10 de novembre
Leonid Ilitx Brèjnev (en Rus: Леони́д Ильи́ч Бре́жнев (ajuda·info)), també transcrit habitualment Brezhnev, fou un polític soviètic nat el 19 de desembre de 1906 a Kàmenskoie, l'actual Dniprodzerjinsk (província de Dnipropetrovsk), a Ucraïna, segons el calendari julià i mort el 10 de novembre de 1982 a Moscou. Va ser el màxim dirigent de l'URSS i el Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica (i per tant de facto “sobirà” de l'URSS) des de 1964 fins a 1982, i va servir en aquest càrrec més que cap altre llevat de Iósif Stalin. Fou dues vegades President del Presídium del Soviet Suprem (cap d’estat), en els períodes 1960-1964 i 1977-1982. Fou proclamat en quatre ocasions Heroi de la Unió Soviètica.
Fa temps:
1314 - Catalunya: l'infant Alfons, el futur Alfons III, es casa amb Teresa d'Entença, amb la qual cosa el comtat d'Urgell torna a la família del Casal de Barcelona, després de quatre segles (Borrell II va ser el darrer comte de Barcelona que alhora ho era d'Urgell).
1976 - Andorra la Vella: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
1775 - Tun Tavern (Pennsylvania, Estats Units): Es funda el Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica.
Necrològiques:
461 - Roma (Itàlia): Papa Lleó I, clergue catòlic italià.
1982 - Moscou (URSS): Leonid Brèjnev, polític comunista soviètic.
Festes i commemoracions:
Festa Local de Arenys de Munt a la comarca del Maresme
Dia de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament, segons la UNESCO
Sant Andreu Avel·lí
Tal dia com avui...
11 de novembre
Montserrat Roig i Fransitorra: Barcelona, 13 de juny de 1946 - Barcelona, 11 de novembre de 1991. Escriptora.
Filla de Tomàs Roig i Llop. Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la universitat de Bristol. Guanyà el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó (1971), on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que és ampliat i contrapuntat històricament a la novel·la Ramona, adéu (1972). El 1976 guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El temps de les cireres (1977), a la qual seguiren L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987) i els relats El cant de la joventut (1989). També fou autora de notables obres d'assaig històric, com la biografia Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució (1976) i Els catalans als camps nazis (1977), premi Crítica Serra d'Or, sobre la dona, com ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982), o d'altres obres com L'agulla daurada (1985), sobre una estada a la ciutat de Leningrad, Barcelona a vol d'ocell (1987), en col·laboració amb X.Miserachs, i L'autèntica història de Catalunya (1991), en col·laboració amb el dibuixant Cesc, i el recull de proses Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). En el camp del periodisme, col·laborà a "Serra d'Or" amb entrevistes que aplegà a Retrats paral·lels (1975 i 1976), a "Destino", "Tele-exprés" i "Triunfo", entre d'altres publicacions, i també a la televisió, on es destaquen les entrevistes amb el títol genèric de "Personatges", algunes de les quals foren també publicades. Les col·laboracions periodístiques dels darrers anys al diari "Avui" es publicaren pòstumament en el recull Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
Miquel Martí i Pol: Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003. Poeta. La seva poesia revela una constant biogràfica i simbolista i parteix, d'entrada, d'un vitalisme realista no exempt de preocupacions religioses: Paraules al vent (1954, premi Óssa Menor) i Quinze poemes (1957). S'incorporà després al corrent del realisme històric amb El poble (1966), La fàbrica (1972), Vint-i-set poemes en tres temps (1972) i La pell del violí (1974). Durant els anys setanta, la seva poesia prengué un tombant més intimista quan començà a patir les conseqüències de l'esclerosi múltiple que l'afectà progressivament: Quadern de vacances (1976), Crònica de demà (1977), Estimada Marta (1978, premi de la Crítica 1979) i L'hoste insòlit (1979). A partir del 1980, la seva poesia es mou en una cruïlla de propostes: L'àmbit de tots els àmbits (1981, premi Ciutat de Barcelona) es construeix com un llibre d'exaltació i afirmació patriòtiques; en canvi, a Primer llibre de Bloomsbury (1982), reprengué l'exploració introspectiva d'una línia existencial. Andorra. Postals i altres poemes (1984) és un llibre desimbolt i amable, que contrasta amb Llibre d'absències (1985), on recollí la dolorosa experiència de la mort de la seva esposa el 1984. Aplegà el conjunt de la seva obra poètica fins aquest any en L'arrel i l'escorça, I (1975), El llarg viatge, II (1976, premi Lletra d'Or), Amb vidres a la sang, III (1977), Les clares paraules, IV (1980) i Per preservar la veu, V (1985). La seva obra poètica es prolongà amb Els bells camins (1987, premi Salvador Espriu 1987 i Ciutat de Barcelona 1987), Temps d'interluni (1990), Suite de Parlavà (1991, premi de la Crítica 1992), Un hivern plàcid (1994, Premio de la Crítica 1995), Nova antologia poètica (1997), Llibre de les solituds (1997, premi de la Crítica Serra d'Or en poesia el 1998), Haikús en temps de guerra (2002), Després de tot (2002) i, d'edició pòstuma, Quietud perduda (2004). La incidència de la seva poesia arriba fins i tot a les escoles, com ho demostren els llibres Primavera (1978) i Hivern (1980), entre d'altres. Conreà també la narració (Contes de la vida de R, 1978), i traduí del castellà, el francès i l'italià. Obertura catalana (1988), Defensa siciliana (1989), Joc d'escacs (1994) i Papers domèstics (1996) són proses en el gènere memorialístic i de dietari. A més dels premis que li foren concedits per obres individuals, la seva trajectòria literària i humana fou reconeguda, entre d'altres, amb els premis d'Honor de les Lletres Catalanes (1991) i el Nacional de Cultura (1998), i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Els seus poemes han estat molt sovint interpretats per cantautors; cal remarcar la col·laboració amb Lluís Llach en Un pont de mar blava (1993) o Germanies 2007 (2001).
Fa temps:
1500 - Granada: Lluís XII de França i Ferran II hi signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Nàpols.
2004: Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
Naixements:
1082 - Rodés, Occitània: Ramon Berenguer III, comte de Barcelona
1821 - Moscou, Rússia: Fiodor Dostoievski
1926 - Worcester (Massachusetts, Estats Units): Noah Gordon, novel·lista.
Necrològiques:
1285 - Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès): Pere II el Gran, rei d'Aragó i comte de Barcelona (n. 1240).
1991 - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
2003 - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
2004 - París (França): Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país (n. 1929).
Festes i commemoracions:
Festa Local de Teià a la comarca del Maresme
Festa Local de Viladrau a la comarca d'Osona
Festa Local de Guils a la comarca de la Cerdanya
Festa Local de Torrelles de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat
Festa Local de Viladecavalls a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Cerdanyola del Vallès a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Xerta a la comarca del Baix Ebre
Santoral:
Sant Martí de Tours (+397), bisbe, abans monjo, originari de Pannònia. Sant Menna, oficial siríac mr. (Alexandria, s. III).
Montserrat Roig i Fransitorra: Barcelona, 13 de juny de 1946 - Barcelona, 11 de novembre de 1991. Escriptora.
Filla de Tomàs Roig i Llop. Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la universitat de Bristol. Guanyà el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó (1971), on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que és ampliat i contrapuntat històricament a la novel·la Ramona, adéu (1972). El 1976 guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El temps de les cireres (1977), a la qual seguiren L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987) i els relats El cant de la joventut (1989). També fou autora de notables obres d'assaig històric, com la biografia Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució (1976) i Els catalans als camps nazis (1977), premi Crítica Serra d'Or, sobre la dona, com ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982), o d'altres obres com L'agulla daurada (1985), sobre una estada a la ciutat de Leningrad, Barcelona a vol d'ocell (1987), en col·laboració amb X.Miserachs, i L'autèntica història de Catalunya (1991), en col·laboració amb el dibuixant Cesc, i el recull de proses Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). En el camp del periodisme, col·laborà a "Serra d'Or" amb entrevistes que aplegà a Retrats paral·lels (1975 i 1976), a "Destino", "Tele-exprés" i "Triunfo", entre d'altres publicacions, i també a la televisió, on es destaquen les entrevistes amb el títol genèric de "Personatges", algunes de les quals foren també publicades. Les col·laboracions periodístiques dels darrers anys al diari "Avui" es publicaren pòstumament en el recull Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
Miquel Martí i Pol: Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003. Poeta. La seva poesia revela una constant biogràfica i simbolista i parteix, d'entrada, d'un vitalisme realista no exempt de preocupacions religioses: Paraules al vent (1954, premi Óssa Menor) i Quinze poemes (1957). S'incorporà després al corrent del realisme històric amb El poble (1966), La fàbrica (1972), Vint-i-set poemes en tres temps (1972) i La pell del violí (1974). Durant els anys setanta, la seva poesia prengué un tombant més intimista quan començà a patir les conseqüències de l'esclerosi múltiple que l'afectà progressivament: Quadern de vacances (1976), Crònica de demà (1977), Estimada Marta (1978, premi de la Crítica 1979) i L'hoste insòlit (1979). A partir del 1980, la seva poesia es mou en una cruïlla de propostes: L'àmbit de tots els àmbits (1981, premi Ciutat de Barcelona) es construeix com un llibre d'exaltació i afirmació patriòtiques; en canvi, a Primer llibre de Bloomsbury (1982), reprengué l'exploració introspectiva d'una línia existencial. Andorra. Postals i altres poemes (1984) és un llibre desimbolt i amable, que contrasta amb Llibre d'absències (1985), on recollí la dolorosa experiència de la mort de la seva esposa el 1984. Aplegà el conjunt de la seva obra poètica fins aquest any en L'arrel i l'escorça, I (1975), El llarg viatge, II (1976, premi Lletra d'Or), Amb vidres a la sang, III (1977), Les clares paraules, IV (1980) i Per preservar la veu, V (1985). La seva obra poètica es prolongà amb Els bells camins (1987, premi Salvador Espriu 1987 i Ciutat de Barcelona 1987), Temps d'interluni (1990), Suite de Parlavà (1991, premi de la Crítica 1992), Un hivern plàcid (1994, Premio de la Crítica 1995), Nova antologia poètica (1997), Llibre de les solituds (1997, premi de la Crítica Serra d'Or en poesia el 1998), Haikús en temps de guerra (2002), Després de tot (2002) i, d'edició pòstuma, Quietud perduda (2004). La incidència de la seva poesia arriba fins i tot a les escoles, com ho demostren els llibres Primavera (1978) i Hivern (1980), entre d'altres. Conreà també la narració (Contes de la vida de R, 1978), i traduí del castellà, el francès i l'italià. Obertura catalana (1988), Defensa siciliana (1989), Joc d'escacs (1994) i Papers domèstics (1996) són proses en el gènere memorialístic i de dietari. A més dels premis que li foren concedits per obres individuals, la seva trajectòria literària i humana fou reconeguda, entre d'altres, amb els premis d'Honor de les Lletres Catalanes (1991) i el Nacional de Cultura (1998), i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Els seus poemes han estat molt sovint interpretats per cantautors; cal remarcar la col·laboració amb Lluís Llach en Un pont de mar blava (1993) o Germanies 2007 (2001).
