Tenir la conciència tranquil.la!

[Carles]

2-Fer una proposta a en Carles: “ proposo que si reps queixes reiterades d’una parella, aquests en siguin coneixedors”

La majoria (per no dir tots) ja en son coneixedors.

I son qualsevol parella que hagi tingut mateixa IP o que hagi estat per dalt de la classificació força temps o que jugui diferent.

Adéu !

[BET]

Bon dia:

Be per fi !! esclata, ja era hora, perque mira que s’ha dit en el xat directament, indirectament, i res, que no hi ha manera, al contrari, se’n riuen.

I si Angeles, cert amb lo que dius, que s’entra per passar una bona estona, però de pesada que no te prenguin per “ tontos” 

I no, no tinc proves de cap mena, i per aquet motiu me’n guardaré ben prou d’anar en l’infern si dic lo que no puc provar.

En Sama i la Yuda entren nomes per jugar el campionats, i ells s'ho passen la mar de be... veus es una manera de veure les coses, riuen , xalen i a mes guanyen ( alguna vegada ), jo de gran vull ser com ells, que no s’amoïnen per res.

Apa Amen !! quès Nadal

A no, es el dia dels innocents !!! catxis

Bet

[nifa]

Hola Carles i tots els butinaires.

Com molt bé vas dir tu ahir, hi havia una parella que anaven molt lents, clar es normal,
abans no trien el trumfo i fan consens de la jugada a realitzar, fa que la partida es relantitzi molt.

Faig una proposta (tot i que reconec que no en tinc ni idea d’informàtica), hi ha la possibilitat de que les cartes del company que fa trumfos, no es puguin veure fins que hagi decidit el trumfo o hagi delegat?

Seria com un campionat en viu, tot i que el que vol fer trampes les farà de totes maneres.

Vinga butinaires, bon any a tots i molts petonets.

[QjQ]

Posssssss certament no seria massa dificil de fer no. Al menys evitariem un dels factors de fer trampes, no tots clar, el de fer trumfo sabent que te el company. I crec que no retrasariem pas les partides per fer-ho
Hem sembla bona idea.

[corpetit]

Bóra-narda a tothom.

La limitació dels temps
A més de la proposta de la nifa, seria possible fixar, delimitar, acotar, només en els campionats, els temps de presa de decisions? Penseu que valdria la pena?

Tal i com diu la nifa, normalment, quan alguns jugadors, per sort molt pocs, es comuniquen el seu joc, triguen més del compte en tirar. És sabut que fins i tot en partides presencials, alguns “jugadors” quan triguen en delegar volen donar a entendre que tenen bo per cantar botifarra però que els falta alguna cosa. Immediatament, si el company delegat porta aquesta alguna cosa, aquest cantarà botifarra sense més dilació, tenint a sobre el factor sorpresa al seu favor ja que els oponents li faran a ell les millors cartes i, en canvi, aquestes les traurà el seu company. Així doncs, en partides on mai no se’ls hagués acudit cantar botifarra, utilitzant el silenci com a arma, aconseguiran un tou de punts i doblats.

En primer lloc i si es vol, podria ser opcional, de manera que si una de les parelles volgués activar aquesta opció, pels motius que siguin, doncs que ho pogués fer i que així es fes saber a l’altra parella.

En principi només caldria establir uns temps màxims per emprendre una determinada acció.
Penso que aquestes limitacions temporals serien suficients si s’apliquessin quan es decideix trumfo, a la subhasta i a les quatre primeres jugades de la partida.
A part que al començament i en no estar-hi acostumats seria una mica estressant, tindria una petita pega: no es podria mirar manualment l’última basa de les 3 primeres de la partida (encara que si es vol, l’última basa de cada parella es podria deixar oberta per tal que tothom la pugui veure. Això ara no ho tenim) i tindríem el temps limitat també per recollir la basa. Una vegada jugada la quarta basa tot tornaria a la normalitat, com fins ara.

És a dir i per exemple:
Que si no cantem en X segons, automàticament el joc es delega.
El mateix respecte la subhasta: s’entendrà que es donarà per bo si no es fa moviment en cert temps.
Que si el delegat no decideix trumfo passats X segons, automàticament i segons uns determinats paràmetres preestablerts (com podrien ser els dels robots) s’escull trumfo.
El mateix respecte les 4 primeres jugades si no es tira en determinats segons.
Que la basa es recollís automàticament les 3 primeres jugades després de passats X segons.
Etc...

Penseu que seria opcional, que no s’aplicaria per defecte i que si coneixeu al bon jugador rival no seria necessari utilitzar-ho, només en aquells casos que cregueu oportuns. Adéu.

