona, 11 de novembre de 1991. Escriptora.
Filla de Tomàs Roig i Llop. Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la universitat de Bristol. Guanyà el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó (1971), on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que és ampliat i contrapuntat històricament a la novel·la Ramona, adéu (1972). El 1976 guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El temps de les cireres (1977), a la qual seguiren L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987) i els relats El cant de la joventut (1989). També fou autora de notables obres d'assaig històric, com la biografia Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució (1976) i Els catalans als camps nazis (1977), premi Crítica Serra d'Or, sobre la dona, com ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982), o d'altres obres com L'agulla daurada (1985), sobre una estada a la ciutat de Leningrad, Barcelona a vol d'ocell (1987), en col·laboració amb X.Miserachs, i L'autèntica història de Catalunya (1991), en col·laboració amb el dibuixant Cesc, i el recull de proses Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). En el camp del periodisme, col·laborà a "Serra d'Or" amb entrevistes que aplegà a Retrats paral·lels (1975 i 1976), a "Destino", "Tele-exprés" i "Triunfo", entre d'altres publicacions, i també a la televisió, on es destaquen les entrevistes amb el títol genèric de "Personatges", algunes de les quals foren també publicades. Les col·laboracions periodístiques dels darrers anys al diari "Avui" es publicaren pòstumament en el recull Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
Miquel Martí i Pol: Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003. Poeta. La seva poesia revela una constant biogràfica i simbolista i parteix, d'entrada, d'un vitalisme realista no exempt de preocupacions religioses: Paraules al vent (1954, premi Óssa Menor) i Quinze poemes (1957). S'incorporà després al corrent del realisme històric amb El poble (1966), La fàbrica (1972), Vint-i-set poemes en tres temps (1972) i La pell del violí (1974). Durant els anys setanta, la seva poesia prengué un tombant més intimista quan començà a patir les conseqüències de l'esclerosi múltiple que l'afectà progressivament: Quadern de vacances (1976), Crònica de demà (1977), Estimada Marta (1978, premi de la Crítica 1979) i L'hoste insòlit (1979). A partir del 1980, la seva poesia es mou en una cruïlla de propostes: L'àmbit de tots els àmbits (1981, premi Ciutat de Barcelona) es construeix com un llibre d'exaltació i afirmació patriòtiques; en canvi, a Primer llibre de Bloomsbury (1982), reprengué l'exploració introspectiva d'una línia existencial. Andorra. Postals i altres poemes (1984) és un llibre desimbolt i amable, que contrasta amb Llibre d'absències (1985), on recollí la dolorosa experiència de la mort de la seva esposa el 1984. Aplegà el conjunt de la seva obra poètica fins aquest any en L'arrel i l'escorça, I (1975), El llarg viatge, II (1976, premi Lletra d'Or), Amb vidres a la sang, III (1977), Les clares paraules, IV (1980) i Per preservar la veu, V (1985). La seva obra poètica es prolongà amb Els bells camins (1987, premi Salvador Espriu 1987 i Ciutat de Barcelona 1987), Temps d'interluni (1990), Suite de Parlavà (1991, premi de la Crítica 1992), Un hivern plàcid (1994, Premio de la Crítica 1995), Nova antologia poètica (1997), Llibre de les solituds (1997, premi de la Crítica Serra d'Or en poesia el 1998), Haikús en temps de guerra (2002), Després de tot (2002) i, d'edició pòstuma, Quietud perduda (2004). La incidència de la seva poesia arriba fins i tot a les escoles, com ho demostren els llibres Primavera (1978) i Hivern (1980), entre d'altres. Conreà també la narració (Contes de la vida de R, 1978), i traduí del castellà, el francès i l'italià. Obertura catalana (1988), Defensa siciliana (1989), Joc d'escacs (1994) i Papers domèstics (1996) són proses en el gènere memorialístic i de dietari. A més dels premis que li foren concedits per obres individuals, la seva trajectòria literària i humana fou reconeguda, entre d'altres, amb els premis d'Honor de les Lletres Catalanes (1991) i el Nacional de Cultura (1998), i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Els seus poemes han estat molt sovint interpretats per cantautors; cal remarcar la col·laboració amb Lluís Llach en Un pont de mar blava (1993) o Germanies 2007 (2001).
Fa temps:
1500 - Granada: Lluís XII de França i Ferran II hi signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Nàpols.
2004: Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
Naixements:
1082 - Rodés, Occitània: Ramon Berenguer III, comte de Barcelona
1821 - Moscou, Rússia: Fiodor Dostoievski
1926 - Worcester (Massachusetts, Estats Units): Noah Gordon, novel·lista.
Necrològiques:
1285 - Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès): Pere II el Gran, rei d'Aragó i comte de Barcelona (n. 1240).
1991 - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
2003 - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
2004 - París (França): Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país (n. 1929).
Festes i commemoracions:
Festa Local de Teià a la comarca del Maresme
Festa Local de Viladrau a la comarca d'Osona
Festa Local de Guils a la comarca de la Cerdanya
Festa Local de Torrelles de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat
Festa Local de Viladecavalls a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Cerdanyola del Vallès a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Xerta a la comarca del Baix Ebre
Santoral:
Sant Martí de Tours (+397), bisbe, abans monjo, originari de Pannònia. Sant Menna, oficial siríac mr. (Alexandria, s. III).