Fa temps:
1500 - Granada: Lluís XII de França i Ferran II hi signen el Tractat de Granada per repartir-se el Regne de Nàpols.
2004: Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
Naixements:
1082 - Rodés, Occitània: Ramon Berenguer III, comte de Barcelona
1821 - Moscou, Rússia: Fiodor Dostoievski
1926 - Worcester (Massachusetts, Estats Units): Noah Gordon, novel·lista.
Necrològiques:
1285 - Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès): Pere II el Gran, rei d'Aragó i comte de Barcelona (n. 1240).
1991 - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
2003 - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
2004 - París (França): Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país (n. 1929).
Festes i commemoracions:
Festa Local de Teià a la comarca del Maresme
Festa Local de Viladrau a la comarca d'Osona
Festa Local de Guils a la comarca de la Cerdanya
Festa Local de Torrelles de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat
Festa Local de Viladecavalls a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Cerdanyola del Vallès a la comarca del Vallès Occidental
Festa Local de Xerta a la comarca del Baix Ebre
Santoral:
Sant Martí de Tours (+397), bisbe, abans monjo, originari de Pannònia. Sant Menna, oficial siríac mr. (Alexandria, s. III).
12 de Novembre
Grace Patricia Kelly (Filadèlfia 1929-Montecarlo 1982), més coneguda com a Grace Kelly, fou una actriu de cinema nord-americana, i després princesa de Mònaco.
Grace Kelly va nàixer en una adinerada família irlandesa, immigrant a Estats Units, el 12 de novembre de 1929. Des de molt jove desitjava convertir-se en actriu, però l'únic suport que va trobar en el seu entorn va ´ésser un oncle. Després de molts conflictes familiars, va ingressar a la millor acadèmia d'actors de Filadèlfia. De mica en mica, va anar guanyant-se un lloc en el món de l'espectacle, amb participacions en obres de teatre cada vegada més importants. Grace destacava per sobre la resta pel seu físic, ja que era molt alta per a l'època.
Fa temps:
1660 - la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any abans, França ocupa el que ara és l'Alta Cerdanya i la vila de Llívia és converteix en un enclavament.
2004 - Miravet (la Ribera d'Ebre): els líders dels partits parlamentaris catalans s'hi reuneixen per preparar la redacció del nou estatut de Catalunya.
1982 - Moscou, (URSS): Iuri Andropov és escollit nou secretari genera del PCUS.
Naixements:
1959 - Reus (Baix Camp): Ernest Benach i Pascual, polític català, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya.
1817 - Teheran (l'Iran): Bahà'u'llàh, religiós iranià, fundador de la Fe bahà'í.
1896 - Orsha (Bielorússia): Lev Vygotsky, pedagog i psicòleg.
1929 - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.
1934- Cincinnati - (Ohio, EUA): Charles Manson, Músic i assassí en sèrie.
1963 - Tòquio (Japó): Susumu Terajima, actor de cinema.
Necrològiques:
1912 - Madrid: El president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal José Canalejas mor assassinat.
Santoral:
Sant Josafat, bisbe coadjutor de Pólozk i màrtir (1623) per la unitat dels cristians. Sant Emilià (Millán) de la Cogolla, ermità a la Rioja.
Grace Patricia Kelly (Filadèlfia 1929-Montecarlo 1982), més coneguda com a Grace Kelly, fou una actriu de cinema nord-americana, i després princesa de Mònaco.
Grace Kelly va nàixer en una adinerada família irlandesa, immigrant a Estats Units, el 12 de novembre de 1929. Des de molt jove desitjava convertir-se en actriu, però l'únic suport que va trobar en el seu entorn va ´ésser un oncle. Després de molts conflictes familiars, va ingressar a la millor acadèmia d'actors de Filadèlfia. De mica en mica, va anar guanyant-se un lloc en el món de l'espectacle, amb participacions en obres de teatre cada vegada més importants. Grace destacava per sobre la resta pel seu físic, ja que era molt alta per a l'època.
Fa temps:
1660 - la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any abans, França ocupa el que ara és l'Alta Cerdanya i la vila de Llívia és converteix en un enclavament.
2004 - Miravet (la Ribera d'Ebre): els líders dels partits parlamentaris catalans s'hi reuneixen per preparar la redacció del nou estatut de Catalunya.
1982 - Moscou, (URSS): Iuri Andropov és escollit nou secretari genera del PCUS.
Naixements:
1959 - Reus (Baix Camp): Ernest Benach i Pascual, polític català, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya.
1817 - Teheran (l'Iran): Bahà'u'llàh, religiós iranià, fundador de la Fe bahà'í.
1896 - Orsha (Bielorússia): Lev Vygotsky, pedagog i psicòleg.
1929 - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.
1934- Cincinnati - (Ohio, EUA): Charles Manson, Músic i assassí en sèrie.
1963 - Tòquio (Japó): Susumu Terajima, actor de cinema.
Necrològiques:
1912 - Madrid: El president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal José Canalejas mor assassinat.
Santoral:
Sant Josafat, bisbe coadjutor de Pólozk i màrtir (1623) per la unitat dels cristians. Sant Emilià (Millán) de la Cogolla, ermità a la Rioja.
14 de Novembre
Hector Hugh Munro
Akyab, Myanmar, 1870 - prop de Beaumont-Hamel, França, 1916
Escriptor anglès. Féu de corresponsal periodístic per Europa. Començà escrivint una obra històrica de to seriós, The Rise of the Russian Empire (1900), poc important. Publicà col·laboracions en diaris: contes, sàtires, comentaris polítics (recollides a Reginald, 1904, i Reginald in Russia, 1910). Fou un mestre del relat curt humorístic, caracteritzat per l'economia de recursos i la barreja del to satíric, còmic, macabre i sobrenatural: The Chronicles of Clovis (1911), Beasts and Superbeasts (1914), The Toys of Peace and Other Papers (1919), The Square Egg and Other Sketches, with Three Plays (1924). Publicà dues novel·les: The unbearable Bassington (1912) i When William Came (1913). Emprà el pseudònim "Saki". Ha estat traduït al català en diverses ocasions.
Aureli Maria Escarré i Jané
l'Arboç, Baix Penedès, 15 d'abril de 1908 - Barcelona, 21 d'octubre de 1968. Abat. Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933. Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià. El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d'un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca. Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el 1941, de l'abat Marcet (a la mort del qual, el 1946 assumí elcàrrec com a titular únic). El seu estil d'eficàcia i de renovació, autoritari i magnificent, li creà, més d'un cop, problemes dins la comunitat. Malgrat la seva bona relació inicial amb el govern, evolucionà cap a una postura crítica, l'expressió més esclatant de la qual foren unes declaracions a "Le Monde" (14 de Novembre de 1963), d'oberta oposició amb les estructures polítiques de l'estat. El 1965, per pressions polítiques del govern, es veié obligat a abandonar Catalunya i passà a residir al monestir de Viboldone, prop de Milà. El 1966 hagué de renunciar el títol d'abat de Montserrat. Malalt de mort, l'abat Cassià Just el portà a Barcelona. El seu enterrament a Montserrat reuní entorn de la seva personalitat les creences i les ideologies més diverses.
Fa temps:
1963 - París (França): Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana que acabaran comportant que les autoritats franquistes l'expulsin de l'estat espanyol, el 12 de març de 1965.
Necrològiques:1916 - prop de Beaumont-Hamel, França, en acte de guerra: Hector Hugh Munro, escriptor britànic conegut pel pseudònim de Saki
Festes i commemoracions:
Dia contra l'exclusió social
Santoral:
Sant Serapi, primer màrtir mercedari; sant Josep Pignatelli, prev. jesuïta; santa Veneranda, vg.
Hector Hugh Munro
Akyab, Myanmar, 1870 - prop de Beaumont-Hamel, França, 1916
Escriptor anglès. Féu de corresponsal periodístic per Europa. Començà escrivint una obra històrica de to seriós, The Rise of the Russian Empire (1900), poc important. Publicà col·laboracions en diaris: contes, sàtires, comentaris polítics (recollides a Reginald, 1904, i Reginald in Russia, 1910). Fou un mestre del relat curt humorístic, caracteritzat per l'economia de recursos i la barreja del to satíric, còmic, macabre i sobrenatural: The Chronicles of Clovis (1911), Beasts and Superbeasts (1914), The Toys of Peace and Other Papers (1919), The Square Egg and Other Sketches, with Three Plays (1924). Publicà dues novel·les: The unbearable Bassington (1912) i When William Came (1913). Emprà el pseudònim "Saki". Ha estat traduït al català en diverses ocasions.
Aureli Maria Escarré i Jané
l'Arboç, Baix Penedès, 15 d'abril de 1908 - Barcelona, 21 d'octubre de 1968. Abat. Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933. Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià. El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d'un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca. Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el 1941, de l'abat Marcet (a la mort del qual, el 1946 assumí elcàrrec com a titular únic). El seu estil d'eficàcia i de renovació, autoritari i magnificent, li creà, més d'un cop, problemes dins la comunitat. Malgrat la seva bona relació inicial amb el govern, evolucionà cap a una postura crítica, l'expressió més esclatant de la qual foren unes declaracions a "Le Monde" (14 de Novembre de 1963), d'oberta oposició amb les estructures polítiques de l'estat. El 1965, per pressions polítiques del govern, es veié obligat a abandonar Catalunya i passà a residir al monestir de Viboldone, prop de Milà. El 1966 hagué de renunciar el títol d'abat de Montserrat. Malalt de mort, l'abat Cassià Just el portà a Barcelona. El seu enterrament a Montserrat reuní entorn de la seva personalitat les creences i les ideologies més diverses.
Fa temps:
1963 - París (França): Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana que acabaran comportant que les autoritats franquistes l'expulsin de l'estat espanyol, el 12 de març de 1965.
Necrològiques:1916 - prop de Beaumont-Hamel, França, en acte de guerra: Hector Hugh Munro, escriptor britànic conegut pel pseudònim de Saki
Festes i commemoracions:
Dia contra l'exclusió social
Santoral:
Sant Serapi, primer màrtir mercedari; sant Josep Pignatelli, prev. jesuïta; santa Veneranda, vg.
15 de novembre
Erwin Johannes Rommel
Heidenheim, 15 de novembre de 1891 - Ulm, 14 d'octubre de 1944
Militar alemany. En la Primera Guerra Mundial aconseguí la creu de ferro (1915). Després estudià a la universitat, simpatitzà amb les SA i reingressà a l'exèrcit (1933) i participà en la direcció dels moviments de joventut nazis. Durant la Segona Guerra Mundial es destacà en la campanya de França al capdavant de la Setena Divisió Blindada (1940), que li comportà el comandament de les tropes de l'Afrikakorps (1941), amb les quals assolí importants victòries que feren que Hitler el promogués a mariscal de camp el 1942 fins que, aquest mateix any, topà amb Montgomery a El-"Alamein, on s'inicià la fi del domini alemany al nord d'Àfrica. En tornar a Europa li fou encomanada la defensa atlàntica des de la costa holandesa fins al Loira. Retirat a Baviera després del desembarcament de Normandia i d'ésser ferit (1944) en un atac aliat, hom el relacionà amb els conjurats del 20 de juliol de 1944 (bé que mai participà en la conspiració), i fou comminat al suïcidi pel mateix Hitler.