[SAMA]

Hola a tots i també a la BET que molt cordialment i subtilment ens ha inclòs, tan a la yuda com a mi (sama) en aquest assumpte de les trampes que ara, per lo que és veu tan preocupats té a la gran majoria de les maravelloses persones que jugan els campionats on line.

Ens alaga Bet, tant a la yuda com a mi personalment, que ens tinguis en bona estima i que en certa manera nos ens miris com a presumptes culpables de quelcom que ni la yuda ni jo fariem mai (fer trampes), aquest comportament no va amb el nostre tarannà.

Per fer trampes, no cal que tinguin la mateixa IP, ni que siguin parella i/o visquin a la mateixa casa, tothom em podem fer, pero aqui entra la personalitat i consciència de cadascú.

Personalment en nom propi i en el de la yuda, veurem de bon grat i entendrem que es faci lo que es cregui convenient per, dintre lo que es pugui, solventar i/o pal·liar el problema.

Una abraçada molt forta per a tothom i només desitjar-vos

¡BON ANY!

yuda i sama (Joana/Ramon)

[corpetit]

Bóra-lí a tothom.

Llegint el text d’en Sama, em venen al cap uns quants interrogants.

Al començament del segon paràgraf penso que amb un clar to sorneguer dius “Ens alaga Bet, tant a la yuda com a mi personalment, que ens tinguis en bona estima”. Més tard, s’acaba aquest paràgraf amb la següent frase: “aquest comportament no va amb el nostre tarannà”.
A veure, les dues coses no lliguen, una de dues, o tu mateix estàs d’acord amb la bet o bé aquesta sornegueria continua al final del mateix paràgraf i, per tant, dónes a entendre que realment el comportament trampós sí que va amb el vostre tarannà.

Aquestes denotacions o connotacions de mofa també es poden desprendre del primer paràgraf en la seva part final i especialment quan, sense possiblement conèixer a totes les persones que juguen on line (això també és una suposició), els titlles de “meravelloses”.

Una altra pregunta que em passa pel cap és quan parles de fer trampa en el tercer paràgraf, perquè ho fas en primera persona: “tothom em podem fer”? Per què no ho fas en tercera com fins llavors? tan assumit tens que fas trampa o és que et traeix el subconscient?

Del quart paràgraf en endavant ets sincer, o bé continues amb el mateix to? Les teves paraules em confonen... o serà la nit?

Preguntes i més preguntes que, almenys a mi, em donen força respostes o conclusions. Una de les quals, sens dubte, seria: “Si la barra pesés, algú necessitaria un carretó per desplaçar-se”.

Adéu tramposets, o no.

[jouli]

Vamos a ver. Yo he jugado campeonatos online con parejas que tenian la misma IP y no tengo ninguna duda de que jugaban legalmente; véase Deepbuti-Sefa, 6_euros-marcaramelo. Pero tengo serias dudas de la legalidad de otra, cuando tardan en hacer triunfo y tardan en tirar las cartas. La butifarra limpia es un juego rápido que en décimas de segundo se tiran las cartas, es más, se aconseja se juegue así.

Yo en una ocasión que me enfrenté con esta pareja, ya saben ellos quienes son, les regalé la partida. En cuanto vi como iba la cosa, hice triunfos en espadas con el 2 únicamenete; como es natural, contraron y yo recontré con lo cual se acabó la partida de inmediato.

Otro dato significativo es la clasificación del ranking. Es sumamente difícil coincidir dos veces seguidas ganando dos campeonatos consecutivos. Cuánto más, si se tiene en cuenta que se juegan varios campeonatos, coincidir en la cabeza en dos meses seguidos. Vamos... que no me lo creo que sean tan super-figuras.

Como creo que fui de los primeros en denunciarlo públicamente, me veía en la obligación de decir algo aquí.

Ea.... bon any 2009 a tots, inclós los super-figuras

Catim... et felicito ¡¡¡

[jouli]

Ostresssssssssss.... havia oblidat.

Aquest mateix, a la trobada de Castellar, es va possar tota la escalivada i ens va deixar al jorgett i a mi sense provar.

I aixó es mes greu encara.... oi que si jorgett ?????

[bifarra]

Bones!!
Els tramposos no els evitarem mai per més que els denunciem, cosa que em sembla perfecte, denunciar-los. Però jo em pregunto…no és millor perdre campionats que perdre amistats per més virtuals que siguin?
Espero que es decantin cap a la primera opció i com que ve cap d’any, s’ho apuntin a la llista de nous propòsits.
Bon Any Nou per a tothom!!

[DeepButi]

Fa dies que em mossego la llengua perquè aquest és un tema molt delicat en el que és fàcil dir tonteries, fàcil fer anàlisi simples i molt fàcil tirar la pedra. I les pedres fan mal. El rumor, la calumnia i la maledicència són armes que els col·lectius, i més els col·lectius anònims o semi-anònims, hauríem d'evitar curosament.