Fa temps:
1998 - Vilafranca del Penedès: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): el Govern d'Andorra hi signa l'acord de cooperació amb la Unió Europea tancat el 30 d'abril.
1983 - Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord en la zona nord on viuen 180.000 habitants d'origen turc.
2004 - Washington (els Estats Units): Colin Powell presenta la dimissió com al secretari d'estat i el substituirà l'endemà Condoleezza Rice.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): els governs de Mònaco, San Marino i Liechtenstein hi signen un acord de cooperació amb la Unió Europea.
Naixements:
1891, Heidenheim, Alemanya: Erwin Rommel
Santoral:
Sant Albert el Gran (+1280), bisbe de Ratisbona i doctor de l’Església (dominicà), patró dels naturalistes. Sant Eugeni, bisbe de Toledo; sant Leopold (s. XII), noble, patró d’Àustria.
Erwin Johannes Rommel
Heidenheim, 15 de novembre de 1891 - Ulm, 14 d'octubre de 1944
Militar alemany. En la Primera Guerra Mundial aconseguí la creu de ferro (1915). Després estudià a la universitat, simpatitzà amb les SA i reingressà a l'exèrcit (1933) i participà en la direcció dels moviments de joventut nazis. Durant la Segona Guerra Mundial es destacà en la campanya de França al capdavant de la Setena Divisió Blindada (1940), que li comportà el comandament de les tropes de l'Afrikakorps (1941), amb les quals assolí importants victòries que feren que Hitler el promogués a mariscal de camp el 1942 fins que, aquest mateix any, topà amb Montgomery a El-"Alamein, on s'inicià la fi del domini alemany al nord d'Àfrica. En tornar a Europa li fou encomanada la defensa atlàntica des de la costa holandesa fins al Loira. Retirat a Baviera després del desembarcament de Normandia i d'ésser ferit (1944) en un atac aliat, hom el relacionà amb els conjurats del 20 de juliol de 1944 (bé que mai participà en la conspiració), i fou comminat al suïcidi pel mateix Hitler.
Fa temps:
1998 - Vilafranca del Penedès: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): el Govern d'Andorra hi signa l'acord de cooperació amb la Unió Europea tancat el 30 d'abril.
1983 - Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord en la zona nord on viuen 180.000 habitants d'origen turc.
2004 - Washington (els Estats Units): Colin Powell presenta la dimissió com al secretari d'estat i el substituirà l'endemà Condoleezza Rice.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): els governs de Mònaco, San Marino i Liechtenstein hi signen un acord de cooperació amb la Unió Europea.
Naixements:
1891, Heidenheim, Alemanya: Erwin Rommel
Santoral:
Sant Albert el Gran (+1280), bisbe de Ratisbona i doctor de l’Església (dominicà), patró dels naturalistes. Sant Eugeni, bisbe de Toledo; sant Leopold (s. XII), noble, patró d’Àustria.
16 de Novembre
Jordi Sarsanedas i Vives
Barcelona, 3 de setembre de 1924 - Barcelona, 16 de novembre de 2006
Escriptor. Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc) i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona. Redactor en cap de "Serra d'Or"(1964-97), dirigí i interpretà teatre a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Lector a la universitat de Glasgow i a Itàlia, traduí Vercors i Salinger, i féu versions franceses de poemes de S.Espriu i de M.Martí i Pol. Redactor d'"Ariel" (1947-51), publicà clandestinament el seu primer llibre de poemes, A trenc de sorra (1948). Autor, entre d'altres, dels reculls de poemes La Rambla de les Flors (1955), Postals d'Itàlia (1965), Fins a un cert punt (poesia 1945-1989) (1989, Lletra d'Or de 1990), Cor meu, el món (premi Crítica espanyola 2000), L'enlluernament, al cap del carrer (premi Crítica Serra d'Or, 2002), Com una tornada, sí (2003) i Silencis, respostes, variacions (2005), escriví també reculls de contes, com Mites (1954, premi Víctor Català), Plou i fa sol (1959), El balcó (1969), De Famagusta a Antofagasta (1994, premi Crítica Serra d'Or de narrativa) i Una discreta venjança (2005, premi de narrativa Ciutat de Barcelona). Conreà també el conte infantil (Eduard el mariner i el país de sota l'aigua , 1987; La derrota del cavall blanc i altres contes , 1995) i la novel·la: Contra la nit d'Oboixangó (1952), El martell (1956) i La noia a la sorra (1981, premi Josep Pla). Publicà també treballs crítics, proses i articles. President de la secció catalana del PEN Club de 1983 a 2001, degà de la Institució de Lletres Catalanes (1988-99), membre numerari de l'IEC (1991) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003), fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1994).
Fa temps:
1354 - l'Alguer (Sardenya): Pere III el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat.
2003 - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU guanya amb 46 escons, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9).
2004 - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
2005 - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
2005 - Girona: El bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
1904 - Londres (Anglaterra): John A. Fleming patenta el díode d'incandescència o vàlvula termoiònica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William J. Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrònica.
2004 - Washington (els Estats Units): George Bush nomena Condoleezza Rice, fins aleshores consellera de seguretat nacional, nova secretària d'estat en substitució de Colin Powell que havia dimitit el dia abans.
Necrològiques:
2004 - Barcelona: Joan Ramon Mainat, periodista i productor televisiu català.
2006 - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
2006 - Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i i activista cultural.
Santoral:
Santa Margarida d’Escòcia (+1093), reina, nascuda a Hongria; santa Gertrudis (1256-1303), vg. cistercenca a Helfta. Sant Edmon, bisbe.
Jordi Sarsanedas i Vives
Barcelona, 3 de setembre de 1924 - Barcelona, 16 de novembre de 2006
Escriptor. Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc) i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona. Redactor en cap de "Serra d'Or"(1964-97), dirigí i interpretà teatre a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Lector a la universitat de Glasgow i a Itàlia, traduí Vercors i Salinger, i féu versions franceses de poemes de S.Espriu i de M.Martí i Pol. Redactor d'"Ariel" (1947-51), publicà clandestinament el seu primer llibre de poemes, A trenc de sorra (1948). Autor, entre d'altres, dels reculls de poemes La Rambla de les Flors (1955), Postals d'Itàlia (1965), Fins a un cert punt (poesia 1945-1989) (1989, Lletra d'Or de 1990), Cor meu, el món (premi Crítica espanyola 2000), L'enlluernament, al cap del carrer (premi Crítica Serra d'Or, 2002), Com una tornada, sí (2003) i Silencis, respostes, variacions (2005), escriví també reculls de contes, com Mites (1954, premi Víctor Català), Plou i fa sol (1959), El balcó (1969), De Famagusta a Antofagasta (1994, premi Crítica Serra d'Or de narrativa) i Una discreta venjança (2005, premi de narrativa Ciutat de Barcelona). Conreà també el conte infantil (Eduard el mariner i el país de sota l'aigua , 1987; La derrota del cavall blanc i altres contes , 1995) i la novel·la: Contra la nit d'Oboixangó (1952), El martell (1956) i La noia a la sorra (1981, premi Josep Pla). Publicà també treballs crítics, proses i articles. President de la secció catalana del PEN Club de 1983 a 2001, degà de la Institució de Lletres Catalanes (1988-99), membre numerari de l'IEC (1991) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003), fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1994).
Fa temps:
1354 - l'Alguer (Sardenya): Pere III el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat.
2003 - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU guanya amb 46 escons, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9).
2004 - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
2005 - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
2005 - Girona: El bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
1904 - Londres (Anglaterra): John A. Fleming patenta el díode d'incandescència o vàlvula termoiònica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William J. Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrònica.
2004 - Washington (els Estats Units): George Bush nomena Condoleezza Rice, fins aleshores consellera de seguretat nacional, nova secretària d'estat en substitució de Colin Powell que havia dimitit el dia abans.
Necrològiques:
2004 - Barcelona: Joan Ramon Mainat, periodista i productor televisiu català.
2006 - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
2006 - Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i i activista cultural.
Santoral:
Santa Margarida d’Escòcia (+1093), reina, nascuda a Hongria; santa Gertrudis (1256-1303), vg. cistercenca a Helfta. Sant Edmon, bisbe.
18 de Novembre
Miquel Porter i Moix
Barcelona, 10 de maig de 1930 - Altafulla, Tarragonès, 18 de novembre de 2004
Crític cinematogràfic. Fill de Josep Porter i Rovira. Es doctorà en història el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema. Cofundador de la revista universitària "Curial" (1949-50), participà en empreses culturals diverses —grups Teatre Viu, Els Setze Jutges—, però se centrà especialment en el cinema. Fundà cineclubs, entre els quals el Cercle Lumière de l'Institut Francès i el primer cineclub infantil de Catalunya (1957). Crític de "Serra d'Or", "Destino" i el diari "Avui" fundà l'equip d'estudi de la Col·lecció Cinematogràfica Catalana (1967). Principal investigador de la història del cinema català, publicà La cinematografia catalana (1958), Cinema, final de trajecte i començament d'utopia (1962), Cinema per a infants (1963), el manual bàsic Història del cinema català (1895-1968) (1969), la primera part d'una Historia del cine ruso y soviético (1968), la novel·la Renoi quina portera! (1985) i, el 1988, en col·laboració amb P. González, Las claves del cine i Las claves de la historia del cine, reeditat el 1994. Rescatà films catalans antics i en feu curtmetratges antològics (Cinematografia catalana, capítol I i El Noucentisme i el cinema, 1974). Fou professor d'història de la cinematografia a la Universitat de Barcelona des del 1969, i catedràtic de 1992 fins el 2000, que es jubilà. Dirigí la secció cinematogràfica de l'Institut del Teatre de Barcelona (1975-77) i fou cap del Servei de Cinematografia de la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya (1977-86). El 1992 fou guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i el 2004 amb la medalla al mèrit cultural de la Ciutats de Barcelona. El 1995 fou nomenat rector de la Universitat Catalana d'Estiu, càrrec que exercí en un segon mandat de 1999 a 2001. Després de la seva mort, els hereus de Porter-Moix en cediren el fons documental a la universitat de Barcelona. Encara en vida, havia cedit més de 700 títols cinematogràfic a la Filmoteca de Catalunya.
Fa temps:
1058 - Barcelona: se'n consagra la catedral.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): Javier Solana, en nom de la Unió Europea, fa saber als vint-i-cinc governs estatals que català i valencià són la mateixa llengua.
2004 - Estrasburg (Alsàcia, França): després que l'italià Rocco Buttiglione fos substituït pel també italià Franco Frattini, l'Europarlament ratifica l'equip de comissaris de Durão Barroso.
2004 - Little Rock (Arkansas, EUA): Bill Clinton hi inaugura la seva Biblioteca Presidencial.
Necrològiques:
2004 - Altafulla (el Tarragonès): Miquel Porter i Moix, crític i historiador del cinema català, cineasta, cantant (un dels Setze Jutges), sindicalista i exrector de la Universitat Catalana d'Estiu.
1922 - París (França): Marcel Proust, escriptor francès (n. 1871).
1976 - París (França): Man Ray, artista
Festes i commemoracions:
Sant Romà màrtir, festa major petita de Lloret de Mar (el Maresme).
Santoral:
Dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs (s. IV). Dedicació de la catedral de Barcelona (1058), després de la ràtzia d’Al-Mansur. Sant Romà, mr.; sant Aureli, mr.
Miquel Porter i Moix
Barcelona, 10 de maig de 1930 - Altafulla, Tarragonès, 18 de novembre de 2004
Crític cinematogràfic. Fill de Josep Porter i Rovira. Es doctorà en història el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema. Cofundador de la revista universitària "Curial" (1949-50), participà en empreses culturals diverses —grups Teatre Viu, Els Setze Jutges—, però se centrà especialment en el cinema. Fundà cineclubs, entre els quals el Cercle Lumière de l'Institut Francès i el primer cineclub infantil de Catalunya (1957). Crític de "Serra d'Or", "Destino" i el diari "Avui" fundà l'equip d'estudi de la Col·lecció Cinematogràfica Catalana (1967). Principal investigador de la història del cinema català, publicà La cinematografia catalana (1958), Cinema, final de trajecte i començament d'utopia (1962), Cinema per a infants (1963), el manual bàsic Història del cinema català (1895-1968) (1969), la primera part d'una Historia del cine ruso y soviético (1968), la novel·la Renoi quina portera! (1985) i, el 1988, en col·laboració amb P. González, Las claves del cine i Las claves de la historia del cine, reeditat el 1994. Rescatà films catalans antics i en feu curtmetratges antològics (Cinematografia catalana, capítol I i El Noucentisme i el cinema, 1974). Fou professor d'història de la cinematografia a la Universitat de Barcelona des del 1969, i catedràtic de 1992 fins el 2000, que es jubilà. Dirigí la secció cinematogràfica de l'Institut del Teatre de Barcelona (1975-77) i fou cap del Servei de Cinematografia de la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya (1977-86). El 1992 fou guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i el 2004 amb la medalla al mèrit cultural de la Ciutats de Barcelona. El 1995 fou nomenat rector de la Universitat Catalana d'Estiu, càrrec que exercí en un segon mandat de 1999 a 2001. Després de la seva mort, els hereus de Porter-Moix en cediren el fons documental a la universitat de Barcelona. Encara en vida, havia cedit més de 700 títols cinematogràfic a la Filmoteca de Catalunya.
Fa temps:
1058 - Barcelona: se'n consagra la catedral.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): Javier Solana, en nom de la Unió Europea, fa saber als vint-i-cinc governs estatals que català i valencià són la mateixa llengua.
2004 - Estrasburg (Alsàcia, França): després que l'italià Rocco Buttiglione fos substituït pel també italià Franco Frattini, l'Europarlament ratifica l'equip de comissaris de Durão Barroso.
2004 - Little Rock (Arkansas, EUA): Bill Clinton hi inaugura la seva Biblioteca Presidencial.
Necrològiques:
2004 - Altafulla (el Tarragonès): Miquel Porter i Moix, crític i historiador del cinema català, cineasta, cantant (un dels Setze Jutges), sindicalista i exrector de la Universitat Catalana d'Estiu.
1922 - París (França): Marcel Proust, escriptor francès (n. 1871).
1976 - París (França): Man Ray, artista
Festes i commemoracions:
Sant Romà màrtir, festa major petita de Lloret de Mar (el Maresme).
Santoral:
Dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs (s. IV). Dedicació de la catedral de Barcelona (1058), després de la ràtzia d’Al-Mansur. Sant Romà, mr.; sant Aureli, mr.
19 de Novembre
Franz Schubert va néixer a Viena (Àustria) el 31 de gener de 1797. Era el dotzè fill de catorze dels que només en van sobreviure cinc. La seva procedència és humil. Residia en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el pare era mestre. El seu pare volia que fos mestre com ell, però decidit a seguir el seu propi camí com a músic, s'hi va haver d'enfrontar.
Als onze anys havia entrat com a cantor a la capella imperial, aconseguint una beca que li va permetre rebre ensenyament gratuït a l'escola municipal de Stadkonvikt. Allà va ser alumne d'Antonio Salieri i gràcies a l'orquestra de l'escola, per a la que va escriure les seves primeres simfonies, es va familiaritzar amb obres de Franz Joseph Haydn i Ludwig van Beethoven.
Als catorze anys neixen els seus primers Lieder i abans de fer els divuit ja havia creat una de les seves obres mestres, Gretchen am Spinnrade, el primer dels molts Lied inspirats en poemes de Johann Wolfgang von Goethe. Als dinou anys havia escrit més de 250 Lieder.
Barallat amb el seu pare, la casa del seu amic Franz von Schober es va convertir en el seu primer refugi. És el moment en el que pren la decisió d'abandonar la seva carrera de mestre i dedicar-se només a la música. Era el començament d'un llarg pelegrinatge, ja que mai va aconseguir mantenir-se només amb les seves composicions i de fet va sobreviure gràcies a la generositat dels seus nombrosos amics, que el varen anar acollint successivament a les seves cases. Així, va tenir una vida bohèmia envoltada d'intel·lectuals, amant de les tavernes i dels ambients populars, allunyat dels salons i de les etiquetes de la noblesa. D'aquí el terme famós de schubertíades: reunions d'artistes de tots els àmbits que formaven un cercle brillant i animat dedicat a la música i a la lectura.
Admirava profundament a Beethoven i malgrat viure a la mateixa ciutat, es va negar sempre a entrar en aquells altres cercles de l'alta societat. Això va repercutir en la seva obra i en la seva vida ja que mai va arribar a conèixer la fama o l'èxit. No obstant això, Schubert juntament amb Beethoven, posen els fonaments al que serà el Romanticisme. Podríem dir que Schubert representa l'essència del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions.
Durant els seus últims anys de vida va escriure peces magistrals, fruit i reflex de les seves vivències personals i sempre amb el segell inconfusible d'una inesgotable inspiració melòdica. Una tensa profunditat marca la Wanderer-Fantasie (1822) o Die schöne Müllerin (1823), aquests últims inspirats en poemes de Wilhelm Müller, i ja cap el final, l'intens dolor i el tancament sobre si mateix van deixar la seva empremta en el Winterreise, D.911, Op. 89 (1827) també de Müller.
Llavors Schubert tenia només 31 anys. Acabava de matricular-se per estudiar fuga. Però una sífilis, complicada finalment amb una crisi tifoïdal, el van portar a la mort el 19 de novembre de 1828, sense haver-se apropat mai al seu admirat Beethoven.
El seu últim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, finalment s'ha complit.
En aquests moments Schubert està enterrat en el mateix indret que Beethoven, reservat a músics il·lustres, al Zentralfriedhof (cementiri principal) de Viena.
Fa temps:
2004 - Madrid (Espanya): María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera i portaveu del govern espanyol, reconeix la unitat lingüística de la llengua catalana anomenant-la com la "llengua que es coneix com a valencià a la Comunitat Valenciana, i que com a tal figura al seu Estatut d'Autonomia, i que es coneix amb la denominació de català a la comunitat científica i universitària".
1933 - Uns pistolers del PSOE van assassinar al militant de Acció Nacionalista Basca Hermenegildo Alvariño a Barakaldo (Biscaia).
2006 - La consola Nintendo Wii ha sigut llançada a l'Amèrica del Nord i del Sud.
Necrològiques:
1828 - Viena (Àustria): Franz Schubert, compositor austríac.
Festes i commemoracions:
Diada nacional de Mònaco
Santoral:
Sant Crispí, bisbe d’Ècija; sant Faust o Fost, diaca i mr.; sant Abdies, profeta (s. V aC) .
Franz Schubert va néixer a Viena (Àustria) el 31 de gener de 1797. Era el dotzè fill de catorze dels que només en van sobreviure cinc. La seva procedència és humil. Residia en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el pare era mestre. El seu pare volia que fos mestre com ell, però decidit a seguir el seu propi camí com a músic, s'hi va haver d'enfrontar.
Als onze anys havia entrat com a cantor a la capella imperial, aconseguint una beca que li va permetre rebre ensenyament gratuït a l'escola municipal de Stadkonvikt. Allà va ser alumne d'Antonio Salieri i gràcies a l'orquestra de l'escola, per a la que va escriure les seves primeres simfonies, es va familiaritzar amb obres de Franz Joseph Haydn i Ludwig van Beethoven.
Als catorze anys neixen els seus primers Lieder i abans de fer els divuit ja havia creat una de les seves obres mestres, Gretchen am Spinnrade, el primer dels molts Lied inspirats en poemes de Johann Wolfgang von Goethe. Als dinou anys havia escrit més de 250 Lieder.
Barallat amb el seu pare, la casa del seu amic Franz von Schober es va convertir en el seu primer refugi. És el moment en el que pren la decisió d'abandonar la seva carrera de mestre i dedicar-se només a la música. Era el començament d'un llarg pelegrinatge, ja que mai va aconseguir mantenir-se només amb les seves composicions i de fet va sobreviure gràcies a la generositat dels seus nombrosos amics, que el varen anar acollint successivament a les seves cases. Així, va tenir una vida bohèmia envoltada d'intel·lectuals, amant de les tavernes i dels ambients populars, allunyat dels salons i de les etiquetes de la noblesa. D'aquí el terme famós de schubertíades: reunions d'artistes de tots els àmbits que formaven un cercle brillant i animat dedicat a la música i a la lectura.
Admirava profundament a Beethoven i malgrat viure a la mateixa ciutat, es va negar sempre a entrar en aquells altres cercles de l'alta societat. Això va repercutir en la seva obra i en la seva vida ja que mai va arribar a conèixer la fama o l'èxit. No obstant això, Schubert juntament amb Beethoven, posen els fonaments al que serà el Romanticisme. Podríem dir que Schubert representa l'essència del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions.
Durant els seus últims anys de vida va escriure peces magistrals, fruit i reflex de les seves vivències personals i sempre amb el segell inconfusible d'una inesgotable inspiració melòdica. Una tensa profunditat marca la Wanderer-Fantasie (1822) o Die schöne Müllerin (1823), aquests últims inspirats en poemes de Wilhelm Müller, i ja cap el final, l'intens dolor i el tancament sobre si mateix van deixar la seva empremta en el Winterreise, D.911, Op. 89 (1827) també de Müller.
Llavors Schubert tenia només 31 anys. Acabava de matricular-se per estudiar fuga. Però una sífilis, complicada finalment amb una crisi tifoïdal, el van portar a la mort el 19 de novembre de 1828, sense haver-se apropat mai al seu admirat Beethoven.
El seu últim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, finalment s'ha complit.
En aquests moments Schubert està enterrat en el mateix indret que Beethoven, reservat a músics il·lustres, al Zentralfriedhof (cementiri principal) de Viena.