Vagi per davant que sóc totalment anti paranoia de les trampes. Des que en un campionat presencial em van avisar que uns contrincants en feien i vaig jugar fatal perquè estava només pendent d'ells que ho tinc clar. Qui vulgui fer trampes que les faci, és el seu problema, no el meu.

Però a part d'això, és que és massa fàcil mal pensar.

Un jugador fa una jugada "extranya" (=que nosaltres no fariem) i li surt bé, claríssim! Fa trampes. Però les dotzenes de vegades que ha fet jugades que nosaltres no fariem i no li surt bé ni ens hi hem fixat, això no conta.

Un jugador "encerta" el pal del company? Claríssim! Fa trampes. Però les dotzenes de vegades que no l'encerta no diem res perquè no ens hi fixem.

Dos exemples reals.

La catim obre post perquè està convençuda que bora-mar i ayala li van fer trampes al campionat (sé que parlava d'aquests perquè vaig jugar amb ella just després de la partida en qüestió i m'ho va dir). Un parell de respostes després lluc33 li diu que ell no fa trampes i catim li respon que d'ell sempre ha tingut bona opinió.
Ha vist la catim que lluc33 li diu que ell és bora-mar? Tant si ho ha vist com si no, fixeu-vos que potser la percepció de la catim sobre que li havien fet trampes és ara una mica més ... no sé ... discutible?

Fa unes setmanes vem fer un dinar uns quants ButiNETaires. Em sembla que erem 6 parelles. En menys de 15 minuts ja m'havien dit d'almenys 7 o 8 parelles que feien trampes. Una d'elles ... sí! dos robots als campionats on-line.
Descripció de qui em va dir que feien trampes (sense saber que eren robots): "Un es fa la Manilla de copa sense portar-hi res i l'altre es fa tota la copa! Evidentment se les van dir".
Arribo a casa i verifico la partida:
Buti de sud (Manilla oro, Manilla-As basto, Rei-Cavall espasa).
Est (robot) obre l'oro, Sud agafa i obre Cavall d'espasa.
Oest agafa d'As (ensenya Manilla), torna l'oro i desfilen 4 bases d'oro.
Queda dins Est que amb la Manilla de copa a les mans, basa setena i amb el dubte que Sud hagi obert espasa per sota (és un robot Est, no li demaneu més), es fa Manilla de copa i torna espasa.
Est Manilla d'espasa, As de copa ... i la resta de copes!
Total, Sud només fa la basa de Manilla d'oro.
Val a dir que la copa es desfilable perquè Nord, pensant que Sud porta algo a la copa, s'ha deixat Rei-Cavall sols.
Entre la descripció original i la realitat ... un món!!!

Perquè poso aquest exemple? Perquè veieu que de les jugades recordem el què ens interessa, el que quadra amb la nostra opinió! Qui em va explicar aquesta partida estava convençut que li havien fet trampa i per tant va ajustar la seva visió de la realitat a la seva opinió.
Diré més: si haguessin fet trampes, no portant ni Rei ni Cavall de copa, i Manilla d'espasa i As de copa a Oest era lògic primer espasa!!!!

Crec que tots plegats fariem un millor paper dubtant menys, jugant més tranquils i disfrutant sense tant mal rollo.

Canvio de tema.
Respecte a les possibilitats tècniques de controlar, crec que l'esforç requerit no ho compensa. Qui vulgui fer trampes les farà. I totes les mesures que es proposen (control de temps, no veure les cartes, etc) no ho impediran, requereixen molta feina per un resultat nul.
Però si al mateix Omar Sharif el van agafar fent trampes en un campionat de bridge! Si en una competició d'esgrima olímpica un dels dos portava un aparell electrònic que simulava que havia tocat al contrari. Si el dopatge és a l'ordre del dia! etc etc
I volem que el ButiNET ho controli? Personalment penso que no compensa.

I tanco amb l'últim tema.
Sama, yuda, aneu a estadístiques de campionats. Filtreu per 18 o 20 campionats (unes 100 partides) i ordeneu per % de guanyades (R).
Jo he jugat amb vosaltres en real i no vaig pas quedarme amb la sensació d'estar davant d'una parella excepcional ni de bon tros.
I resulta que (6_euros a part) sou els millors jugadors de campionats del ButiNET. I a en 6_euros sí que el considero excepcional (també hi he jugat en real).
La part analítico-matemàtica del meu cervell em diu que els vostres resultats no són creïbles.
La part de relació social del meu cervell em diu que us esteu veient un bo brutal. Compreu loteria . Però si em permeteu un consell, el tó irònic no acostuma a guanyar amics.

Apa, em sembla que per acabar l'any està més que bé. No he trobat manera de fer-ho més curt.