Fa temps:
2004 - Madrid (Espanya): María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera i portaveu del govern espanyol, reconeix la unitat lingüística de la llengua catalana anomenant-la com la "llengua que es coneix com a valencià a la Comunitat Valenciana, i que com a tal figura al seu Estatut d'Autonomia, i que es coneix amb la denominació de català a la comunitat científica i universitària".
1933 - Uns pistolers del PSOE van assassinar al militant de Acció Nacionalista Basca Hermenegildo Alvariño a Barakaldo (Biscaia).
2006 - La consola Nintendo Wii ha sigut llançada a l'Amèrica del Nord i del Sud.
Necrològiques:
1828 - Viena (Àustria): Franz Schubert, compositor austríac.
Festes i commemoracions:
Diada nacional de Mònaco
Santoral:
Sant Crispí, bisbe d’Ècija; sant Faust o Fost, diaca i mr.; sant Abdies, profeta (s. V aC) .
20 de Novembre
Buenaventura Durruti Domínguez
Lleó, 14 de juliol de 1896 - Madrid, 20 de novembre de 1936
Dirigent anarquista castellà. Mecànic, inicià l'activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos (1912). Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l'exèrcit, s'exilià a França. De tornada, s'adherí a la CNT; detingut, fugí de l'hospital militar de Burgos cap a París. En retornar, conegué Manuel Buenacasa a Sant Sebastià i participà en la creació del grup anarquista 'Los justicieros'. Fugí cap a Barcelona en ésser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacionà amb Francisco Ascaso. Ja a Barcelona, formà, amb Suberviela, Torres Escartín i Ascaso, el grup anarquista "Crisol" (1922), que es convertí després en "Los solidarios". Hagué de sortir de Barcelona, i anà a París amb Ascaso, on ambdós es relacionaren amb la Unió Anarquista Internacional, i crearen l'Édition Anarchiste Internationale. Participà en el complot de Vera de Bidasoa (1924) i, també amb Ascaso, anà a l'Amèrica Llatina. Actuaren a Cuba, Mèxic, Xile i l'Argentina, i, tornats a França, foren empresonats per un altre intent d'atemptat contra Alfons XIII. Alliberats, recorregueren Europa, i a Bèlgica Durruti col·laborà amb el Comitè Internacional Anarquista. Amb la vinguda de la República (1931), tornà a Barcelona, on l'antic grup es convertí en "Nosotros". Com a representant del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona assistí, amb García Oliver, al congrés de la CNT del juny del 1931, on es manifestà contrari a les federacions d'indústria. Per la seva participació en la insurrecció de l'alt Llobregat (1932), fou deportat a Puerto Cabras (Fuerteventura), d'on tornà vuit mesos després. Formà part del comitè revolucionari de la fracassada insurrecció del gener del 1933, i fou novament empresonat (cinc mesos) a El Puerto de Santa María (Cadis). Al ple de la Confederació Regional del Treball de Catalunya triomfà la seva postura, partidària de la línia insurreccional, i formà part, amb Isaac Puente i Cipriano Mera, del comitè insurreccional del desembre del 1933, després de dirigir l'abstenció electoral de la CNT-FAI. Fracassada la insurrecció, fou empresonat a Burgos. Alliberat pel maig del 1934, fou detingut la vigília del Sis d'Octubre i confinat a València, des d'on preparà una retirada tàctica; sortí de la presó a la fi del 1935. El 17 de juliol de 1936 organitzà la defensa confederal a Sant Martí de Provençals, a Sant Andreu de Palomar, al Poble Nou i a la plaça de Catalunya. Mort Ascaso, assaltà les Drassanes. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes el féu responsable d'una columna per marxar sobre Saragossa (assessorat pel comandant Pérez Farras). Instal·lat a Bujaraloz, impulsà la col·lectivització de les terres i la creació del Consell de Defensa d'Aragó. Ajornat l'atac, tornà a Barcelona, on es feren paleses les seves diferències amb el Comitè. Convocat per Villalba a Barbastre, atacà Siétamo i Estrecho Quinto. Cridat per García Oliver i Abad de Santillán tornà a Barcelona, on es mostrà contrari a l'organització militar clàssica i a la participació de la CNT-FAI en el govern republicà, tot mantenint una militarització de les forces. El 13 de novembre marxà amb la seva columna cap a Madrid, on morí el día 19 davant la Ciutat Universitària. El seu enterrament a Barcelona tingué gran ressò popular.
Fa temps:
1490 - València: s'hi publica la primera edició de "Tirant lo Blanc".
1932 - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", dirigit per Pompeu Fabra.
1964 - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'església de Sant Medir.
2007 - Artur Mas pronuncia la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor i exposa les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
284: Dioclecià és proclamat Emperador Romà
1815 - París - Signatura del Tractat de París
1945: Comença el Judici de Nüremberg contra 24 criminals de guerra nazis.
1989 - Assemblea General de les Nacions Unides adopta la Convenció sobre els drets de l'infant.
Naixements:
1602 - Magdeburg (Alemanya): Otto von Guericke, físic alemany.
1965 - Chiba (Japó): Yoshiki, líder dels legendaris X Japan
1975 - Budapest:Timea Vagvölgyi - actrice de films pornographiques
Necrològiques:
1936 - Alacant (l'Alacantí): José Antonio Primo de Rivera, polític ultradretà espanyol, fundador de Falange Española.
1936 - Madrid (Espanya): Buenaventura Durruti, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1975 - Madrid (Espanya) - Francisco Franco, polític i militar espanyol (algunes fonts assenyalen la seva mort 3 dies abans).
Festes i commemoracions:
Festa Local de Sant Iscle de Vallalta a la comarca del Maresme.
Dia mundial del nen.
Santoral:
Sants Octavi i Adventor, soldats mrs.; sant Benigne, bisbe i mr. (s. II); santa Silva, vg. i mr.
Buenaventura Durruti Domínguez
Lleó, 14 de juliol de 1896 - Madrid, 20 de novembre de 1936
Dirigent anarquista castellà. Mecànic, inicià l'activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos (1912). Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l'exèrcit, s'exilià a França. De tornada, s'adherí a la CNT; detingut, fugí de l'hospital militar de Burgos cap a París. En retornar, conegué Manuel Buenacasa a Sant Sebastià i participà en la creació del grup anarquista 'Los justicieros'. Fugí cap a Barcelona en ésser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacionà amb Francisco Ascaso. Ja a Barcelona, formà, amb Suberviela, Torres Escartín i Ascaso, el grup anarquista "Crisol" (1922), que es convertí després en "Los solidarios". Hagué de sortir de Barcelona, i anà a París amb Ascaso, on ambdós es relacionaren amb la Unió Anarquista Internacional, i crearen l'Édition Anarchiste Internationale. Participà en el complot de Vera de Bidasoa (1924) i, també amb Ascaso, anà a l'Amèrica Llatina. Actuaren a Cuba, Mèxic, Xile i l'Argentina, i, tornats a França, foren empresonats per un altre intent d'atemptat contra Alfons XIII. Alliberats, recorregueren Europa, i a Bèlgica Durruti col·laborà amb el Comitè Internacional Anarquista. Amb la vinguda de la República (1931), tornà a Barcelona, on l'antic grup es convertí en "Nosotros". Com a representant del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona assistí, amb García Oliver, al congrés de la CNT del juny del 1931, on es manifestà contrari a les federacions d'indústria. Per la seva participació en la insurrecció de l'alt Llobregat (1932), fou deportat a Puerto Cabras (Fuerteventura), d'on tornà vuit mesos després. Formà part del comitè revolucionari de la fracassada insurrecció del gener del 1933, i fou novament empresonat (cinc mesos) a El Puerto de Santa María (Cadis). Al ple de la Confederació Regional del Treball de Catalunya triomfà la seva postura, partidària de la línia insurreccional, i formà part, amb Isaac Puente i Cipriano Mera, del comitè insurreccional del desembre del 1933, després de dirigir l'abstenció electoral de la CNT-FAI. Fracassada la insurrecció, fou empresonat a Burgos. Alliberat pel maig del 1934, fou detingut la vigília del Sis d'Octubre i confinat a València, des d'on preparà una retirada tàctica; sortí de la presó a la fi del 1935. El 17 de juliol de 1936 organitzà la defensa confederal a Sant Martí de Provençals, a Sant Andreu de Palomar, al Poble Nou i a la plaça de Catalunya. Mort Ascaso, assaltà les Drassanes. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes el féu responsable d'una columna per marxar sobre Saragossa (assessorat pel comandant Pérez Farras). Instal·lat a Bujaraloz, impulsà la col·lectivització de les terres i la creació del Consell de Defensa d'Aragó. Ajornat l'atac, tornà a Barcelona, on es feren paleses les seves diferències amb el Comitè. Convocat per Villalba a Barbastre, atacà Siétamo i Estrecho Quinto. Cridat per García Oliver i Abad de Santillán tornà a Barcelona, on es mostrà contrari a l'organització militar clàssica i a la participació de la CNT-FAI en el govern republicà, tot mantenint una militarització de les forces. El 13 de novembre marxà amb la seva columna cap a Madrid, on morí el día 19 davant la Ciutat Universitària. El seu enterrament a Barcelona tingué gran ressò popular.
Fa temps:
1490 - València: s'hi publica la primera edició de "Tirant lo Blanc".
1932 - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", dirigit per Pompeu Fabra.
1964 - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'església de Sant Medir.
2007 - Artur Mas pronuncia la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor i exposa les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
284: Dioclecià és proclamat Emperador Romà
1815 - París - Signatura del Tractat de París
1945: Comença el Judici de Nüremberg contra 24 criminals de guerra nazis.
1989 - Assemblea General de les Nacions Unides adopta la Convenció sobre els drets de l'infant.
Naixements:
1602 - Magdeburg (Alemanya): Otto von Guericke, físic alemany.
1965 - Chiba (Japó): Yoshiki, líder dels legendaris X Japan
1975 - Budapest:Timea Vagvölgyi - actrice de films pornographiques
Necrològiques:
1936 - Alacant (l'Alacantí): José Antonio Primo de Rivera, polític ultradretà espanyol, fundador de Falange Española.
1936 - Madrid (Espanya): Buenaventura Durruti, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1975 - Madrid (Espanya) - Francisco Franco, polític i militar espanyol (algunes fonts assenyalen la seva mort 3 dies abans).
Festes i commemoracions:
Festa Local de Sant Iscle de Vallalta a la comarca del Maresme.
Dia mundial del nen.
Santoral:
Sants Octavi i Adventor, soldats mrs.; sant Benigne, bisbe i mr. (s. II); santa Silva, vg. i mr.
21 de Novembre
Ernest Lluch i Martín
Vilassar de Mar, Maresme, 21 de gener de 1937 - Barcelona, 21 de novembre de 2000
Economista i polític. Llicenciat (1961) i doctor (1970) en ciències econòmiques, a Barcelona. Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d'història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona. Promotor i impulsor de "Recerques", recull d'estudis històrics i econòmics. Col·laborà en un bon nombre de publicacions del Servei d'Estudis de Banca Catalana, sol o en col·laboració —Els preus del sòl (1972 i 1981), La regió fruitera de Lleida, L'economia del Baix Ebre, L'economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava—. La seva estada a València motivà treballs com La via valenciana (1976) i Models d'industrialització i ideologies al País Valencià (1974). En el camp de la història del pensament econòmic féu estudis sobre els economistes clàssics: El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840) (1973) i Agronomía y fisiocracia en España (1750-1820) (1985). El 1987 publicà Una teoria de l'Empordà. De caràcter més històric és La Catalunya vençuda del s XVIII: foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Del 1977 al 1989 es dedicà sobretot a la política en els rengles socialistes. Membre del PSC-Congrés, en aquest període fou diputat al Congrés, portaveu parlamentari del Partit dels Socialistes de Catalunya (1980-82) i ministre de sanitat i consum (1982-86) en el primer govern socialista, presidit per Felipe González. Posteriorment retornà a la docència en ésser nomenat rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo el 1989. Publicà L'alternativa catalana (1700-1714-1740) (2000), on s'analitza el pensament polític dels austriacistes Ramon de Vilana-Perles i Juan Amor de Soria. Fou assassinat per ETA el 21 de novembre de 2000. Rebé a títol pòstum el premi Godó de periodisme.
Fa temps:
1344 - Praga (Txèquia): comença la construcció de la Catedral de Sant Vit.
1969 - Creació de la primera xarxa ARPANET, precursora d'Internet.
1993 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 9 amb folre i manilles. Aquesta fita marca l'inici de la segona època d'or.
2004 - Ucraïna: Víktor Ianukovitx, el canditat governamental i prorus, hi guanya unes eleccions presidencials que, el 3 de desembre, el Tribunal Suprem declararà fraudulentes i en proclamarà guanyador el candidat de l'oposició, Víktor Iutxenko.
Necrològiques:
2000 - Barcelona: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat, és víctima d'un atemptat, reivindicat per ETA.
Santoral:
Sant Gelasi I, papa (africà, 492-496); sants Honori, Eutiqui i Esteve, mrs.
Ernest Lluch i Martín
Vilassar de Mar, Maresme, 21 de gener de 1937 - Barcelona, 21 de novembre de 2000
Economista i polític. Llicenciat (1961) i doctor (1970) en ciències econòmiques, a Barcelona. Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d'història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona. Promotor i impulsor de "Recerques", recull d'estudis històrics i econòmics. Col·laborà en un bon nombre de publicacions del Servei d'Estudis de Banca Catalana, sol o en col·laboració —Els preus del sòl (1972 i 1981), La regió fruitera de Lleida, L'economia del Baix Ebre, L'economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava—. La seva estada a València motivà treballs com La via valenciana (1976) i Models d'industrialització i ideologies al País Valencià (1974). En el camp de la història del pensament econòmic féu estudis sobre els economistes clàssics: El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840) (1973) i Agronomía y fisiocracia en España (1750-1820) (1985). El 1987 publicà Una teoria de l'Empordà. De caràcter més històric és La Catalunya vençuda del s XVIII: foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Del 1977 al 1989 es dedicà sobretot a la política en els rengles socialistes. Membre del PSC-Congrés, en aquest període fou diputat al Congrés, portaveu parlamentari del Partit dels Socialistes de Catalunya (1980-82) i ministre de sanitat i consum (1982-86) en el primer govern socialista, presidit per Felipe González. Posteriorment retornà a la docència en ésser nomenat rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo el 1989. Publicà L'alternativa catalana (1700-1714-1740) (2000), on s'analitza el pensament polític dels austriacistes Ramon de Vilana-Perles i Juan Amor de Soria. Fou assassinat per ETA el 21 de novembre de 2000. Rebé a títol pòstum el premi Godó de periodisme.
Fa temps:
1344 - Praga (Txèquia): comença la construcció de la Catedral de Sant Vit.
1969 - Creació de la primera xarxa ARPANET, precursora d'Internet.
1993 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 9 amb folre i manilles. Aquesta fita marca l'inici de la segona època d'or.
2004 - Ucraïna: Víktor Ianukovitx, el canditat governamental i prorus, hi guanya unes eleccions presidencials que, el 3 de desembre, el Tribunal Suprem declararà fraudulentes i en proclamarà guanyador el candidat de l'oposició, Víktor Iutxenko.
Necrològiques:
2000 - Barcelona: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat, és víctima d'un atemptat, reivindicat per ETA.
Santoral:
Sant Gelasi I, papa (africà, 492-496); sants Honori, Eutiqui i Esteve, mrs.
24 de Novembre
Carlo Collodi (Florència, 24 de Novembre de 1826 - 26 d'Agost de 1890) fou un escriptor i periodista italià. Nascut com Carlo Lorenzini, és conegut sobretot per haver creat el personatge de Pinotxo.
Nascut en una família molt humil, els seus pares eren un cuiner i una mestra d'escola, de molt petit va ser enviat a viure amb una tieta que residia a la vila de Collodi, en plena Toscana. Els bons records d'infantesa que guardà d'aquest poblet el van impulsar a emprar el nom Collodi com a pseudònim. La seva primera escola va ser l'elemental del poble. Després va estudiar al seminari de Val d'Esa i més tard als Escolapis de Florència.
El 1848 es va unir al moviment d'independència i unificació italianes, a les ordres de Mazzini. Després d'estar un parell d'anys treballant com a empleat en una gran llibreria de Florència, comença a treballar com a periodista i ja fa ús del seu pseudònim, Collodi. Amb l'ajuda del seu germà Paolo, que havia aconseguit una bona posició social al ser anomenat director d'una empresa de manufactures, funda aquell mateix any 1848 un diari satíric anomenat Il Lampione. Però serà clausurat l'any següent quan la primer intent d'independència fracassa i torna el Gran Duc Leopoldo.
Després de la clausura del seu diari, Collodi treballa en un diari dedicat exclusivament al món del teatre anomenat Scaramuccia. El 1856 escriu el seu primer llibre titulat Un romanzo in vapore. Da Firenze a Livorno. Guida istorico-umoristica. Aquest llibre el seguí Gli amici di casa. El 1859 tornà a participar en la segona revolta per l'independència i unificació d'Itàlia. En aquesta ocasió, la revolta prospera i el Piamont s'annexiona a la Toscana. Aixó suposa nous aires de llibertat i Collodi pot tornar a obrir el seu diari satíric, Il Lampione, onze anys després de la seva clausura.
Collodi continua la seva labor literària i escriu algunes obres de teatre i noveletes d'escàs interés literari. El 1875 comença la seva aventura com autor de llibres infantils. El seu primer treball en la literatura infantil serà la excel·lent traducció d'un recull de fàbules franceses titulat I racconti delle fate, 1875. La tasca li va ser encarregada per la editorial Piaggi. El llibre va tenir una gran acollida i Collodi comença a crear ell les seves pròpies històries infantils. Com autor infantil, les seves primeres creacions van ser els set volums de textos educatius que estan protagonitzats per l'entranyable Giannetino (Joanet). Les aventures d'en Giannetino van tenir una excel·lent i es van convertir en els llibres de text més utilitzats en les escoles primàries de tota Itàlia. Collodi escrigué els set volums entre els anys 1877 i 1890.
Fa temps:
2003 - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
2005 - Roma (el Laci, Itàlia): després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) anul·lés la votació de Fresno, celebrada el 26 de novembre del 2004, l'assemblea de la FIRS hi repeteix la votació sobre l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge: el resutat torna a ser un rebuig de l'admissió.
Barcelona: s'hi celebra la Primera Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat, amb la participació de la Cabília, Còrsega, el Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara Occidental, Sardenya i Sicília.
1859 - Londres (Anglaterra): Darwin hi publica L'origen de les espècies.
2004 - Irlanda: el govern demana l'oficialitat del gaèlic a la UE.
Naixements:
1620 - Riudoms (el Baix Camp): Miquel Gran i Peris, conegut com Beat Bonaventura Gran, frare franciscà que fou proclamat Beat per l'Església catòlica (m. 1684).
1826 - Florència (la Toscana, Itàlia): Carlo Lorenzini, conegut com Carlo Collodi, periodista i escriptor de literatura infantil italià, autor de Les aventures d'en Pinotxo (m. 1890).
1873 - Istambul Julius Martov revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic.
Necrològiques:
1957 - ciutat de Mèxic (Mèxic): Diego Rivera, pintor mexicà (n. 1886).
1991 - Londres (Anglaterra): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com Freddie Mercury, cantant britànic component de Queen (n. 1946).
Festes i commemoracions:
Festa del beat Bonaventura a Riudoms i Vinyols (el Baix Camp)
Sant Andreu Dung Lac i els seus 116 companys màrtirs
Sant Crisògon
Santa Fermina, festa major de Civitavecchia (el Laci, Itàlia)
Santes Flora i Maria
Carlo Collodi (Florència, 24 de Novembre de 1826 - 26 d'Agost de 1890) fou un escriptor i periodista italià. Nascut com Carlo Lorenzini, és conegut sobretot per haver creat el personatge de Pinotxo.
Nascut en una família molt humil, els seus pares eren un cuiner i una mestra d'escola, de molt petit va ser enviat a viure amb una tieta que residia a la vila de Collodi, en plena Toscana. Els bons records d'infantesa que guardà d'aquest poblet el van impulsar a emprar el nom Collodi com a pseudònim. La seva primera escola va ser l'elemental del poble. Després va estudiar al seminari de Val d'Esa i més tard als Escolapis de Florència.
El 1848 es va unir al moviment d'independència i unificació italianes, a les ordres de Mazzini. Després d'estar un parell d'anys treballant com a empleat en una gran llibreria de Florència, comença a treballar com a periodista i ja fa ús del seu pseudònim, Collodi. Amb l'ajuda del seu germà Paolo, que havia aconseguit una bona posició social al ser anomenat director d'una empresa de manufactures, funda aquell mateix any 1848 un diari satíric anomenat Il Lampione. Però serà clausurat l'any següent quan la primer intent d'independència fracassa i torna el Gran Duc Leopoldo.
Després de la clausura del seu diari, Collodi treballa en un diari dedicat exclusivament al món del teatre anomenat Scaramuccia. El 1856 escriu el seu primer llibre titulat Un romanzo in vapore. Da Firenze a Livorno. Guida istorico-umoristica. Aquest llibre el seguí Gli amici di casa. El 1859 tornà a participar en la segona revolta per l'independència i unificació d'Itàlia. En aquesta ocasió, la revolta prospera i el Piamont s'annexiona a la Toscana. Aixó suposa nous aires de llibertat i Collodi pot tornar a obrir el seu diari satíric, Il Lampione, onze anys després de la seva clausura.