[emfalta1bull]

Coi, i jo que pensava que perdia perquè era un petardo!!!!!.

En fi, de tant en tant potser es podrien fer campionats on t’apuntes de manera individual, i la maquina (el servidor), no l'usuari....et designa una parella, així molta casualitat serà jugar amb algú que esta al teu costat i potser en aquesta mena de campionats almenys això no es podria dir.
Entenc que la gent vulgui jugar amb companys habituals, però de tant en tant perquè no?.

De jugades estranyes jo en faig moltes, clar ...si una surt be els contraris la recorden, com diu en deepbuti..però el que no encerto mai amb la parella que tingui es el 100% de delegos, butis ni trumfos. I amb això si que t'hi trobes de tant en tant, parelles amb punteria, però també pot ser simplement sort.

[corpetit]

Bóra-narda a tothom.

A veure, no es tracta de fer una jugada rara o poc habitual en un moment concret i determinat de partida. Almenys jo, parlo d’un conjunt de jugades dintre d’una mateixa partida a 101. Jugades on encara cap jugador té cap mena de coneixement de cap tipus de carta que pot tindre l’altre. És a dir, no s’ha pogut fer, encara, cap mena de senyal amb les pròpies cartes o bé perquè encara no n’ha sortit cap, o bé perquè encara es tracta d’un coll verge.

Perquè quedi clar us posaré una sèrie d’exemples, ocorreguts tots en 3 partides seguides:

- Trobeu que fan trampa la “parella” que s’encerta el 100 % de les primeres sortides i contrasortides? Doncs m’he trobat amb una “parella”, que en realitat n’és un de sol, que amb 3 partides llargues a 101, no va fallar cap ni una sola vegada la sortida. Només en dues o tres ocasions on la parella que no sortia no portava res, aquesta no va plegar basa. Us parlo que en uns 25 dats es van encertar absolutament totes les sortides i contrasotides possibles, sortint en moltes ocasions en colls en què no tenien res i, deixant de sortir en d'altres en què sí que, el que sortia, tenia quelcom a defensar. Quan cantàvem nosaltres i depenent del bo que tenien, fins a un terç de partida en endavant tu no podies entrar en joc i quan ja estava la majoria d’ocasions tot el peix venut.

- En la mateixa partida mai van cantar amb menys de 6 trumfos col·lectius i normalment amb 8 o més.

- Quasi sempre treia més trumfos el company del que cantava directe. En una ocasió el que va cantar directe va treure 3 trumfos i l’altre 6.

- A vegades el que passava el joc tenia 6 trumfos i un directe però, ves per on, l’altre treia encara més bo.

- El passador quasi sempre treia més trumfos que el que cantava, jugant d’aquesta manera amb l’efecte sorpresa i amb tot el que significa aquest fet, estratègicament.

- Cantava botifarra directa amb una manilla i una sota de tantos i pel davant en el marcador. No cal dir que l’altre es va posar les botes.

- Contrava sistemàticament amb jocs individuals mediocres i anant molt per davant en el marcador. Casos, per exemple, on contra Est i Oest treu 5 trumfos majors i alguna altra/es manilla/es i es fa 7 bases.

- Trigava uns 2 o 3 segons a fer cada jugada. És clar, moure el ratolí i recollir les cartes dues vegades li costava una miqueta.

- Davant dels nostres comentaris, a sobre, aquest fenomen anava foten-se’n de nosaltres tot dient alguna cosa així com: “que bons que sou”, “sí que en sabeu”. Ah, només escrivia un de sol, “l’altre” va estar mut tota la partida.

- Digueu-me masoquista però vaig aguantar 3 partides seguides per veure fins on arribava aquesta “sort” i en cap moment es va esgotar.

Encara que no tan clars com aquest d’en Franz i en Forum, en tinc més d’exemples però millor deixar-ho estar.

Casos com aquests (i no tan flagrants) són els que les partides gravades poden fer notar, servint a la vegada de mitjà de prova. Adéu.

[catim]

Sí Deep com que sóc “boba”, és a dir encara em queda una mica d’aquella cosa que se’n diu “bona fe”, el fet que Bora-mar fos lluc33 va fer que li digués: “Si tu estàs tranquil, cap problema, vol dir que va per altres i llavors perdona si t'he ofès”

Però: abans, ara i sempre continuaré dubtant de les parelles que reiteradament tarden a decidir trumfos, a passar el pal i a tirar carta, sigui qui sigui el contrari.

És evident que la única persona que sap si fa o no trampes és el propi implicat i la seva parella.

Ah i com que per sort aquests fets que parlem són esporàdics, no impediran mai que jugar a la botifarra online sigui un plaer per mi.
PUNT i ratlla.

Bon any 2009.