Collodi continua la seva labor literària i escriu algunes obres de teatre i noveletes d'escàs interés literari. El 1875 comença la seva aventura com autor de llibres infantils. El seu primer treball en la literatura infantil serà la excel·lent traducció d'un recull de fàbules franceses titulat I racconti delle fate, 1875. La tasca li va ser encarregada per la editorial Piaggi. El llibre va tenir una gran acollida i Collodi comença a crear ell les seves pròpies històries infantils. Com autor infantil, les seves primeres creacions van ser els set volums de textos educatius que estan protagonitzats per l'entranyable Giannetino (Joanet). Les aventures d'en Giannetino van tenir una excel·lent i es van convertir en els llibres de text més utilitzats en les escoles primàries de tota Itàlia. Collodi escrigué els set volums entre els anys 1877 i 1890.
Fa temps:
2003 - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
2005 - Roma (el Laci, Itàlia): després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) anul·lés la votació de Fresno, celebrada el 26 de novembre del 2004, l'assemblea de la FIRS hi repeteix la votació sobre l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge: el resutat torna a ser un rebuig de l'admissió.
Barcelona: s'hi celebra la Primera Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat, amb la participació de la Cabília, Còrsega, el Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara Occidental, Sardenya i Sicília.
1859 - Londres (Anglaterra): Darwin hi publica L'origen de les espècies.
2004 - Irlanda: el govern demana l'oficialitat del gaèlic a la UE.
Naixements:
1620 - Riudoms (el Baix Camp): Miquel Gran i Peris, conegut com Beat Bonaventura Gran, frare franciscà que fou proclamat Beat per l'Església catòlica (m. 1684).
1826 - Florència (la Toscana, Itàlia): Carlo Lorenzini, conegut com Carlo Collodi, periodista i escriptor de literatura infantil italià, autor de Les aventures d'en Pinotxo (m. 1890).
1873 - Istambul Julius Martov revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic.
Necrològiques:
1957 - ciutat de Mèxic (Mèxic): Diego Rivera, pintor mexicà (n. 1886).
1991 - Londres (Anglaterra): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com Freddie Mercury, cantant britànic component de Queen (n. 1946).
Festes i commemoracions:
Festa del beat Bonaventura a Riudoms i Vinyols (el Baix Camp)
Sant Andreu Dung Lac i els seus 116 companys màrtirs
Sant Crisògon
Santa Fermina, festa major de Civitavecchia (el Laci, Itàlia)
Santes Flora i Maria
25 de Novembre
Fa temps:
1905 - Barcelona: amb el pretext de la publicació d'un acudit crític, militars espanyols assalten i saquegen la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya; el govern espanyol suspèn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions (Fets del ¡Cu-Cut!).
1939 - Paterna: És afusellat per les tropes franquistes el dirigent socialista valencià Manuel Molina Conejero.
2005 - París: la UNESCO declara la Patum de Berga Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
1491 - Granada (al-Andalus): l'exèrcit castellà hi comença el setge que posarà fi al regne de Granada, el darrer regne musulmà a la Península Ibèrica.
1936 - Berlín (Alemanya): Alemanya i el Japó hi signen un pacte de col·laboració per defensar-se d'un possible atac soviètic (Pacte Anti-Comintern), just un mes després que Hitler i Mussolini proclamessin l'eix Roma-Berlín.
1975 - Surinam: aquest país s'independitza dels Països Baixos.
2005 - Rafah (la franja de Gaza, Palestina): Mahmoud Abbas hi inaugura oficialment el post fronterer amb Egipte que Israel va tancar el 7 de setembre del 2005, un cop acabada la retirada de la franja de Gaza després de 38 anys d'ocupació.
Naixements:
1562 - Madrid (Espanya): Lope de Vega, escriptor espanyol (m. 1635).
1870 - Granville (la Normandia, França): Maurice Denis, pintor, crític i teòric de l'art francès, integrant del moviment artístic els nabís (m. 1943).
1915 - Valparaíso (Xile): Augusto Pinochet, militar, polític i dictador xilè.
1941 - Riaz Ahmed Gohar Shahi, Pakistan musulmà sufí, autor, líder espiritual (m. 2001)
Necrològiques:
1903 - Sukarrieta (Biscaia, el País Basc): Sabino Arana, pare del nacionalisme basc (n. 1865).
1960 - Ojo de Agua (província de Salcedo, la República Dominicana): les germanes Mirabal, en un accident de trànsit provocat per agents de Trujillo (n. 1924, 1927 i 1935).
2001 - Riaz Ahmed Gohar Shahi, Pakistan musulmà sufí, autor, líder espiritual (n. 1941)
Festes i commemoracions:
Dia mundial contra la violència cap a les dones, instituït per les Nacions Unides el 19 d'octubre de 1999 en recordança de les germanes Mirabal
Dia internacional de la persona obesa
Santa Caterina d'Alexandria, festa major de la Palma d'Ebre (la Ribera d'Ebre), Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), Vinyols (el Baix Camp); Fira del Gos Caçador a Arbeca (les Garrigues), Fira de la Llonganissa i el Pito a Vila-real (la Plana Baixa).
Beata Júlia, religiosa camaldulenca
Sant Erasme (també anomenat sant Erm o sant Elm)
Sant Gonçal
Fira del bestiar d'Ademús (el Racó)
Fa temps:
1905 - Barcelona: amb el pretext de la publicació d'un acudit crític, militars espanyols assalten i saquegen la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya; el govern espanyol suspèn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions (Fets del ¡Cu-Cut!).
1939 - Paterna: És afusellat per les tropes franquistes el dirigent socialista valencià Manuel Molina Conejero.
2005 - París: la UNESCO declara la Patum de Berga Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
1491 - Granada (al-Andalus): l'exèrcit castellà hi comença el setge que posarà fi al regne de Granada, el darrer regne musulmà a la Península Ibèrica.
1936 - Berlín (Alemanya): Alemanya i el Japó hi signen un pacte de col·laboració per defensar-se d'un possible atac soviètic (Pacte Anti-Comintern), just un mes després que Hitler i Mussolini proclamessin l'eix Roma-Berlín.
1975 - Surinam: aquest país s'independitza dels Països Baixos.
2005 - Rafah (la franja de Gaza, Palestina): Mahmoud Abbas hi inaugura oficialment el post fronterer amb Egipte que Israel va tancar el 7 de setembre del 2005, un cop acabada la retirada de la franja de Gaza després de 38 anys d'ocupació.
Naixements:
1562 - Madrid (Espanya): Lope de Vega, escriptor espanyol (m. 1635).
1870 - Granville (la Normandia, França): Maurice Denis, pintor, crític i teòric de l'art francès, integrant del moviment artístic els nabís (m. 1943).
1915 - Valparaíso (Xile): Augusto Pinochet, militar, polític i dictador xilè.
1941 - Riaz Ahmed Gohar Shahi, Pakistan musulmà sufí, autor, líder espiritual (m. 2001)
Necrològiques:
1903 - Sukarrieta (Biscaia, el País Basc): Sabino Arana, pare del nacionalisme basc (n. 1865).
1960 - Ojo de Agua (província de Salcedo, la República Dominicana): les germanes Mirabal, en un accident de trànsit provocat per agents de Trujillo (n. 1924, 1927 i 1935).
2001 - Riaz Ahmed Gohar Shahi, Pakistan musulmà sufí, autor, líder espiritual (n. 1941)
Festes i commemoracions:
Dia mundial contra la violència cap a les dones, instituït per les Nacions Unides el 19 d'octubre de 1999 en recordança de les germanes Mirabal
Dia internacional de la persona obesa
Santa Caterina d'Alexandria, festa major de la Palma d'Ebre (la Ribera d'Ebre), Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), Vinyols (el Baix Camp); Fira del Gos Caçador a Arbeca (les Garrigues), Fira de la Llonganissa i el Pito a Vila-real (la Plana Baixa).
Beata Júlia, religiosa camaldulenca
Sant Erasme (també anomenat sant Erm o sant Elm)
Sant Gonçal
Fira del bestiar d'Ademús (el Racó)
26 de Novembre
Adolfo Pérez Esquivel
Buenos Aires, 26 de novembre de 1931
Activista argentí. Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l'escola d'arquitectura de la universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l'Amèrica Llatina. Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics. Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78. El 1977 rebé el Memorial Joan XXIII de la Pau, concedit per Pax Christi i atorgat per l'Institut de Polemologia Víctor Seix de Barcelona, i el 1980 fou guardonat amb el premi Nobel de la pau. Des del 1987 és president de la Lliga Internacional per als drets i l'Alliberament dels Pobles.
Fa temps:
1876 - Barcelona: s'hi funda l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que el 1890 es fusionarà amb l'Associació Catalana d'Excursions per constituir el Centre Excursionista de Catalunya.
1996: La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública congrega milers d'estudiants a tot Catalunya (25.000 a Barcelona).
2000 - Vilanova i la Geltrú: Els Castellers de Barcelona carreguen el seu primer pilar de 7 amb folre.
2004 - Fresno (Califòrnia, EUA): malgrat haver-ho fet provisonalment el 27 de març, l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes no accepta la Federació Catalana de Patinatge com a membre de ple dret i per tant no reconeix internacionalment la selecció catalana d'hoquei patins.
1778 - Maui: James Cook esdevé el primer europeu que arriba a l'illa.
1939 - Mainila, URSS, és atacada essent usat com a casus belli i donant un pretext per a la invasió de Finlàndia en el marc de la 2a guerra mundial. Vegeu incident de Mainila.
1942 - Hollywood (Califòrnia, EUA): s'hi estrena Casablanca.
Naixements:
1931 - Buenos Aires (Argentina): Adolfo Perez Esquivel - Premi Nobel de la Pau 1980
1938 - Brownsville (Texas, EUA): Tina Turner [Anna Mae Bullock] - Cantant.
1981 - Sussex, Anglaterra: Natasha Bedingfield - Cantant.
Necrològiques:
1504 - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Isabel I de Castella la Catòlica.
Festes i commemoracions:
beat Ramon Llull
Adolfo Pérez Esquivel
Buenos Aires, 26 de novembre de 1931
Activista argentí. Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l'escola d'arquitectura de la universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l'Amèrica Llatina. Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics. Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78. El 1977 rebé el Memorial Joan XXIII de la Pau, concedit per Pax Christi i atorgat per l'Institut de Polemologia Víctor Seix de Barcelona, i el 1980 fou guardonat amb el premi Nobel de la pau. Des del 1987 és president de la Lliga Internacional per als drets i l'Alliberament dels Pobles.
Fa temps:
1876 - Barcelona: s'hi funda l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que el 1890 es fusionarà amb l'Associació Catalana d'Excursions per constituir el Centre Excursionista de Catalunya.
1996: La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública congrega milers d'estudiants a tot Catalunya (25.000 a Barcelona).
2000 - Vilanova i la Geltrú: Els Castellers de Barcelona carreguen el seu primer pilar de 7 amb folre.
2004 - Fresno (Califòrnia, EUA): malgrat haver-ho fet provisonalment el 27 de març, l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes no accepta la Federació Catalana de Patinatge com a membre de ple dret i per tant no reconeix internacionalment la selecció catalana d'hoquei patins.
1778 - Maui: James Cook esdevé el primer europeu que arriba a l'illa.
1939 - Mainila, URSS, és atacada essent usat com a casus belli i donant un pretext per a la invasió de Finlàndia en el marc de la 2a guerra mundial. Vegeu incident de Mainila.
1942 - Hollywood (Califòrnia, EUA): s'hi estrena Casablanca.
Naixements:
1931 - Buenos Aires (Argentina): Adolfo Perez Esquivel - Premi Nobel de la Pau 1980
1938 - Brownsville (Texas, EUA): Tina Turner [Anna Mae Bullock] - Cantant.
1981 - Sussex, Anglaterra: Natasha Bedingfield - Cantant.
Necrològiques:
1504 - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Isabel I de Castella la Catòlica.
Festes i commemoracions:
beat Ramon Llull
27 de Novembre
Bruce Lee (27 de novembre de 1940 - 20 de juliol de 1973) era un actor d'arts marcials sinoamericà que és considerat àmpliament entre els artistes marcials més influents del segle XX. Reconeguda figura i renovador de les arts marcials, dedicant la seua vida a eixés disciplines, buscant la perfecció i la veritat, fundant així l'art marcial del Jeet Kune Do (JKD) o "camí del puny que intercepta". Les poques pel·lícules de Lee, especialment la seva actuació a Entra el Drac produïda a Hollywood, va elevar les tradicionals pe·lícules d'arts marcials de Hong Kong a un nou nivell de popularitat, preparant el camí per futurs artistes marcials i actors d'arts marcials com Jackie Chan, Jet Li, Chow Yun Fat, i Chuck Norris.
Fa temps
2004 - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.
399 - el Vaticà (Roma): el conclave proclama el papa Anastasi I.
1912 - França i Espanya: aquests dos estats signen un conveni, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influència en el nord del Marroc en la qual s'establirà un protectorat.
2004 - Kíev (Ucraïna): les negociacions entre els representants del govern i de l'oposició fan que el parlament ucraïnès declari nuls els resultats electorals del dia 21.
Naixements:
1380 - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Ferran I, rei catalano-aragonès.
1701 - Uppsala (Suècia): Anders Celsius, inventor i astrònom suec.
1891 - Madrid (Espanya): Pedro Salinas Serrano, poeta de la Generació del 27.
1940 - San Francisco (Califòrnia, EUA): Lee Jun Fan conegut com Bruce Lee, actor de cinema i expert en arts marcials estatunidenc d'origen xinès (Kowloon, Hong Kong).
Necrològiques:
8 aC - Roma (Itàlia): Horaci, poeta llatí.
Santoral:
Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (1830); sant Basileu, bisbe i mr.; beat Ramon Llull, mr., terciari franciscà, de Mallorca (1232-1316).
Bruce Lee (27 de novembre de 1940 - 20 de juliol de 1973) era un actor d'arts marcials sinoamericà que és considerat àmpliament entre els artistes marcials més influents del segle XX. Reconeguda figura i renovador de les arts marcials, dedicant la seua vida a eixés disciplines, buscant la perfecció i la veritat, fundant així l'art marcial del Jeet Kune Do (JKD) o "camí del puny que intercepta". Les poques pel·lícules de Lee, especialment la seva actuació a Entra el Drac produïda a Hollywood, va elevar les tradicionals pe·lícules d'arts marcials de Hong Kong a un nou nivell de popularitat, preparant el camí per futurs artistes marcials i actors d'arts marcials com Jackie Chan, Jet Li, Chow Yun Fat, i Chuck Norris.
Fa temps
2004 - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.
399 - el Vaticà (Roma): el conclave proclama el papa Anastasi I.
1912 - França i Espanya: aquests dos estats signen un conveni, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influència en el nord del Marroc en la qual s'establirà un protectorat.
2004 - Kíev (Ucraïna): les negociacions entre els representants del govern i de l'oposició fan que el parlament ucraïnès declari nuls els resultats electorals del dia 21.
Naixements:
1380 - Medina del Campo (Valladolid, Espanya): Ferran I, rei catalano-aragonès.
1701 - Uppsala (Suècia): Anders Celsius, inventor i astrònom suec.
1891 - Madrid (Espanya): Pedro Salinas Serrano, poeta de la Generació del 27.
1940 - San Francisco (Califòrnia, EUA): Lee Jun Fan conegut com Bruce Lee, actor de cinema i expert en arts marcials estatunidenc d'origen xinès (Kowloon, Hong Kong).
Necrològiques:
8 aC - Roma (Itàlia): Horaci, poeta llatí.
Santoral:
Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (1830); sant Basileu, bisbe i mr.; beat Ramon Llull, mr., terciari franciscà, de Mallorca (1232-1316).
28 de Novembre
Arthur Griffith (irlandès Art Ó Griofa) fou un líder nacionalista irlandès, un dels que es va encarregar de la negociació amb el govern britànic i per la qual Irlanda va quedar dividida en dues parts.
Nascut an Dublín el 31 de març de 1872 va ser el fundador, en l'any 1899, de la revista United Irishman, en la qual van col·laborar les més prestigioses plomes irlandeses, entre la qual destaca d'una manera preferent la del poeta William Butler Yeats. Ell mateix va ser partícip literari de la seva publicació col·laborant amb editorials a favor de l'autogovern irlandès. En l'any 1902 va fundar una organització que seria el brou de cultiu del que posteriorment es convertiria en el Sinn Féin, moviment que en aquells moments advocava per una Irlanda autònoma, encara que no independent del Regne Unit.
No existeix cap constància que Griffith participés en l'aixecament de Pasqua de 1916, no obstant això els britànics li van empresonar com instigador i encara que el seu període carcerari va ser curt, aproximadament d'un any, va ser tornat a dur a presó un any més tard sense cap raó legal i simplement basant-se que era un líder nacionalista.
Les eleccions generals de 1918, van dur als líders del Sinn Féin al poder, i els nous membres del Parlament, que es reunien amb el nom de Dáil Éireann o Assemblea d'Irlanda, van triar a Eamon de Valera com president de la nació i a Griffith com el seu vicepresident. La guerra oberta contra els britànics era imminent. La guerra de desgast i escamot que els irlandesos van iniciar, sota la supervisió de Michael Collins, contra l'exèrcit britànic va obtenir els seus fruits. I així, en l'any 1921, Griffith va ser encarregat d'encapçalar una delegació que tractés de buscar una pau amb els britànics i en la qual es reconegués el Estat Lliure d'Irlanda. Encara que Griffith va ser triat president al gener de 1922, no va tenir temps de consolidar-se en el poder, va morir el 12 d'agost d'aquest mateix any, molt poc després que la guerra civil s'apoderés del país.
Fa temps:
1705 - Barcelona: l'arxiduc Carles d'Àustria hi jura els privilegis de la Corona d'Aragó i n'esdevé rei amb el nom de Carles III.
1715 - Mallorca i Eivissa: Felip V n'aboleix el govern polític i administratiu català amb un dels Decrets de Nova Planta.
1794 - Figueres: Dominique Catherine de Pérignon capturà la ciutat després de la Batalla del Roure.
1976 - l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà): s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos.
1905 - Arthur Griffith crea el Sinn Fein.
1912 - Albània: aquest país s'independitza de l'Imperi Otomà.
1960 - Mauritània: aquest país s'independitza de França.
Naixements:
1931 - Riudoms (Baix Camp): Joan Guinjoan Gispert, compositor de música contemporània.
1960 - Bétera (Camp de Túria): Vicent Partal, periodista.
1881 - Viena (Àustria): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac
1887 - Ingolstad (Baviera, Alemanya): Ernst Röhm, polític i militar alemany
1950 - Tenafly, Nova Jersey (EUA): Edward Allen Harris (conegut com Ed Harris), actor
Necrològiques:
1058 - ? (?): Casimir I de Polònia ('El Restaurador'), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
Santoral:
Sant Ruf, mr.; sant Mansuet, bisbe i mr.; sant Jaume de Màrchia, prev. franciscà; santa Caterina Labouré, vg. paüla.
Arthur Griffith (irlandès Art Ó Griofa) fou un líder nacionalista irlandès, un dels que es va encarregar de la negociació amb el govern britànic i per la qual Irlanda va quedar dividida en dues parts.
Nascut an Dublín el 31 de març de 1872 va ser el fundador, en l'any 1899, de la revista United Irishman, en la qual van col·laborar les més prestigioses plomes irlandeses, entre la qual destaca d'una manera preferent la del poeta William Butler Yeats. Ell mateix va ser partícip literari de la seva publicació col·laborant amb editorials a favor de l'autogovern irlandès. En l'any 1902 va fundar una organització que seria el brou de cultiu del que posteriorment es convertiria en el Sinn Féin, moviment que en aquells moments advocava per una Irlanda autònoma, encara que no independent del Regne Unit.
No existeix cap constància que Griffith participés en l'aixecament de Pasqua de 1916, no obstant això els britànics li van empresonar com instigador i encara que el seu període carcerari va ser curt, aproximadament d'un any, va ser tornat a dur a presó un any més tard sense cap raó legal i simplement basant-se que era un líder nacionalista.
Les eleccions generals de 1918, van dur als líders del Sinn Féin al poder, i els nous membres del Parlament, que es reunien amb el nom de Dáil Éireann o Assemblea d'Irlanda, van triar a Eamon de Valera com president de la nació i a Griffith com el seu vicepresident. La guerra oberta contra els britànics era imminent. La guerra de desgast i escamot que els irlandesos van iniciar, sota la supervisió de Michael Collins, contra l'exèrcit britànic va obtenir els seus fruits. I així, en l'any 1921, Griffith va ser encarregat d'encapçalar una delegació que tractés de buscar una pau amb els britànics i en la qual es reconegués el Estat Lliure d'Irlanda. Encara que Griffith va ser triat president al gener de 1922, no va tenir temps de consolidar-se en el poder, va morir el 12 d'agost d'aquest mateix any, molt poc després que la guerra civil s'apoderés del país.
Fa temps:
1705 - Barcelona: l'arxiduc Carles d'Àustria hi jura els privilegis de la Corona d'Aragó i n'esdevé rei amb el nom de Carles III.
1715 - Mallorca i Eivissa: Felip V n'aboleix el govern polític i administratiu català amb un dels Decrets de Nova Planta.
1794 - Figueres: Dominique Catherine de Pérignon capturà la ciutat després de la Batalla del Roure.
1976 - l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà): s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos.
1905 - Arthur Griffith crea el Sinn Fein.
1912 - Albània: aquest país s'independitza de l'Imperi Otomà.
1960 - Mauritània: aquest país s'independitza de França.
Naixements:
1931 - Riudoms (Baix Camp): Joan Guinjoan Gispert, compositor de música contemporània.
1960 - Bétera (Camp de Túria): Vicent Partal, periodista.
1881 - Viena (Àustria): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac
1887 - Ingolstad (Baviera, Alemanya): Ernst Röhm, polític i militar alemany
1950 - Tenafly, Nova Jersey (EUA): Edward Allen Harris (conegut com Ed Harris), actor
Necrològiques:
1058 - ? (?): Casimir I de Polònia ('El Restaurador'), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
Santoral:
Sant Ruf, mr.; sant Mansuet, bisbe i mr.; sant Jaume de Màrchia, prev. franciscà; santa Caterina Labouré, vg. paüla.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants